Mot del dia: CORPUS

Avui, festivitat del Corpus, parlem d'aquest mot: prové del llatí corpus, 'cos', i significa 'cos de Nostre Senyor Jesucrist en l'eucaristia'. A partir d'aquest significat ha passat a referir-se a la festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar la institució de l'eucaristia. També és anomenat Corpus Christi. Com que és una festa, s'escriu amb majúscula inicial.
La festivitat del Corpus, establerta el 1316, és la diada religiosa més important en terres catalanes, com ho demostra la gran quantitat d'actes que se celebren al llarg de tot el territori. Tots aquests actes, propis i diferents en cada lloc, han donat peu a la creació de moltes paraules relacionades amb les processons que s'hi fan: la moma i els momos, la degolla, la mulassa, les roques, la patum, la cuca fera, les àguiles, la carxofa...
Però el mot corpus també té altres significats, escrits en aquest cas amb minúscula. Es refereixen, en general, a un conjunt d'escrits o de textos: aquells que conformen una col·lecció, tots els relacionats amb una matèria i també el recull d'enunciats o de textos a partir del qual el lingüista estableix l'anàlisi i la descripció d'una llengua.

El ball de la moma a Picanya (foto de l'Ajuntament de Picanya, a l'Horta Sud: http://www.picanya.org/informacio/publicacions/fotografies/galeries-d-imatges/i/780/219/activitats)  

Mot del dia: MIRACLE

Avui, dia de Sant Vicent, parlarem del mot miracle. Es tracta d'un fenomen extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix, però també fa referència  a una peça  teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a Sant Vicent Ferrer i que es representa en moltes localitats valencianes els dies de la vespra i la festa canònica del Sant. Popularment, aquestes peça s'anomena amb el col·loquialisme milacre: aquesta metàtesi (paraula en la qual s'altera l'ordre de les lletres) només s'accepta per referir-se a aquesta peça teatral, no al fenomen extraordinari.  

A València, les festes vicentines s’inicien el diumenge, amb el trasllat de la imatge del sant als diversos altars, on tenen lloc les representacions dels miracles. El dilluns, dia de la festivitat, se celebra la missa de Pontifical i es fa l’ofrena floral a la casa natal de Sant Vicent Ferrer, on es troba el Pouet de Sant Vicent. A la tarda té lloc una processó que recorre el barri de la Catedral i la baixada de la imatge de l’altar.

Les representacions dels miracles es duen a terme als catorze altars que s’instal·len en diversos barris de la ciutat, presidits sempre per la imatge del patró. L’altar més antic dels que es munten data de 1561 i s’instal·la cada any al costat del Pouet de Sant Vicent.

Representació d'un miracle de Sant Vicent (font: http://www.rtvv.es/va/cultura_i_oci/carrers-valencia-celebren-miracles-vicent_0_473352665.html)

Mot del dia: CUCURULLA

Avui proposem un altre mot propi de la Setmana Santa: cucurulla. Es tracta de la lligadura (barret) que es col·loquen els penitents al cap i que té forma de con llarg i estret. També se'n pot dir cucurutxa i prové del llatí cuculla, que significava caputxa (la variant cucurutxa està influïda per aquesta paraula).
Cal evitar capirot, que té un altre ús.
Segons el DCVB, el mot cucurulla forma part de l'expressió fer cucurulla, amb dos significats: d'una banda, 'fer figa'; de l'altra, 'fer campana'.
La tradicional imatge dels penitents desfilant en processó amb la cucurulla posada, acompanyats del repicar monòton dels tambors, impacta els majors i espanta els menuts, però és un dels moments més solemnes d'aquestes festes.

Penitents amb cucurulla (foto extreta de http://www.trencaclosques.cat/trencaclosques-de-cristianisme.html)

Mot del dia: PROCESSÓ

Ara que som a Setmana Santa (en concret, Dimarts Sant), proposem una paraula que aquests dies té plena vigència: processó. Es tracta d'una desfilada ordenada i solemne amb algun fi públic, especialment religiós, i prové del llatí processione, amb el mateix significat. 

Com a curiositat, tant el DIEC com el GDLC i el DCVB recullen també la forma professó, dissimilació causada segurament per influència de professió o profectione, que volia dir 'acció d'anar-se'n'; el DCVB, a més, recull la forma provessó, molt utilitzada encara popularment arreu del territori, i que està emparentada amb professó.

El mot processó forma part de nombroses locucions i refranys, mostra de l'arrelament cultural que té la paraula: 

- Anar-li a algú la processó per dins: Dissimular un estat de torbació de l'ànim.

- Ser més llarg que una processó: Ser una cosa molt llarga. 

- No es pot repicar i anar a la processó: No es poden fer dues coses alhora.

- La processó és llarga i el ciri curt: Els mitjans escassegen i les necessitats són grans.

Processó del Sant Enterrament a Girona (foto de http://www.aragirona.cat/noticia/64997/la-pluja-obliga-a-suspendre-la-processo-del-sant-enterrament-de-girona)

Mot del dia: CONCLAVE

Ara que el papa Benet XVI ja no ocupa el seu lloc, el mot conclave passarà a figurar en boca de molta gent els propers dies, per això considerem oportú dedicar-hi el mot del dia d'avui. La paraula deriva del llatí conclave, 'lloc tancat amb clau', i es refereix a l'assemblea dels cardenals reunits per elegir papa. Té el mateix significat el mot patrimonial conclau, tot i que la forma culta llatina té un ús més estès.
Cal destacar que la paraula és masculina (el conclave), plana (la síl·laba tònica és la penúltima) i no du accent gràfic.
Els parlants de català oriental l'han de pronunciar tancant la o i amb vocal neutra final: http://esadir.cat/reproductor_so/lexic/entrades/entry_20030613181019_4/fss_get/adjuntsoOriental
Els parlants de català occidental, en canvi, el pronuncien tal com s'escriu: http://esadir.cat/reproductor_so/lexic/entrades/entry_20030613181019_4/fss_get/adjuntsoOccidental

(Imatge extreta de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/calendari-per-elegir-nou-papa-2315743)