6 de novembre del 2014

De vists i vistiplaus

Whatsapp acaba d'anunciar que el símbol amb què es marca que un missatge ha entrat al terminal del destinatari, canviarà a color blau quan aquest el llegeixi. La qüestió és que, enduts per la dèria anglòfila, tothom tendim a anomenar aquest símbol amb el nom en anglès, check, quan nosaltres sempre n'hem dit vist, de forma aïllada o bé formant part de l'expressió "vist i plau", que en alguns casos s'ha lexicalitzat per crear el mot vistiplau, com veurem tot seguit. 
El DIEC no recull la forma vist amb el significat de 'marca usada per a indicar que un element és correcte', però sí que ho fa el Termcat, i això és el primer pas perquè edicions futures del DIEC l'incloguin. Per tant, des d'aquí proposem anomenar vist o doble vist la marca de Whatsapp de què parlem.

Quant a les expressions vist i plau i vistiplau, cal veure'n les diferències: 
- Vist i plau, escrit separat, són dos verbs coordinats que han creat una locució sinònima de "verificat i conformat", i que es posa al final d'alguns documents per a indicar que qui signa hi dóna l'aprovació. També es pot substituir per les abreviacions "v. i p." o "VP".  
- Vistiplau, escrit junt, té el mateix significat, però s'utilitza com un substantiu, de manera que pot portar article: "Necessitem el vistiplau del director".


Font de la imatge: http://www.androidpit.com/whatsapp-check-marks-explained

10 de setembre del 2014

Remarques sobre l'article en els topònims

La majoria de topònims, com a noms propis que són, no porten article: Barcelona, Alacant, París... N'hi ha uns quants, però, que sí que en porten, i sovint tenim el dubte de com s'hi utilitza la majúscula. La regla és senzilla:
- En els topònims catalans o catalanitzats, l'article s'escriu en minúscula (llevat que sigui començament d'oració): l'Alguer, l'Hospitalet de l'Infant, la Xina, el Masnou... Així, quan el topònim es troba dins d'una oració i va precedit de preposició, farem contracció seguint les normes generals: els habitants del Caire, tornaré al Brasil, passarem per la Corunya...
- En els topònims no catalanitzats, l'article s'escriu en majúscula: Los Angeles, Las Vegas, El Salvador, Le Havre...

Quant a l'article davant dels noms de comarques i de país o continent, cal recordar el següent:
- Davant dels noms de comarques, s'escriu sempre (l'Horta, el Ripollès, la Llitera) tret d'Osona i les comarques balears. 
- Davant dels noms de països o continents, la tradició ha fet que es tendeixi a posar article davant d'una sèrie de topònims. En aquests casos, però, la presència de l'article és opcional. Són els països següents:

  • l'Afganistan
  • l'Aràbia Saudí
  • l'Argentina
  • l'Azerbaidjan
  • les Bahames
  • les Barbados
  • el Brasil
  • el Camerun
  • el Canadà
  • les Comores
  • el Congo
  • la Costa d'Ivori
  • l'Equador
  • els Emirats Àrabs Units
  • els Estats Units
  • les Fiji
  • les Filipines
  • el Gabon
  • el Iemen
  • l'Índia
  • l'Iran
  • l'Iraq
  • el Japó
  • el Kazakhstan
  • el Kiribati
  • el Líban
  • les Maldives
  • el Marroc
  • la Micronèsia
  • el Nepal
  • el Níger
  • els Països Baixos
  • el Pakistan
  • el Panamà
  • el Paraguai
  • el Perú
  • el Regne Unit
  • la República Centreafricana
  • la República Dominicana
  • el Senegal
  • les Seychelles
  • el Sudan
  • el Sudan del Sud
  • el Surinam
  • el Tadjikistan
  • el Turkmenistan
  • el Txad
  • l'Uruguai
  • l'Uzbekistan
  • el Vietnam
  • la Xina

Quant als noms de continents, només se sol posar davant Àfrica i Antàrtida, i el seu ús va segons les tendències. Sí que es posa, però, quan el continent va acompanyat d'un complement: l'Europa del Nord, l'Amèrica profunda, l'Àfrica septentrional, etc.

