Píndoles lingüístiques


*APRETAR Alternatives a *APRETAR, incorrecte: "pitjar un botó", "prémer el gallet", "estrényer la mà", "collar el caragol", "serrar els llavis", "la calor referma", "el sol pica", "la roba estreny".
*EMPENYAR El verb *empenyar és incorrecte; direm INSISTIR, ENTESTAR-SE... amb aquest sentit, o EMPENYORAR-SE =donar com a penyora.
*EN QUANT La locució temporal *en quant* és incorrecta: cal dir "així que", "tan aviat com" (o "prompte"), "tan bon punt", "quan"…
*MARABUNTA El mot *marabunta és incorrecte > "plaga de formigues"; gentada, munió...; o multitud, devessall: devessall informatiu.
*PER LO MENOS Expressions per a substituir la incorrecta *per lo menos*: almenys, si més no, pel cap baix, ben bé, com a mínim, etc.
*TAMANY El mot *tamany no existeix; si és substantiu, direm MIDA, VOLUM, GRANDÀRIA...; com a adjectiu, TAN GRAN o TAN GROS.
A CAUSA DE La construcció "degut a" només és correcta quan "degut" funciona com un adjectiu. uan volem que faci la funció de conjunció, hem de buscar una fórmula alternativa: "A causa de", "Per culpa de", "Pel fet de",  "Com a conseqüència de"...
A HORES D'ARA La locució *A aquestes altures és un calc incorrecte. Hem de dir A HORES D'ARA o EN AQUEST PUNT, p.ex., segons el cas. 
ABASTAMENT No és el mateix ABASTAMENT tot junt ('acció d'abastar', 'provisió') que A BASTAMENT separat: 'en quantitat suficient'.
ABREVIATURES Les abreviatures dels dies de la setmana, en la nostra llengua, són dl., dt., dc., dj., dv., ds. i dg.
ABREVIATURES Per a abreujar els ordinals només cal afegir al nombre la darrera lletra de l'ordinal expressat en lletres, si és en singular, i les dues darreres si és en plural, i s'ha d'escriure amb el mateix tipus de lletra (no amb superíndex).
ACCENTUACIÓ Vigileu l'accent: TIMPÀ (agut), INTERVAL (agut), ATMOSFERA (pla), ACNE (pla), MEDUL·LA (pla), DIÒPTRIA (esdrúixol), TORTICOLI (pla)
ACCENTUACIÓ Les paraules planes s'accentuen quan acaben en diftong o consonant (excepte vocal+s o -en/-in): ANÀVEU, SEMÀFOR, EXÀMENS
ACCENTUACIÓ En les paraules que tenen E/O amb accent diacrític, l'accent sol estar en la q té vocal tancada. Excepcions: si les 2 vocals són obertes (sol/sòl), o bé si la paraula amb vocal tancada és molt més usual (molt/mòlt).
ACLARIR Per al barbarisme "despejar" direm ACLARIR (dubte, cel), AÏLLAR (incògnita), REBUTJAR (pilota), AIREJAR (la ment), etc. 
ACLARIR El verb *aclarar és incorrecte: cal dir ACLARIR. Per tant, no podem dir "aclara'm un dubte", sinó "aclareix-me un dubte"
ADONAR-SE *DONAR-SE COMPTE és incorrecte: hem de dir ADONAR-SE; i seguit de QUE, cau la preposició DE: M'he adonat que ha vingut. 
ADONAR-SE Quan el verb ADONAR-SE du complement, sobra el pronom EN: M'he adonat de tot> Me n'he adonat (No *Me n'he adonat de tot)
ADVERBIS Quan unim 2 adverbis acabats en -ment, podem eliminar el sufix del 2n: ràpidament i sobtada (no *ràpida i sobtadament).
ADVERBIS A diferència de MASSA i PROU, invariables, GAIRE té marca de nombre: "No hi ha gaire gent"/"No hi ha gaires persones".
ALHORA QUE La locució "al temps que" (simultaneïtat) és incorrecta. Cal dir AL MATEIX TEMPS QUE o ALHORA QUE (no "a l'hora que").
ALHORA/A L'HORA  Escrivim ALHORA si volem dir "al mateix temps" (o "conjuntament"); escrivim A L'HORA si volem dir "en el moment". 
ALLARG Quan dilatem la resolució d'una acció o d'una resposta diem que DONEM ALLARGS o ALLARGUES, no *llargues.
ALLS Els alls no tenen dents: una cabeça està formada per alls o per grans d'all, no per *dents d'all.
