Whatsapp acaba d'anunciar que el símbol amb què es marca que un missatge ha entrat al terminal del destinatari, canviarà a color blau quan aquest el llegeixi. La qüestió és que, enduts per la dèria anglòfila, tothom tendim a anomenar aquest símbol amb el nom en anglès, check, quan nosaltres sempre n'hem dit vist, de forma aïllada o bé formant part de l'expressió "vist i plau", que en alguns casos s'ha lexicalitzat per crear el mot vistiplau, com veurem tot seguit.
El DIEC no recull la forma vist amb el significat de 'marca usada per a indicar que un element és correcte', però sí que ho fa el Termcat, i això és el primer pas perquè edicions futures del DIEC l'incloguin. Per tant, des d'aquí proposem anomenar vist o doble vist la marca de Whatsapp de què parlem.
Quant a les expressions vist i plau i vistiplau, cal veure'n les diferències:
- Vist i plau, escrit separat, són dos verbs coordinats que han creat una locució sinònima de "verificat i conformat", i que es posa al final d'alguns documents per a indicar que qui signa hi dóna l'aprovació. També es pot substituir per les abreviacions "v. i p." o "VP".
- Vistiplau, escrit junt, té el mateix significat, però s'utilitza com un substantiu, de manera que pot portar article: "Necessitem el vistiplau del director".
Font de la imatge: http://www.androidpit.com/whatsapp-check-marks-explained
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lèxic.Tecnologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lèxic.Tecnologia. Mostrar tots els missatges
6 de novembre del 2014
De vists i vistiplaus
12 de març del 2014
Mots del dia: Internet i web
Avui, 12 de març, fa 25 anys que es va descriure el protocol WWW i ho aprofitem per a parlar dels mots Internet i web.
La paraula Internet és un acrònim de INTER(connected) NET(works), 'xarxes de treball interconnectades', i és femenina perquè s'associa al mot xarxa. Sobre l'ús de majúscula o minúscula inicial, el Termcat indica que les dues són correctes, atès que el significat varia lleument en cada cas:
- Ho escrivim amb majúscula quan ens referim a la xarxa com a ens únic, com es fa en l'escriptura de noms propis.
- Ho escrivim amb minúscula quan ens hi referim com un mitjà de comunicació més, com la televisió o la ràdio.
Pel que fa a web, cal recordar que pot ser mot masculí o femení segons el significat:
- És masculí quan fa referència a lloc web: és a dir, el conjunt de pàgines web que una empresa o institució posa a disposició del públic. Per exemple, www.sarriamasia.com
- És femení quan fa referència a pàgina web: és a dir, un document HTML amb hiperenllaços a altres pàgines del web. Per exemple, www.sarriamasia.com/perfil.html
Imatge: http://en.wikipedia.org/wiki/Hypertext_Transfer_Protocol
La paraula Internet és un acrònim de INTER(connected) NET(works), 'xarxes de treball interconnectades', i és femenina perquè s'associa al mot xarxa. Sobre l'ús de majúscula o minúscula inicial, el Termcat indica que les dues són correctes, atès que el significat varia lleument en cada cas:
- Ho escrivim amb majúscula quan ens referim a la xarxa com a ens únic, com es fa en l'escriptura de noms propis.
- Ho escrivim amb minúscula quan ens hi referim com un mitjà de comunicació més, com la televisió o la ràdio.
Pel que fa a web, cal recordar que pot ser mot masculí o femení segons el significat:
- És masculí quan fa referència a lloc web: és a dir, el conjunt de pàgines web que una empresa o institució posa a disposició del públic. Per exemple, www.sarriamasia.com
- És femení quan fa referència a pàgina web: és a dir, un document HTML amb hiperenllaços a altres pàgines del web. Per exemple, www.sarriamasia.com/perfil.html
Imatge: http://en.wikipedia.org/wiki/Hypertext_Transfer_Protocol
19 de febrer del 2014
Mot del dia: TECLA D'ORDRE
Els qui teniu un Mac sabeu que el teclat dels vostres ordinadors té una tecla particular, que no tenen els PC. Es tracta d'una tecla representada per una mena de trèvol de quatre fulles, anomenada Command Key en anglès. En català, d'aquesta tecla cal dir-ne tecla d'ordre, de manera que cal evitar altres formes com tecla de comand o tecla de comandament (que és la forma que recull la Wikipedia, en contra de la recomanació de Softcatalà i del Termcat).
