13 de febrer de 2013

Mot del dia: DESNONAR

Avui, un verb de plena actualitat: desnonar. Fa poc temps era un verb bastant desconegut, substituït sovint pel barbarisme *desahuciar, però la situació de crisi que vivim l'ha posat tristament de moda i els mitjans de comunicació l'han reviscolat.
El verb té diversos significats, amb una idea de fons semblant: "dir no". Per a explicar-los, ens basarem en el DIEC i en el Diccionari d'ús dels verbs catalans
1. Desnonar algú: fer-lo fora d'un immoble. El propietari desnonarà els llogaters perquè no paguen.
2. Desnonar un malalt: declarar-lo incurable. Els  metges han desnonat el malalt pel càncer que pateix.
3. Desnonar un objecte: arraconar-lo, declarar-lo inservible. Ha decorat la casa amb mobles que havien desnonat.
4. Desnonar un acord: suspendre'l, descomprometre'l. Les dues famílies van desnonar el prometatge

Sobre l'etimologia hi ha discrepàncies aparents, tot i que en realitat no sembla que hi hagi dubte. Segons el DCVB, es tracta d'una variant per assimilació de desdonar, però això és estrany perquè el significat d'aquest verb és contrari: significa 'recuperar una cosa donada'. Tantmateix, és cert que en algunes contrades s'utilitza el verb desdonar amb aquest significat. Vés a saber quin ha influït quin!
El GDLC, en canvi, fa derivar el verb de l'adverbi no, de manera més encertada: realment, el desnonament és l'acte de 'dir no'. Segons llegim aquí, el verb desdir-se podria haver interferit en aquesta evolució.
El substantiu derivat d'aquest verb, com acabem d'anomenar, és desnonament. Cal evitar, doncs, el barbarisme *desahuci.



Foto extreta de http://xarxanet.org/juridic/noticies/desnonaments-moratoria-de-dos-anys-escassa-i-discriminatoria

Cap comentari:

Publica un comentari