ALMÍVAR DE LLET De la crema dolça que els argentins (i tots els castellans) anomenen "dulce de leche", nosaltres en diem "almívar de llet" 
ALTELL L'ALTELL només és un turó: la part de dalt d'una botiga és l'ENTRESOLAT; d'armari, els DALTS; d'habitació, el SOSTREMORT
AMB RELACIÓ A "Amb relació a" vol dir 'pel que fa a'; "en relació amb" vol dir 'en correspondència amb'. "En relació a" és incorrecte.
ANÀLISI El mot "anàlisi" és femení i no du S final en singular. Així, direm "una anàlisi clínica", però "unes anàlisis clíniques" quan fem el plural.
ANAR A + VERB L'expressió "anar a per" és incorrecta. Hem de dir "anar a" +verb (buscar, cercar, comprar, collir…) >anar a comprar pa.
ANAR-SE'N Quan marxem d'un lloc, ENS N'ANEM, però podem dir (no escriure) "ens(e) n'anem" o "mo n'anem", millor que "se n'anem".
ANULAR/ANUL·LAR  Escrivim ANULAR quan és adjectiu derivat d'"anell"; escrivim ANUL·LAR quan és verb derivat de "nul". 
APÒSTROF Els substantius femenins que comencen en I o U àtones no s'apostrofen: la idea (no *l'idea), la unitat (no *l'unitat).
APÒSTROF Les paraules començades per i/u consonàntica (i/u amb funció de consonant) no s'apostrofen: el iode, el hiat, el uadi… 
ARREBOSSAR ARREBOSSAR (no *rebossar): cobrir un menjar amb ou i pa per fregir-lo/EMPANAR: embolcar-lo amb pasta per coure'l al forn
ASSENTAMENT Cada anotació que es fa en un llibre comptable es diu ANOTACIÓ o ASSENTAMENT; la forma "seient" és un calc incorrecte. 
AUSADES L'expressió valenciana AUSADES o A GOSADES ('certament') es considera, en algun diccionari, sinònima de "Déu n'hi do".
AVARIA Els mots AVARIA/AVARIAR (='dany') s'escriuen (i es pronuncien en parlars occidentals) amb A; l'averia és una altra cosa.
BACTERI El microorganisme causant de malalties es diu BACTERI (masculí): *bactèria és incorrecte. Igualment, direm ANTIBACTERIS.
BARÓ La paraula BARÓ designa el títol nobiliari, un home respectat o bé un home d'edat madura. La forma *varó és incorrecta.
BENVINGUT/BEN TORNAT El mot BENVINGUT/UDA s'escriu junt, però en canvi BEN TORNAT/ADA, no. Ho diem per donar la benvinguda a algú que torna.
BIENNAL/BIANUAL "Biennal" vol dir que té lloc cada dos anys; "bianual" vol dir que té lloc dues vegades l'any. Cal saber la diferència.
BÒLID Un meteorit es pot dir BÒLID, amb D final. Però si anava molt de pressa, direm que anava DE BÒLIT, amb T final.
BON NADAL Direm BON NADAL! i no "bons nadals!", perquè només n'hi ha un.
BOSSA/BORSA Diferenciem BOSSA (de plàstic, de mà) i BORSA (mercat de valors). I l'adjectiu referit a borsa és BORSARI (no *bursàtil)
BOSSA/BORSA Alerta: BORSA=mercat de valors o entitat per buscar o donar feina (borsa de treball)/BOSSA =saquet per guardar-hi coses.
BRANCA  La barreta de les ulleres es diu BRANCA. Per tant, eviteu el barbarisme *patilla, incorrecte en aquest cas. 
BRASILER El gentilici del Brasil és BRASILER, no *brasileny, mentre que CARIOCA és el gentilici dels naturals de Rio de Janeiro.
BRIC L'envàs de cartró que conté llet i altres líquids s'escriu BRIC; són incorrectes, per tant, les formes *brick o *brik.
BUSCA  L'agulla del rellotge s'anomena BUSCA, igual com la fletxa que indica el moviment del ratolí a la pantalla. 
CADASCÚ/CADASCUN Escrivim cadascú (o "cada u") quan volem dir "tota persona", sense limitació: "Cadascú fa el que vol, aqui". Escrivim cadascun (o "cada un") quan l'element pertany a un col·lectiu determinat: "Saluda cadascun dels amics"
CADENAT Un dels barbarismes clàssics que cal evitar és *candau (o *candat): el pany amb una tanca en forma de U es diu CADENAT.
CALOR Rita Barberà ha posat de moda *el caloret*, però en realitat és una paraula femenina: cal dir LA CALOR o LA CALORETA.
CÀMERA/CAMBRA Alerta amb la diferència: CÀMERA és aparell òptic i CAMBRA és habitació o òrgan polític (mai *càmera de representants).