La tecla d'ordre en un teclat Apple (Font: http://wezlo.files.wordpress.com/2013/03/command-key.jpg)
El disseny d'aquesta tecla el va crear la dissenyadora Susan Kare per substituir la tecla de la poma en els teclats, ja que l'empresa no volia que la seva icona tingués tanta presència. Susan Kare va consultar una guia internacional de símbols i va trobar un senyal de carretera utilitzat a Suècia per a indicar la presència pròxima d'un lloc d'interès o d'un campament. Des d'aquell dia, el símbol va passar als teclats de la companyia Apple.
El símbol en un senyal suec (Font: http://lego.gizmodo.com/5017852/can-command-%252B-legoland-%252B-1-brick-your-mac)
17 de juliol del 2013
Mot del dia: MEMÒRIA USB
L'actualitat ens porta a parlar avui del mot memòria USB, el dispositiu portàtil per a emmagatzemar-hi dades conegut en anglès com pen o pen drive. Nosaltres hem d'evitar aquests anglicismes i optar per altres alternatives: el Termcat proposa memòria USB, però la parla popular ha creat altres formes per metonímia: llapis de memòria, clauer de memòria, punxó, etc.
EL DIEC, de moment, encara no recull cap d'aquestes denominacions, però el GDLC sí que ho fa amb els noms memòria USB o llapis de memòria USB.
Fonte de la imatge: http://www.f1informatics.cat/index.php/protegeix-el-teu-llapis-de-memoria-usb
EL DIEC, de moment, encara no recull cap d'aquestes denominacions, però el GDLC sí que ho fa amb els noms memòria USB o llapis de memòria USB.
Fonte de la imatge: http://www.f1informatics.cat/index.php/protegeix-el-teu-llapis-de-memoria-usb
5 d’abril del 2013
Mot del dia: APP
Avui proposem un neologisme que encara no té presència en els diccionaris normatius però que cada vegada és més freqüent en la llengua quotidiana: app. Es tracta de l'abreviatura del mot anglès application, 'aplicació mòbil': segons el Termcat, és un 'programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil'. El portal esadir.cat, llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, recull l'abreviatura app, pronunciada ap, perque és la forma que s'utilitza en anglès i en la majoria de llengües; el Termcat, en canvi, recull la forma apl., que no utilitza ningú i que a més és impronunciable, per la qual cosa li veiem poc de futur (igual com ha passat amb la forma bloc).
Es tracta d'una abreviatura lexicalitzada: és a dir, que ha esdevingut paraula (igual com radar, fax, tèlex...), per això s'escriu sense punt final. A més, tampoc s'escriu entre cometes ni en cursiva.
Personalment, a nosaltres ens agrada més la forma desenvolupada aplicació, mot que utilitzen altres mitjans (com el diari El Punt Avui), però l'ús estès que s'està fent de la forma app des dels mitjans audiovisuals (sense anar més lluny, a Catalunya Ràdio es reprodueixen molts anuncis per promocionar les apps de l'emissora) i la proliferació de webs que fan servir el terme (com ara appsencatala.cat) faran que, segurament, sigui aquesta forma la que finalment s'acabarà implantant.
Captura de pantalla del portal www.appsencatala.cat, que recull les apps fetes en la nostra llengua.
Es tracta d'una abreviatura lexicalitzada: és a dir, que ha esdevingut paraula (igual com radar, fax, tèlex...), per això s'escriu sense punt final. A més, tampoc s'escriu entre cometes ni en cursiva.
Personalment, a nosaltres ens agrada més la forma desenvolupada aplicació, mot que utilitzen altres mitjans (com el diari El Punt Avui), però l'ús estès que s'està fent de la forma app des dels mitjans audiovisuals (sense anar més lluny, a Catalunya Ràdio es reprodueixen molts anuncis per promocionar les apps de l'emissora) i la proliferació de webs que fan servir el terme (com ara appsencatala.cat) faran que, segurament, sigui aquesta forma la que finalment s'acabarà implantant.
Captura de pantalla del portal www.appsencatala.cat, que recull les apps fetes en la nostra llengua.