Finalment, cal recordar que quan el nom de comarca o de país (o continent) va entre parèntesis, no s'escriu l'article:
- Alzira (Ribera Alta)
- Rio de Janeiro (Brasil)
- Algèria (Àfrica)

3 de setembre del 2014

Tornem a escola

Arriba el setembre, comença un nou curs escolar i nosaltres reprenem el blog, on no escrívíem des del març (però sí al Twitter). I quina millor manera per fer-ho que amb l'expressió tornada a escola, tan utilitzada i sentida aquests dies.
En anglès en diuen back to school, i en castellà utilitzen l'abreviació de caràcter infantil cole per dir-ne vuelta al cole. I nosaltres? Podríem imitar el castellà i dir, com fa molta gent, tornada al col·le; o bé utilitzar la paraula completa i dir tornada al col·legi; o optar per escola i dir tornada a l'escola, o bé tornada a escola.
Quant al calc tornada al col·le, cal remarcar que el mot col·le no el reconeix el DIEC, però sí que el recull el portal ésAdir, amb ela geminada (ja que prové de col·legi) i pronunciat, segons s'indica al web, /kole/, com en castellà. Aquest ús, però, s'hauria de limitar a un àmbit col·loquial.
Sobre l'ús de col·legi o escola, es tracta de paraules sinònimes amb el significat de lloc on s'imparteix ensenyament; per tant, és igual de correcte dir tornada al col·legi (o a col·legi) que tornada a l'escola (o a escola). 
Quina triem? Doncs com que en català tenim l'expressió anar a escola, creiem que és més adequat també dir-ne tornar a escola i tornada a escola. Però deixant clar que totes les altres també són correctes. 


Font de la imatge: http://www.callias-corner.com/2012/09/remembering-summer-2012.html

12 de març del 2014

Mots del dia: Internet i web

Avui, 12 de març, fa 25 anys que es va descriure el protocol WWW i ho aprofitem per a parlar dels mots Internet i web
La paraula Internet és un acrònim de INTER(connected) NET(works), 'xarxes de treball interconnectades', i és femenina perquè s'associa al mot xarxa. Sobre l'ús de majúscula o minúscula inicial, el Termcat indica que les dues són correctes, atès que el significat varia lleument en cada cas:
- Ho escrivim amb majúscula quan ens referim a la xarxa com a ens únic, com es fa en l'escriptura de noms propis.
- Ho escrivim amb minúscula quan ens hi referim com un mitjà de comunicació més, com la televisió o la ràdio. 
Pel que fa a web, cal recordar que pot ser mot masculí o femení segons el significat:
- És masculí quan fa referència a lloc web: és a dir, el conjunt de pàgines web que una empresa o institució posa a disposició del públic. Per exemple, www.sarriamasia.com
- És femení quan fa referència a pàgina web: és a dir, un document HTML amb hiperenllaços a altres pàgines del web. Per exemple, www.sarriamasia.com/perfil.html


Imatge:  http://en.wikipedia.org/wiki/Hypertext_Transfer_Protocol

19 de febrer del 2014

Mot del dia: TECLA D'ORDRE

Els qui teniu un Mac sabeu que el teclat dels vostres ordinadors té una tecla particular, que no tenen els PC. Es tracta d'una tecla representada per una mena de trèvol de quatre fulles, anomenada Command Key en anglès. En català, d'aquesta tecla cal dir-ne tecla d'ordre, de manera que cal evitar altres formes com tecla de comand o tecla de comandament (que és la forma que recull la Wikipedia, en contra de la recomanació de Softcatalà i del Termcat). 


La tecla d'ordre en un teclat Apple (Font: http://wezlo.files.wordpress.com/2013/03/command-key.jpg)

El disseny d'aquesta tecla el va crear la dissenyadora Susan Kare per substituir la tecla de la poma en els teclats, ja que l'empresa no volia que la seva icona tingués tanta presència. Susan Kare va consultar una guia internacional de símbols i va trobar un senyal de carretera utilitzat a Suècia per a indicar la presència pròxima d'un lloc d'interès o d'un campament. Des d'aquell dia, el símbol va passar als teclats de la companyia Apple.