CAPTURA DE PANTALLA La còpia del que es veu en una pantalla de mòvil o ordinador es diu CAPTURA DE PANTALLA: ni *pantallàs, ni *pantallada.
CASSET No confonguem LA CASSET (cinta magnètica) amb EL CASSET (aparell per a sentir música / cassó petit).
CATARACTES/CASCADES Les CATARACTES (amb C) són una malaltia ocular, mai es refereixen a salts d'aigua: aquests s'anomenen CASCADA/CASCADES.
CAVA Els tipus de cava s'escriuen en minúscula i sense guionet: brut nature, extrabrut, brut, extrasec, sec, semisec i dolç. 
CELLER El vi es guarda al celler i les maletes viagen a la bodega. Eviteu dir 'bodega' per al vi i 'celler' per a les maletes.
CIREROL  Els tomàquets "cherry" tenen un nom molt espefíc i bonic en català: CIREROLS
CITA/CITACIÓ Una CITA només remet al fet de quedar amb algú; la frase d'un autor o llibre és una CITACIÓ: les citacions bíbliques.
CLAU El mot CLAU, quan funciona com a adjectiu, és invariable: "Aquestes són les paraules clau", no "paraules*claus". 
COLLAR Per COLLAR o AFLUIXAR un CARAGOL / VIS (no *tornillo), utilitzem el DESCARAGOLADOR / TORNAVÍS (no *destornillador).
COLORS Els colors que venen d'elements naturals són invariables: pantalons taronja, sabates lila, camises caqui, faldilles beix
COM+GERUNDI L'expressió COM+gerundi és incorrecta; direm MIG, COM SI…: Ho va dir com burlant-se > mig burlant-se, com si es burlés.
COMPANYONIA L'harmonia i bona relació entre companys es diu COMPANYONIA; el mot *companyerisme és un barbarisme que cal evitar
COMPLET/COMPLERT No és el mateix COMPLET ('Que conté tots els elements') que COMPLERT (participi de "complir": "Ha complert vint anys").
COMPLIR/ACOMPLIR Alerta amb la diferència: COMPLIR és 'executar una ordre o un desig', o bé 'fer anys'. ACOMPLIR vol dir 'dur a terme'.
COMPTE En català, els comptes i els deutes són masculins: no hem de dir mai *les comptes ni *les deutes. 
COMPTE La paraula COMPTE (acció i resultat de comptar) és masculina: per tant, direm el compte corrent, mai *la compta corrent.
COMTE Alerta amb la diferència: COMTE (títol nobiliari); COMPTE (acció de comptar, operació matemàtica); CONTE (relat curt).
CONCORDANÇA En CAT, els noms femenins porten sempre article fem. tot i començar per A tònica: UNA AU, UNA AULA (no *un au, *un aula)
CONDICIONAL La construcció DE+infinitiu (valor condicional) és incorrecta; cal usar SI+verb: *D'haver-ho sabut…*>Si ho hagués sabut…
CONDICIONAR No podem dir *acondicionar, sinó *condicionar. Per tant, direm AIRE CONDICIONAT i no *aire acondicionat. 
CONDOL Avui volem recordar que la paraula *pèsam és incorrecta i que cal dir CONDOL: "Expressem el nostre condol més sincer".
CONFIAR  El verb CONFIAR regeix la preposició EN. Per tant, direm "confiar en algú", no *"confiar amb algú". 
CONJUNCIONS La conjunció "i" manté la forma davant de paraules començades en "i" (no existeix la conjunció "e"): serps i iguanes.
CORESPONSABLE La paraula "coresponsable" s'escriu amb una sola r perquè en les paraules formades per prefix + r o s no es dobla la consonant. 
CORRENT/CORRENTS Noteu la diferència entre "Vés-hi corrent" (CORRENT = gerundi de "córrer") i "Vés-hi corrents" (CORRENTS ='de pressa'). 
CREMA/MASCLETADA  Aquesta nit de Sant Josep, per tant, recomanem parlar de la CREMA de les falles i, a migdia, de l'última MASCLETADA. 
CREMA/MASCLETADA  En el llenguatge escrit convé evitar els vulgarismes acabats en -à: plantà, cremà, mascletà, fideuà, torrà... 
CUCURUTXO/CORNET Anomenem CUCURULL o CUCURUTXO la galeta de forma cònica per a posar-hi un dolç; i CORNET, el cucurutxo farcit de gelat.
DARRERE No hem de confondre DARRERE (adv./prep. de lloc) amb DARRERA (fem. de "darrer): mai direm *al darrera*, sinó al darrere.
DAVANT De l'adverbi de lloc DAVANT es deriva DAVANTAL (ni *delantal ni *devantal) i DAVANTER (no *delanter ni *devanter).