7 de març del 2013
Mot del dia: QUILÒMETRE
Aprofitant l'esborrany de normativa acabat d'aprovar sobre els nous límits de velocitat, avui parlarem del mot quilòmetre, una paraula que sol presentar alguns dubtes a l'hora d'escriure-la. Segons el DIEC, el prefix quilo- (o kilo-) serveix per a designar el múltiple d’una unitat equivalent a mil vegades aquesta unitat. Deriva del grec khílioi, que vol dir 'mil', i el seu símbol és k: quilogram (kg), quilowatt, (kW), quilobyte (kB)...
Veiem, doncs, que tot i que la forma amb qu és la que s'ha estès més per l'ús, també podem escriure el prefix amb k: kilòmetre, kilogram, kilowatt... Tanmateix, en aquest punt hi ha una certa divergència, perquè mentre que els diccionaris de referència i el Termcat utilitzen sempre, en primer lloc, la paraula amb qu, hi ha entitats, com la Universitat de Barcelona, que prefereixen la forma amb k per coherència amb el símbol i per facilitar-ne la internacionalització.
A l'hora d'escriure el símbol, recordeu que cal fer-ho sempre amb minúscula, en singular (sense afegir-hi s) i sense punt final: circular a 130 km/h, trobar-se a 25 km, etc.
28 de febrer del 2013
Mot del dia: BLOG
Ahir, l'IEC ens va sorprendre amb la decisió de fixar el mot blog, seguint un criteri diferent de la forma que havia aprovat el Termcat l'any 2005, bloc, i que per tant era, fins ara, l'única forma acceptada des d'un punt de vista institucional. En paral·lel, desapareix la forma blocaire i a partir d'ara caldrà dir bloguer. Les explicacions de l'IEC, segons aquesta nota del Termcat, són les següents:
Per a adoptar la decisió definitiva, potser l'opinió de Gabriel Bibiloni ha tingut el seu pes, ja que, des d'aquest article de 2005, s'ha postulat com un dels més ferms defensors del mot blog. Tanmateix, a la xarxa ja s'han alçat les primeres veus crítiques contra aquesta decisió, com ara la del blog Gazophylacium (http://lexicografia.blogspot.com/2013/02/fora-metafora.html), que fins i tot s'atreveix a aventurar, a la llarga, que totes dues formes seran considerades vàlides.
(Imatge extreta de la nota del Termcat, http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/170/)
"El motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc perblog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes.Amb tot, no és menys cert que el mot bloc també estava força estès: vegeu, si no, els blocs de Vilaweb, de Google, de Blogger, els Premis Blocs Catalunya, etc. Totes aquestes pàgines (i també nosaltres, ho reconeixem) hauran de revisar les seves denominacions, llevat que es declarin insubmisses al canvi.
Per a adoptar la decisió definitiva, potser l'opinió de Gabriel Bibiloni ha tingut el seu pes, ja que, des d'aquest article de 2005, s'ha postulat com un dels més ferms defensors del mot blog. Tanmateix, a la xarxa ja s'han alçat les primeres veus crítiques contra aquesta decisió, com ara la del blog Gazophylacium (http://lexicografia.blogspot.com/2013/02/fora-metafora.html), que fins i tot s'atreveix a aventurar, a la llarga, que totes dues formes seran considerades vàlides.
(Imatge extreta de la nota del Termcat, http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/170/)
21 de febrer del 2013
Mot del dia: MÒBIL
Ara que som a les portes d'una nova edició del Mobile World Congress i que el Termcat ha editat la guia La telefonia al dia amb els termes més destacats d'aquest àmbit, parlarem del mot mòbil, perquè sovint és causa d'errors ortogràfics.
D'entrada, direm que mòbil significa 'Que es pot moure o transportar', però ara per ara tothom el lliga al substantiu telèfon; no obstant això el mot és ben antic, i tradicionalment s'ha utilitzat en altres contextos: aquell objecte decoratiu que es penja i que es mou constantment, el motiu que impel·leix a obrar d'una manera ("el mòbil d'un crim"), les peces que conformaven les lletres en les velles impremptes ("tipus mòbils"), etc.