El símbol en un senyal suec (Font: http://lego.gizmodo.com/5017852/can-command-%252B-legoland-%252B-1-brick-your-mac)






6 de febrer del 2014

Mot del dia: MIMAR

Avui volem parlar d'un verb que s'utilitza sovint amb un significat incorrecte: mimar. Estrictament, vol dir 'imitar exactament algú'. És a dir, allò que fa un mim. La paraula prové directament del llatí, ja que mimus volia dir això mateix, 'imitador'.
Per influència del castellà, però, sovint tendim a utilitzar malament aquest; fixem-nos com ho hem de dir:
- Si parlem de fer carícies o moixaines, hem de dir acaronar, amanyegar, amoixar... Igualment no direm *fer mims, sinó fer moixaines, fer manyagues, etc.
- Si parlem de tenir cura d'algú amb zel, podem dir amoixar, afalagar...
- Si parlem de sobreprotegir un infant, direm consentir, aviciar... Per tant tampoc direm que un infant està *mimat, sinó que està consentit, aviciat, sobreprotegit...



Imatge: suarezfran.wordpress.com

27 de gener del 2014

Mot del dia: PESO

Aquests dies de crisi monetària a Argentina no parem de sentir i llegir el mot peso als mitjans de comunicació, i també l'error de traduir-lo al català: *pes. La forma correcta d'anomenar aquesta moneda és amb el nom castellà, igual com passa amb la capital del país, Buenos Aires
Les paraules estrangeres, quan arriben a la nostra llengua, poden fer-ho de diverses maneres: adoptant-ne el nom original (peso), adaptant-ne l'ortografia o transcrivint-la al nostre alfabet (dòlar) o bé traduint-les (lliura), i en el cas del peso, com en tants altres estrangerismes (web, byte, walkie-talkie, zoom...), s'ha optat per la primera possibilitat. La tria d'una opció o una altra la marca l'ús tradicional, en les formes històriques, o l'ús que en fan els parlants i la fixació per part de les entitats normatives, en les formes modernes. Per tant, a l'hora de saber com ha arribat al català un estrangerisme cal consultar sempre el diccionari per no caure en el barbarisme o en l'esnobisme. 
El problema dels estrangerismes castellans és que, com que en coneixem sempre la forma corresponent en català, tendim molt sovint a traduir-los, quan no sempre és així: per exemple, sangría no s'ha de traduir per sagnia, com corralito no s'ha de traduir per corralet. En aquests casos cal mantenir la forma original.


Bitllets de pesos argentins (font: http://calurososesquimales.wordpress.com/2010/08/27/sistema-monetario-lunfardo/)


I ja que parlem de noms de monedes, aquí tenim una llista amb algunes de les més conegudes per observar com han arribat a la nostra llengua.

Forma original
Bolívar (Veneçuela), Boliviano (Bolívia), Colón (Costa Rica, El Salvador), Euro (Unió Europea), Lek (Albània), Lira (Turquia, antiga d'Itàlia i Malta...), Peso (Argentina, Colòmbia, Cuba, Filipines, Mèxic, Urugai, Xile...), Real (Brasil), etc. 

Adaptació ortogràfica o transcripció
Baht (Tailàndia), Dírham (Marroc, UEA), Dòlar (EUA, Canadà, Austràlia...), Dinar (Algèria, Iraq, Sèrbia, Jordània, Kuwait...), Dracma (antiga de Grècia), Fòrint (Hongria), Ien (Japó), Renminbi (Xina), Rial (Iemen, Iran, Oman), Rupia (Índia, Indonèsia, Nepal, Pakistan, Sri Lanka...), Xèquel (Israel), Xíling (antiga d'Àustria, Kenya, Somàlia, Tanzània...), etc.

Traducció 
Corona (Suècia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, República Txeca...), Escut (Cap Verd, antiga de Portugal), Franc (colònies franceses, antiga de França), Florí (colònies holandeses, antiga de Països Baixos), Lliura (Regne Unit, Egipte, Líban, Síria, Sudan...), Marc (antiga d'Alemanya i de Finlàndia), etc.