La regla del DUC en els numerals

Avui proposem una píndola lingüística per recordar la regla del DUC d'escriptura de numerals, perquè no tothom ho té clar. 
Es tracta d'una regla mnemotècnica que ajuda a saber quan cal posar guionat a l'hora d'escriure numerals, tant cardinals com ordinals. Així, la regla indica que cal posar guionet entre les desenes (D) i les unitats (U), d'una banda, i entre les unitats (U) i les centenes (C), de l'altra. Vegem-ne uns exemples:

• D-U: trenta-cinc, setanta-dos, quaranta-vuit...
• U-C: quatre-cents, sis-cents, nou-cents...

A banda hi ha dues regles més, molt bàsiques:

• Els nombres que conformen la desena del 20 s'escriuen sempre amb guionets: vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-set...
• Els numerals amb M (milers i milions) no porten mai guionet: mil deu, tres mil, dos milions...

 I ara només cal combinar aquestes regles. Aquí en van uns exemples:

23.579: Vint-i-tres mil cinc-cents setanta-nou

134.681: Cent trenta-quatre mil sis-cents vuitanta-u

1.562.345: Un milió cinc-cents seixanta-dos mil tres-cents quaranta-cinc

A l'hora d'escriure els ordinals corresponents, només cal afegir-hi el sufix -é (i derivats): vint-i-tresè, dos-cents setanta-sisè, etc. 

Font de la imatge: http://blocs.cpnl.cat/mesenlladelaula/2012/12/27/ii-numerals-d-u-c/

Mot del dia: MIL

Avui proposem el mot mil, per veure si aquesta setmana assolim el miler de seguidors a Twitter. El problema d'aquesta paraula, provinent del mile llatí, és que les paraules que se'n deriven s'escriuen, en alguns casos, amb una sola ela, i en d'altres, amb ela geminada. I això, naturalment, és una font contínua d'errors ortogràfics.
Mirem quins mots s'escriuen amb l i quins, amb l·l:

Amb l:
milè
milenar
miler
milió (milionada, milionari...)

Amb l·l:
mil·lenari
mil·lenni 
mil·lèsim
mil·li- (mil·límetre, mil·lilitre, etc., i derivats: mil·limètric, mil·limetrat, etc.)
mil·liar
mil·liari

A banda tenim els compostos formats amb mil, que van sempre amb l: milfulles, milhomes, milpeus, milratlles, etc.

És difícil extreure'n conclusions. La raó etimològica per què unes paraules s'escriuen amb l i d'altres amb l·l és l'origen del mot: els patrimonials (provinents directament de la derivació del llatí) porten l, mentre que els cultismes (és a dir, mots creats posteriorment a partir de l'arrel llatina), porten l·l. La pràctica i l'ús són la millor manera per assimilar la forma correcta d'un mot quan no hi ha una regla ortogràfica invariable, i aquest és un dels exemples més clars.

(Imatge: http://www.streamlineresults.com/product/1000-twitter-followers)

L'apòstrof en els numerals

Ara que s'acosta l'1 de Maig, recordarem que l'apòstrof no s'escriu només davant de les paraules: davant dels nombres també cal fer-ho, sempre que el numeral comenci per vocal. En concret, escriurem accent davant dels cardinals 1 i 11, i davant de l'ordinal 11è. Però no ho farem davant dels ordinals en nombres romans I, II, III i IV, tot i, aparentment, començar per vocal. En canvi, sí que ho farem davant de l'ordinal XI.

En resum, escrivim apòstrof en aquests casos:
- Ordinals: l'1, l'11 (l'1 de Maig, l'11 de Setembre).
- Cardinals: l'11è (i derivats), l'XI (l'11a Fira, l'XI Congrés)

Les abreviacions dels ordinals

Per a abreujar els ordinals només cal afegir al nombre la darrera lletra de l'ordinal expressat en lletres, si és en singular, i les dues darreres si és en plural, i s'ha d'escriure amb el mateix tipus de lletra (no amb superíndex): 1r, 1a, 1rs, 1es; 2n, 2a, 2ns, 2es; 3r, 3a, 3rs, 3es; 4t, 4a, 4ts, 4es; 5é, 5a, 5ns, 5es; i així successivament.

El punt és opcional, ja que es poden considerar símbol (sense punt: 1r) o abreviatura (amb punt: o 1r.).