El problema ortogràfic del mot radica en la b, diferent d'altres paraules de la família: si escrivim amb v totes les formes del verb moure o altres mots com moviment, perquè escrivim amb b paraules com mòbil, mobilitat, immòbil, etc? Doncs perquè en llatí ja era així (mobilis, movere), i així s'ha transmés i mantingut en moltes llengües, inclosa la nostra: en anglès (mobile, move), en francès (mobile, movoire), en italià (mobile, muovere)... En castellà, en canvi, es va decidir homogeneïtzar les dues grafies en v, potser per simplificar-ho, fet que comporta que sigui una de les poques llengües que escriu móvil amb v.
En el nostre cas, es podria considerar que les paraules que porten v són patrimonials (van evolucionar des del llatí), mentre que les que porten b es consideren cultismes o semicultes (s'han creat posteriorment), per això han mantingut la grafia llatina.
Per aclarir una mica la situació, donem una llista amb les paraules que s'ecriuen amb v i les que s'escriuen amb b.
S'escriuen amb v
- Movible i derivats: amovible, inamovible...
- Movedís, moviment, moviola...
- Totes les formes dels verbs formats amb moure (remoure, commoure, promoure): movem, commovia, promovent, etc.
S'escriuen amb b
- Totes les paraules formades amb l'arrel mòbil: mòbil, immòbil, immobilista, mobilitzar, mobilitat, mobilització, automòbil, etc.
- Per aquesta mateixa raó, totes les paraules relacionades amb moble i immoble (provenen del mobilis llatí): immobiliària, mobiliari, etc.
Veiem, doncs, que en realitat porten v totes les paraules relacionades amb el moviment, tret de les que tenen l'arrel mòbil. Senzill, oi?
Telèfons mòbils (imatge de http://www.aragirona.cat/noticia/82981/recuperats-19-telefons-mobils-robats-a-uns-menors-a-figueres)
Etiquetes de comentaris:
Lèxic.Tecnologia,
Mot del dia,
Ortografia
25 de novembre del 2012
Tema de la setmana: informàtica
El Mot del dia d'aquesta setmana s'ha centrat en la informàtica, un tema de molta actualitat i en què es freqüent l'ús d'anglicismes que convé evitar, atès que tenen correspondència en la nostra llengua, bé amb una forma fixada ja pel DIEC o encara proposada tan sols pel Termcat. Aquests són els mots de què s'ha parlat:
Clicar: Té dues definicions, oferides pel DIEC i el Termcat: 1. Pitjar un botó del ratolí d’un ordinador per tal de validar una ordre. (DIEC); 2. Seleccionar una icona, un enllaç o qualsevol altre element de la pantalla de l'ordinador prement un instant un dels botons del ratolí amb la busca situada sobre l'element que es vol seleccionar. (Termcat). En són formes sinònimes polsar, prémer, fer clic... En les dues accepcions es pot utilitzar preposició o no, les dues formes són correctes: Cliqueu el botó dret / Cliqueu sobre el botó dret; Cliqueu la icona / Cliqueu en la icona. Amb la forma fer clic, però, cal posar sempre aquesta preposició.
Alerta amb la grafia, que està adaptada i no porta k. Per tant, eviteu *clickar o *fer un click.
Web: Sistema basat en l’ús de l’hipertext, que permet cercar informació a Internet. La paraula és masculina si es refereix a un lloc web i femenina si indica una pàgina web: per entendre-ho clarament, el lloc web és un conjunt de pàgines que s'allotgen en un mateix servidor. Per exemple, www.sarriamasia.com és un lloc web, mentre que http://www.sarriamasia.com/perfil.html seria una pàgina web d'aquest lloc.
(Enllaç: http://goo.gl/L0le)
Adreça electrònica: Conjunt de caràcters que permeten identificar l’origen o la destinació de missatges de correu electrònic. En els casos en què calgui abreujar-ho, hem d'escriure a/e (i no l'anglicisme *e-mail). Tanmateix, l'estructura mateixa de l'adreça electrònica, amb la presència del símbol @, ja permet identificar-la com a tal. Cal diferenciar l'adreça electrònica del correu electrònic, que és el missatge que s'envia per aquest sistema. En aquest cas no s'utilitza cap abreviatura.
