Mot del dia: JUSTIFICANT DE RECEPCIÓ

Aquest matí, el comentari matinal de la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio incloïa l'expressió acuse de recibo, en castellà, com si en català no hi hagués traducció o tingués por que no s'entengués. Mal farem a la nostra llengua si, per comptes de triar la forma més genuïna, recorrem a calcs semàntics o, fins i tot, a expressions directament forànies! L'expressió en qüestió, en català, referida al document signat en què es declara haver rebut una tramesa,una carta, etc., es pot dir de diferents maneres: justificant de recepció, acusament de recepció, avís de rebuda, confirmació de recepció, etc. Podeu utilitzar qualsevol d'aquestes formes, però intenteu evitar sempre la forma castellana!

Avís de recepció francès (font: http://www.marcophilie.org/mar-ar1.html)

Mot del dia: ESCORCOLLAR

Avui proposem un mot que ha sortit a la premsa arran d'una investigació policial: escorcollar. Significa 'examinar minuciosament, amb detall (una casa, un llibre, una peça de roba...)' i té un origen incert: els diccionaris de l'Enciclopèdia (GDLC i Etimològic) el fan provenir, probablement, del germànic skulkan, 'explorar, vigilar', amb influx de l'oc. escoscolhar 'esclovellar'. El DCVB, en canvi, dóna una explicació més simple: diu que prové de corcoll ('pinyol') a partir d'un significat primitiu d'escorcollar: 'treure el corcoll, examinar fins al corcoll'.
Com a curiositat, el mot corcoll té diversos significats, a més de 'pinyol' (segons el DCVB, perquè DIEC i GDLC són més restrictius): corcó, capoll de la baldufa i tos ('esquena'); en aquest sentit, les expressions caure de tos i caure de corcoll són sinònimes. Amb aquest mot també tenim la locució anar de corcoll, que significa 'decaure, anar malament'.
D'altra banda, per referir-nos a l'acció del verb escorcollar, podem fer servir altres sinònims com perquirir, inspeccionar, escodrinyar... però mai registrar, que no és correcte amb aquest sentit.
Pel que fa al substantiu escorcoll, derivat del verb, és sinònim de perquisició (eviteu el barbarisme *pesquisa).

Resultats d'un escorcoll policial (foto: http://www.aravalles.cat/noticia/1708/escorcolls-a-caldes-en-una-operacio-policial-contra-el-trafic-de-droga)

Mot del dia: DESNONAR

Avui, un verb de plena actualitat: desnonar. Fa poc temps era un verb bastant desconegut, substituït sovint pel barbarisme *desahuciar, però la situació de crisi que vivim l'ha posat tristament de moda i els mitjans de comunicació l'han reviscolat.
El verb té diversos significats, amb una idea de fons semblant: "dir no". Per a explicar-los, ens basarem en el DIEC i en el Diccionari d'ús dels verbs catalans: 
1. Desnonar algú: fer-lo fora d'un immoble. El propietari desnonarà els llogaters perquè no paguen.
2. Desnonar un malalt: declarar-lo incurable. Els  metges han desnonat el malalt pel càncer que pateix.
3. Desnonar un objecte: arraconar-lo, declarar-lo inservible. Ha decorat la casa amb mobles que havien desnonat.
4. Desnonar un acord: suspendre'l, descomprometre'l. Les dues famílies van desnonar el prometatge. 

Sobre l'etimologia hi ha discrepàncies aparents, tot i que en realitat no sembla que hi hagi dubte. Segons el DCVB, es tracta d'una variant per assimilació de desdonar, però això és estrany perquè el significat d'aquest verb és contrari: significa 'recuperar una cosa donada'. Tantmateix, és cert que en algunes contrades s'utilitza el verb desdonar amb aquest significat. Vés a saber quin ha influït quin!
El GDLC, en canvi, fa derivar el verb de l'adverbi no, de manera més encertada: realment, el desnonament és l'acte de 'dir no'. Segons llegim aquí, el verb desdir-se podria haver interferit en aquesta evolució.
El substantiu derivat d'aquest verb, com acabem d'anomenar, és desnonament. Cal evitar, doncs, el barbarisme *desahuci.

Foto extreta de http://xarxanet.org/juridic/noticies/desnonaments-moratoria-de-dos-anys-escassa-i-discriminatoria

Mot del dia: BUROFAX

Avui proposem un mot de l'àmbit jurídic-administratiu, burofax. Reconeixem que no és un mot bonic, però que té molta vigència en un moment en què les reclamacions judicials són de màxima actualitat. Es tracta, segons el GDLC, d'una "oficina pública de fax instal·lada en una dependència de correus", tot i que en realitat el significat ha anat evolucionant fins a referir-se a una "comunicació fefaent amb valor probatori" (Wikipedia), ja que no només el servei l'ofereix Correus, i a més es pot fer de manera virtual. 
En aquesta pàgina es dóna informació sobre les característiques del burofax: http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/sociedad-y-consumo/2012/11/03/214018.php

Des del punt de vista lingüístic, cal fer dues remarques:
- S'escriu junt i sense guió (i sense accent en la o, òbviament). Per tant, cal evitar *buró-fax, *buro-fax o l'exòtic *bureau-fax.
- El plural, com totes les paraules acabades en x, es fa afegint-hi s o os: els burofaxs, els burofaxos.

Foto: oficina central de Correus a València, extreta de http://www.eltiempo.es/fotos/en-provincia-valencia/correos-vlc.html