Avui proposem el mot safata, al fil d'un errada clamorosa de què hem tingut coneixement, comesa per un entitat valenciana que rep fons públics. Heus aquí la imatge de l'errada (gràcies a @sensenick):
De vegades la realitat supera la ficció, i si moltes vegades fem broma amb barbarismes com bocadill de jamó i ques, aquesta vegada la broma ha esdevingut real: s'han limitat a fer una adaptació gràfica de la paraula castellana i en paus. Desconeixem si l'error és voluntari o no (ens guardem la nostra impressió), però en tot cas és lamentable que una entitat que rep diners de la Generalitat per fer un cartell en valencià no dediqui la cura necessària a dissenyar-lo i imprimir-lo amb un mínim de correcció. I no hi ha mecanismes de control? On és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua? I Política Lingüística?
El mot safata és el correcte per referir-se a la peça plana, amb vores de poca altura, per a portar alguns objectes com gots, tasses, plats, etc., o per a presentar alguna cosa (DIEC). Per tant, cal evitar sempre els barbarismes *bandeja o *bandeixa de la foto.
L'origen del mot és àrab: prové de sàfat, 'panera'. També es poden fer servir sinònims com plata o plàtera.
La paraula forma part també de l'expressió donar una cosa en safata, que significa 'donar grans facilitats a algú perquè aconsegueixi alguna cosa'.
Safates en un menjador escolar (foto: http://www.ela.cat/menjadors/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada