Remarques sobre «entrenar» i «entrenar-se»

El verb entrenar ha de dur pronom reflexiu quan l'acció es fa per a si mateix; és a dir, quan algú es prepara físicament mitjançant un entrenament. 
Així, no direm «Avui estava refredat i no *he entrenat», sinó «Avui estava refredat i no m'he entrenat».
En canvi, quan hi posem un complement directe, lògicament no cal el pronom reflexiu: «Avui he entrenat l'equip juvenil». Fixeu-vos que, com que és complement directe, tampoc no hi posem la preposició a: la construcció *Avui he entrenat a l'equip juvenil* és incorrecta.

El doblet «creuar»-«encreuar»

Els verbs creuar i encreuar motiven sovint una confusió que és fàcil de resoldre. 

D'una banda, els dos verbs tenen significats propis cadascun:
- El verb creuar significa 'travessar': «Mireu a dreta i esquerra abans de creuar el carrer», «El vaixell ha creuat tot l'oceà». Amb tot, amb aquest sentit es considera més genuí fer servir el verb travessar.
- El verb encreuar significa 'disposar en forma de creu' o 'acoblar dues espècies': «Encreueu dos llistons per a fer la creu», «Maria encreua les cames amb gràcia», «L'apostant ha encreuat els dits per demanar sort»; «El veterinari ha encreuat dues races de gossos». Pel que fa al fet d'encreuar els braços, també es pot dir plegar: «plegar els braços», «quedar-se de braços plegats». 

I d'altra banda, amb un ús pronominal, i amb el significat d'insersectar-se dues coses o persones, o de trobar-se en un punt anant cada una en direcció oposada, podem fer servir tots dos verbs indistintament: «M'he creuat amb l'Olga al mercat», «Els dos trens s'han encreuat a l'estació», «La carretera comarcal es creua amb l'autopista al meu poble», «Els camins s'encreuen enmig del bosc».

Píndoles de la setmana 16/15: EMPROVAR-SE, PAS DE VIANANTS, CUCURULL/CUCURUTXO, PRECÍS/PRECISAR

La setmana 16/2015, a @sarriamasia vam publicar les següents píndoles amb l'etiqueta #píndolalingüística:

EMPROVAR-SE

El fet de posar-se roba per veure si va bé és emprovar-se (no *provar-se), i el lloc, l'emprovador (no el *provador).

PAS DE VIANANTS

El pas amb ratlles blanques per on es travessa un carrer es diu pas de vianants o pas zebra (no *pas de zebra*).

CUCURULL/CUCURUTXO

Anomenem cucurull o cucurutxo la galeta de forma cònica per a posar-hi un dolç; i cornet, el cucurutxo farcit de gelat.

PRECÍS/PRECISAR
Els mots precís/precisar no signifiquen obligació > no direm "és precís fer-ho", sinó "és necessari fer-ho"/"cal fer-ho"…

Píndoles de la setmana 15/15: SEGUR/ASSEGURANÇA, ENCANTS, CITA/CITACIÓ, COM+GERUNDI

La setmana 15/2015, a @sarriamasia vam publicar les següents píndoles amb l'etiqueta #píndolalingüística:

SEGUR/ASSEGURANÇA

Segur és un adjectiu; el contracte de garantia de risc és assegurança, i el sistema que bloqueja portes i armes, fiador.

ENCANTS

Per a anomenar un mercat d'objectes vells, direm encants abans que *rastell o *rastrell, calc del castellà "rastrillo".

CITA/CITACIÓ

Una cita només remet al fet de quedar amb algú; la frase d'un autor o llibre és una citació: les citacions bíbliques.

COM+GERUNDI

L'expressió com+gerundi és incorrecta; direm "mig", "com si"…: Ho va dir com burlant-se > mig burlant-se, com si es burlés.

Píndoles de la setmana 14/15: BOSSA/BORSA, DE PRÒPIA MÀ, *PER LO MENOS, CAPTURA DE PANTALLA

La setmana 14/2015, a @sarriamasia vam publicar les següents píndoles amb l'etiqueta #píndolalingüística:

BOSSA/BORSA

Alerta: borsa = mercat de valors o entitat per buscar o donar feina (borsa de treball) / bossa = saquet per guardar-hi coses.

DE PRÒPIA MÀ

L'expressió "del seu puny i lletra" és un calc incorrecte: cal dir de pròpia mà (sense el possessiu "la seva", tampoc)

*PER LO MENOS

Expressions per a substituir la incorrecta *per lo menos*: almenys, si més no, pel cap baix, ben bé, com a mínim, etc.

CAPTURA DE PANTALLA
La còpia del que es veu en una pantalla de mòvil o ordinador es diu captura de pantalla: ni *pantallàs, ni *pantallada.

Píndoles de la setmana 13/15: TERMINACIÓ -X, ESTRANGER-ESTRANY, CONDOL, COMPLET/COMPLERT, *EN QUANT

La setmana 13/2015, a @sarriamasia vam publicar les següents píndoles amb l'etiqueta #píndolalingüística:

TERMINACIÓ -X

Tret de sexe, nexe i plexe, la terminació vocal+xe és incorrecta: direm fix, prefix, reflex, complex... i no *fixe,*complexe…

*ESTRANGER, ESTRANY

Cap paraula comença amb extran-, sempre s'escriu amb s: estranger, estrangeria, estrangular, estrany, estranyar...

CONDOL
Avui volem recordar que la paraula *pèsam és incorrecta i que cal dir condol: "Expressem el nostre condol més sincer".

COMPLET/COMPLERT
No és el mateix complet ('Que conté tots els elements') que complert (participi de complir: "Ha complert vint anys").

*EN QUANT
La locució temporal *en quant* és incorrecta: cal dir "així que", "tan aviat com" (o "prompte"), "tan bon punt", "quan"…

Píndoles de la setmana 12/15: CONDICIONAL, *MARABUNTA, REFLECTIR, CORRENT/CORRENTS, *TAMANY

La setmana 12/2015, a @sarriamasia vam publicar les següents píndoles amb l'etiqueta #píndolalingüística:

CONDICIONAL

La construcció de+infinitiu (valor condicional) és incorrecta; cal usar si+verb: *D'haver-ho sabut…*>Si ho hagués sabut…

*MARABUNTA
El mot *marabunta és incorrecte > "plaga de formigues"; gentada, munió...; o multitud, devessall: devessall informatiu.

REFLECTIR
Encara que diem reflex o reflexió, el verb no és *reflexar, sinó reflectir: "La lluna es reflecteix en la mar".

CORRENT/CORRENTS
Noteu la diferència entre "Vés-hi corrent" (corrent = gerundi de "córrer") i "Vés-hi corrents" (corrents ='de pressa').

*TAMANY
El mot *tamany no existeix; si és substantiu, direm mida, volum, grandària...; com a adjectiu, tan gran o tan gros.

Píndoles de la setmana 11/15: PUJAR/APUJAR, LLUÇ DE PALANGRE, GRATACEL, ASSENTAMENT

Aquesta setmana 11/2015, a @sarriamasia hem publicat les següents píndoles amb l'etiqueta #píndolalingüística:

PUJAR/APUJAR
Pujar: 'dur o anar a un lloc més alt' / Apujar: 'fer més alt': puja el moble; la calor puja; apuja'm el sou; apuja la veu.

LLUÇ DE PALANGRE
Anomenem lluç de palangre el que és pescat amb uns hams; en castellà és "de pincho", però nosaltres no direm "de punxa".

GRATACEL
A la Xina han construït un gratacel en 19 dies; alerta, sense s en singular: així, diem "un gratacel" o "dos gratacels".

ASSENTAMENT
Cada anotació que es fa en un llibre comptable es diu anotació o asentament; la forma seient és un calc incorrecte. 

Píndoles de la setmana 10/15: FULL/FULLA, ROCAFORT, *EMPENYAR, DES DE, ENDEMÀ/ENGUANY

Aquesta setmana 10/2015, a @sarriamasia hem publicat les següents píndoles amb l'etiqueta #píndolalingüística:

FULL/FULLA
Una fulla és un òrgan de les plantes, o una eina de tall; el tros o la làmina de paper o d'una altra pasta és un full. 

ROCAFORT
Anomenem rocafort el formatge, i no *Roquefort, perquè aquest és el nom català de la població del Llenguadoc on es fa.

*EMPENYAR
El verb *empenyar és incorrecte; direm insistir, entestar-se... amb aquest sentit, o empenyorar-se =donar com a penyora.

DES DE
Des de s'escriu separat i amb apòstrof o contracció si cal: des d'ahir, des del mercat, des de l'escola, des d'un poble…

ENDEMÀ/ENGUANY
Usem les paraules genuïnes endemà i enguany en comptes de "dia següent" i "aquest any" i enriquirem la nostra llengua.

Píndoles de la setmana 7/15: PARÈNTESI, TANMATEIX/AIXÍ MATEIX, PRONOMS FEBLES, S LÍQUIDA, DISFRESSA

Aquesta setmana 7/2015, a @sarriamasia hem publicat les següents píndoles amb l'etiqueta #píndolalingüística:

PARÈNTESI
El mot parèntesi no porta s final en singular, però sí en plural; així, direm "entre parèntesis", no *entre parèntesi*.

TANMATEIX/AIXÍ MATEIX
Algunes persones confonen tanmateix ('tot i això') amb així mateix 'igualment', 'també'). Alerta, són diferents.

PRONOMS FEBLES
En cas de contacte de 2 pronoms febles, l'apòstrof sempre va a la dreta: se'n riu, te n'alegres, torna-m'ho, vés-te'n...

S LÍQUIDA
Mots amb s líquida adaptats: escàner, eslàlom, eslip, esmaixada, esmaixar, esmòquing, esnob, espín, esport, esprai, esprint, esquetx, esquí, estand, estàndard, estic, estop, estrès…

DISFRESSA
Som a Carnestoltes, o Carnaval: temps de disfressar-se; és a dir, de posar-se la difressa (ni *el disfraç ni *disfràs).

La diferència entre "estat" i "Estat"

El president Mas, en el seu discurs de presentació de la pregunta del referèndum, deia: "escrit 'estat', òbviament, en majúscules'. I això no és així: la paraula estat, en aquest cas, ha d'anar escrita en minúscula, perquè es tracta d'un substantiu genèric. De la mateixa manera, escriurem "un cop d'estat", "els estats europeus", "els catalans volen un estat propi"...
Només ha d'anar en majúscula quan fa referència a un estat determinat: per exemple, l'Estat francès, el govern de l'Estat (perquè es refereix a un estat concret), les institucions de l'Estat...
Malament farà el president si es dedica a difondre normes lingüístiques sense fonament, en públic i amb tan gran vehemència.

Sobre l'ús incorrecte de l'adjectiu "recent"

Un dels errors típics que cometem sovint és utilitzar l'adjectiu recent com a adverbi: *recent sortit del forn, *recent pintat, *recent arribat, *recent nascut, *recent casats... Això es deu a una traducció automàtica que fem del mot castellà recién, que en aquesta llengua sí que és un adverbi (l'adjectiu equivalent és reciente): Miguel ha llegado recién; El banco està recién pintado...; Ya vienen los recién casados...
Nosaltres, per a expressar aquesta noció, equivalent a recentment, hem de fer servir diverses construccions: acabat de, de nou, de poc... Vegem-ho amb els exemples esmentats més amunt:
-*recent sortit del forn: acabat de sortir del forn
-*recent pintat: acabat de pintar; pintat de poc
-*recent arribat: acabat d'arribar, nouvingut
-*recent nascut: acabat de néixer, nounat
-*recién casado: noucasat, novençà...

La regla del DUC en els numerals

Avui proposem una píndola lingüística per recordar la regla del DUC d'escriptura de numerals, perquè no tothom ho té clar. 
Es tracta d'una regla mnemotècnica que ajuda a saber quan cal posar guionat a l'hora d'escriure numerals, tant cardinals com ordinals. Així, la regla indica que cal posar guionet entre les desenes (D) i les unitats (U), d'una banda, i entre les unitats (U) i les centenes (C), de l'altra. Vegem-ne uns exemples:

• D-U: trenta-cinc, setanta-dos, quaranta-vuit...
• U-C: quatre-cents, sis-cents, nou-cents...

A banda hi ha dues regles més, molt bàsiques:

• Els nombres que conformen la desena del 20 s'escriuen sempre amb guionets: vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-set...
• Els numerals amb M (milers i milions) no porten mai guionet: mil deu, tres mil, dos milions...

 I ara només cal combinar aquestes regles. Aquí en van uns exemples:

23.579: Vint-i-tres mil cinc-cents setanta-nou

134.681: Cent trenta-quatre mil sis-cents vuitanta-u

1.562.345: Un milió cinc-cents seixanta-dos mil tres-cents quaranta-cinc

A l'hora d'escriure els ordinals corresponents, només cal afegir-hi el sufix -é (i derivats): vint-i-tresè, dos-cents setanta-sisè, etc. 

Font de la imatge: http://blocs.cpnl.cat/mesenlladelaula/2012/12/27/ii-numerals-d-u-c/

N'hem de dir LOMCE o LOMQE?

La resposta d'aquesta pregunta és senzilla: LOMCE, perquè les sigles no es tradueixen: RENFE, UNICEF, SERVEF... Sí que podem traduir, però, la denominació completa del que representen; en el cas de les sigles esmentades, direm Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols, Fons Internacional d'Ajuda a la Infància i Servei Valencià d'Ocupació i Formació.

Hi ha hagut algunes sigles, però, que s'han creat a partir de la traducció al català: PNB (Partit Nacionalista Basc), EUA (Estats Units d'Amèrica), ONU (Organització de les Nacions Unides), OTAN (Organització per al Tractat de l'Atlàntic Nord), OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina)... Es tracta d'una llista de sigles, reduïda i tancada, que conformen una excepció.

Per regla general, doncs, no hem de traduir les sigles, de manera que no direm LOMQE ni tampoc LOHAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), sinó LOMCE i LOAPA. La majoria de mitjans catalans utilitzen aquesta denominació: TV3, vilaweb.cat, diari Ara, diari El Periódico, etc.

Pel que fa la pronúncia, es recomana fer-ho amb la fonètica catalana: així, direm "lomse", tal com recomana el portal esadir.cat: http://esadir.cat/noms/entitats/entitatscultura/LOMCE/view?searchterm=

Matisació
Quan parlem de sigles que no es tradueixen, ens referim a sigles creades a partir de noms propis. Quan són sigles creades a partir de noms comuns (en la denominació dels quals no s'utilitza la majúscula), sí que es poden traduir: expedient de regulació d'ocupació (ERO), document nacional d'identitat (DNI), etc.

Sobre la minúscula de "papa"

Avui que el papa ha renunciat el seu càrrec, farem un breu apunt sobre l'ús de la minúscula (o majúscula) en aquest mot. Segons tots els manuals d'estil catalans, partint dels documents Majúscules i minúscules de la Secretaria de Política Lingüística, i L'ús de les majúscules i les minúscules, de l'IEC, els càrrecs oficials i títols nobiliaris s’escriuen amb minúscules inicials, tant si amb la designació del càrrec ens referim a la persona concreta que el té com si no és així, atès que els càrrecs no tenen per ells mateixos cap singularitat semàntica ni social que els individualitzi.

Exemples
- "El papa Benet XVI ha renunciat el càrrec" / "El papa ha renunciat el càrrec"
- "El rei Joan Carles I ha tingut un accident" / "El rei ha tingut un accident"
- "Hem saludat el president de la Generalitat" / "Hem saludat el president"

(És una excepció d'aquesta norma els "Reis d'Orient", atès que aquí la paraula Reis es considera nom propi).

Particularitats de l'apostrofació en els articles

Tothom coneix les regles d'apostrofació dels articles en català, són senzilles: s'apostrofen les paraules començades en vocal o h seguida de vocal, tret de les femenines que comencen amb i/hi o u/hu àtones (la iguana, la hidratació, la universitat, la humanitat...).
Ara bé, hi ha altres casos que no són tan coneguts i que cal recordar:


S'apostrofen:
- Els noms de xifres que comencen en vocal: l'1, l'XI, l'11a...
- Les paraules masculines començades en s líquida: l'striptease, l'Sporting, l'stop...

No s'apostrofen:
- Les paraules començades amb i o u que funcionen com a consonant: el iaio, la iaia, el iot, el iode, el iogurt, el uadi...
- Els noms de les lletres: la ela, la ema, la essa...
- Les paraules començades en h aspirada: el Hamlet, la hawaiana...
- Les paraules femenines començades en s líquida: la Scala de Milà...
- Les paraules una (hora del rellotge), ira, host i Haia, com a excepció: la una, la ira, la host, la Haia

De nombres, números i les abreviatures corresponents

Avui, una píndola lingüística per recordar els casos en què cal escriure nombre i número i les abreviatures corresponents:
- Escrivim nombre quan es pot substituir per quantitat o xifra: "el nombre de participants en una manifestació", "el nombre d'habitacions d'un pis", "el nombre 0", "els nombres naturals"... L'abreviatura és nre.: "nre. de pàgines", "nre. d'alumnes", etc.
- Escrivim número quan ens referim a una xifra dins d'una sèrie: "el meu número de telèfon", "el número 50 d'una revista", "la pàgina número 1", "el número de la carnisseria"... L'abreviatura és núm. (o n.): "c/ València, núm. 25", "núm. de compte corrent", etc. L'abreviatura nº és incorrecta en català.
A més, número indica una peça que forma part del programa d'un espectacle: "un número de circ".

Els jurats fallen?

Aprofitant que avui s'ha decidit el guanyador del premi Josep Pla, és convenient recordar que el verb fallar amb el sentit de 'decidir d'atorgar un premi' no és correcte en català. Malauradament no tenim un mot que reculli aquest mateix significat, de manera que cal recórrer a un circumloqui. Així, no podem dir "Avui es falla el premi Josep Pla", sinó, per exemple, "Avui es decideix el guanyador del premi Josep Pla" o "Avui es lliura el premi Josep Pla" si la decisió i la concessió del premi tenen lloc en el mateix moment. El verb proclamar té un significat semblant, tot i que no vol dir exactament el mateix, ja que fa referència a la publicació solemne de la decisió, no a la decisió en sí.
Responent, doncs, a la pregunta que dóna títol a aquest apunt, direm que els jurats només fallen quan s'equivoquen en la concessió d'un premi, no quan decideixen qui n'és el guanyador.

De la mateixa manera, tampoc podem fer servir aquest mot en l'àmbit jurídic: no direm que "El jutge ha fallat la sentència", sinó "El jutge ha decidit la sentència".

Diferències entre "tan" i "tant"

Avui, una píndola per a explicar la diferència entre tan i tant, que sovint és causa de greus errors gramaticals:

• El mot tan és un adverbi que s'anteposa sempre a un adjectiu (tan gran), a un altre adverbi (tan malament) o a una locució adverbial (tan de pressa). És invariable: sempre té la mateixa forma.
• El mot tant, en canvi, pot fer funció d'adjectiu o d'adverbi i és variable (té flexió de nombre i gènere).
  Com a adjectiu, s'anteposa a un substantiu, amb el qual concorda: tant (de) soroll, tanta gent, tants amics, tantes persones...
  Com a adverbi, pot complementar un verb (Si menges tant et farà mal; Tant va menjar que li va fer mal) o introduir dos elements idèntics, formant part de la locució tant... com: Tant l'un com l'altre van venir.  

De manera que, en realitat, és fàcil saber què cal escriure en cada cas; com a resum (i com a truc), recordarem que tan només pot anar al davant d'una altra paraula, amb la qual no ha de concordar; tant, en canvi, sempre hi ha de concordar llevat que aquesta sigui un verb (en aquest cas, a més, hi pot anar al davant o al darrere). 

I, òbviament, també hi ha el truc de pensar com ho diríem en castellà, atès que la distribució és la mateixa. Però no convé acostumar-se a guiar-se per aquest truc sempre, perquè sovint podem caure en errors.

Sobre el nom (o el món) de les botifarres i les llonganisses

El bloc A tota llengua ha publicat un article molt interessant (alhora que divertit) que ajuda a treure l'entrellat del complicat món de les botifarres i les llonganisses: cada parla té la seva forma d'anomenar-les, i sovint una mateixa denominació designa productes diferents en punts distints i distants de l'àmbit lingüístic. Per això recomanem la lectura de l'article, que guardarem també com a article de referència per a saber com cal anomenar en cada lloc l'embotit a què ens referim.

L'enllaç és el següent: http://atotallengua.wordpress.com/2012/10/22/colorbotifarra/