(Enllaç: http://goo.gl/dDzqI)
En línia: Dit del recurs que és controlat per un ordinador o per un sistema informàtic i amb el qual, mentre dura aquesta situació, es pot establir connexió operativa sense intervenció humana significativa. Són formes sinònimes els mots virtual o electrònic (no aplicables a tots els casos, però). Cal utilitzar aquesta locució per evitar l'anglicisme *on line: compra en línia (o compra electrònica), reserva en línia, consulta en línia...
(Enllaç: http://goo.gl/NuvtP)
Llapis de memòria: Dispositiu portàtil per a emmagatzemar i transportar dades. També se'n pot dir memòria USB, clauer de memòria... Cap d'aquestes formes està fixada encara en el DIEC. Cal evitar els anglicismes *pen o *pen drive.
(Enllaç: http://goo.gl/1wEou)
Etiquetes de comentaris:
Lèxic.Tecnologia,
Mot del dia,
Tema de la setmana
21 de març del 2012
Un telèfon sense fil
Cada vegada es treballa més amb dispositius que no tenen fils ni cables, sinó que funcionen per un canal de ràdio o per infraroigs. La manera correcta d'anomenar aquests dispositius, doncs, és "sense fil": telèfon sense fil, ratolí sense fil, micròfon sense fil, mòdem sense fil... (el Termcat també permet l'opció "sense cable" només per al ratolí).
En castellà es fa servir el mot "inalámbrico", però nosaltres no hem de dir mai "inalàmbric". Ajudeu a difondre el català correcte.
(Píndola suggerida per @bonvalencia)
En castellà es fa servir el mot "inalámbrico", però nosaltres no hem de dir mai "inalàmbric". Ajudeu a difondre el català correcte.
(Píndola suggerida per @bonvalencia)
Etiquetes de comentaris:
Lèxic.Tecnologia,
Píndoles lingüístiques
28 de febrer del 2012
Sobre correus i adreces electròniques
Aprofitant la celebració a Barcelona del World Mobile Congress, faré una píndola relacionada amb la tecnologia: sobre el mal ús del mot i l'abreviatura *e-mail.
En català, per a referir-nos al missatge que enviem a través de l'ordinador, n'hem de dir "correu electrònic"; aquest terme també serveix per a anomenar el sistema d'enviament de missatges: "He enviat un correu electrònic al meu germà"; "Envieu el formulari per correu electrònic".
En canvi, per a indicar l'adreça on i des d'on s'envien els missatges, cal dir-ne "adreça electrònica", que es pot escriure amb l'abreviatura "a/e": "La meva adreça electrònica és textos@sarriamasia.com". L'abreviatura, però, es recomana només quan, per problemes d'espai, no es pot indicar el terme desenvolupat, com ara en els formularis per emplenar-hi dades. En altres llocs (com targetes o altres textos on reflectim les dades personals...) es pot evitar la denominació, atès que la mateixa estructura de l'adreça, amb la presència de l'arrova i altres dades, ja indica clarament que es tracta d'una adreça electrònica.
Per tant, hem d'encoratjar-nos a fer servir aquestes denominacions i a bandejar l'anglicisme innecessari "e-mail", ni tan sols en cursiva.
En català, per a referir-nos al missatge que enviem a través de l'ordinador, n'hem de dir "correu electrònic"; aquest terme també serveix per a anomenar el sistema d'enviament de missatges: "He enviat un correu electrònic al meu germà"; "Envieu el formulari per correu electrònic".
En canvi, per a indicar l'adreça on i des d'on s'envien els missatges, cal dir-ne "adreça electrònica", que es pot escriure amb l'abreviatura "a/e": "La meva adreça electrònica és textos@sarriamasia.com". L'abreviatura, però, es recomana només quan, per problemes d'espai, no es pot indicar el terme desenvolupat, com ara en els formularis per emplenar-hi dades. En altres llocs (com targetes o altres textos on reflectim les dades personals...) es pot evitar la denominació, atès que la mateixa estructura de l'adreça, amb la presència de l'arrova i altres dades, ja indica clarament que es tracta d'una adreça electrònica.
Per tant, hem d'encoratjar-nos a fer servir aquestes denominacions i a bandejar l'anglicisme innecessari "e-mail", ni tan sols en cursiva.
Etiquetes de comentaris:
Lèxic.Tecnologia,
Píndoles lingüístiques
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