DE PRÒPIA MÀ L'expressió "del seu puny i lletra" és un calc incorrecte: cal dir "DE PRÒPIA MÀ" (sense el possessiu "la seva", tampoc)
DEGOTADOR Un DEGOTADOR és un aparell que administra, GOTA A GOTA, un líquid medicinal en un vas sanguini; no és *GOTERO ni *GOTER.
DEMÉS DEMÉS només vol dir "a més"; per referir-nos a altra gent, direm "els altres", "la resta"… *"Els demés" és incorrecte.
DEPENENT/DEPENDENT El gerundi de "dependre" és DEPENENT; en canvi, l'adjectiu verbal és DEPENDENT: "Les persones dependents d'ajudes".
DES DE DES DE s'escriu separat i amb apòstrof o contracció si cal: des d'ahir, des del mercat, des de l'escola, des d'un poble…
DESTÍ/DESTINACIÓ No és igual DESTÍ (sort reservada a algú) que DESTINACIÓ (lloc d'arribada, finalitat): "Un avió amb destinació a Roma".
DIÈRESI  Alerta amb la dièresi en les formes no personals dels verbs: només en du el participi (traduir, traduït, traduint). 
DIÈRESI De les tres formes no personals dels verbs, només s'ha de posar dièresi en les del participi: traduïtconduïdaatribuïtsconstruïdes... L'infinitiu i el gerundi no en porten mai.
DIÈRESI Escrivim GÜ/QÜ davant E-I, mai davant A-O: llengua-llengües-lingüista-llenguota / aquàtic-aqüeducte-aqüicultor-aquós.
DIÈRESI Els sufixos -isme/-ista no porten mai dièresi ni accent (excepte proïsme i lluïsme): arcaisme, deisme/deista, egoista…
DIÈRESI En el subjuntiu dels verbs acabats en -IAR, la dièresi es posa sempre en la terminació: triï, espiïs, distanciïn, fiï.  
DÍGRAF MM Tret d'alguna excepció (enmig, tanmateix...), escrivim sempre MM, mai NM: immaculada, emmascarar, commoure, immoral...
DÍGRAF TG El dígraf TG no va mai a final de paraula, només entre vocals. Per tant, escriurem MIG o TREPIG (no *mitg ni *trepitg). 
DÍGRAFS Els dígrafs LL, NY, QU, GU no es poden separar mai a final de línia: es-que-lla, pes-ta-nya, es-quí, ju-guem.
DÍGRAFS NY I LL Sobre els noms dels dígrafs: ny → ena i grega, no *enya; ll → ela doble, no *ella. Error comú per un calc castellà.
DIÒPTRIA La paraula DIÒPTRIA és esdrúixola, per això s'accentua i, sobretot, es pronuncia fent recaure l'accent sobre la O.
DISFRESSA Som a Carnestoltes, o Carnaval: temps de DISFRESSAR-SE; és a dir, de posar-se LA DISFRESSA (ni *el disfraç ni *disfràs).
DISSET Segons el dialecte, el 17 es pot escriure disset, desset o dèsset; el 18, divuit o díhuit; el 19, dinou, denou o dènou.
DONCS  La conjunció DONCS no és casual: cal dir "perquè"... "No hi anem, doncs plou" > "No hi anem, perquè plou" 
EFECTE D'HIVERNACLE L'escalfament de la troposfera per la transparència a la radiació solar es diu EFECTE D'HIVERNACLE, amb DE apostrofat.
ELIT Vigileu l'escriptura i la pronúncia de la paraula ELIT: sense accent perquè és aguda. I femenina: l'elit / les elits.
EMMORDASSAR A propòsit de la llei MORDASSA (amb ss, no amb ç): el verb derivat és EMMORDASSAR (no *mordassar ni *amordassar).
EMPROVAR-SE El fet de posar-se roba per veure si va bé és EMPROVAR-SE (no *provar-se), i el lloc, l'EMPROVADOR (no el *provador).
ENCANTS Per a anomenar un mercat d'objectes vells, direm ENCANTS abans que *rastell o *rastrell, calc del castellà "rastrillo".
ENDEMÀ/ENGUANY Usem les paraules genuïnes ENDEMÀ i ENGUANY en comptes de "dia següent" i "aquest any" i enriquirem la nostra llengua.
ENDUR-SE  La traducció de "comida para llevar" és menjar per a emportar-se (o endur-se). Ni portar, portar-se o emportar-se'n. 
ENGINY  El mot *ingeni és incorrecte sempre: l'única forma correcta és ENGINY, també en els derivats (enginyer, enginyós...) 
ENGONALS La part del cos on s’ajunten cuixes i ventre són els ENGONALS, mai les *ingles. P.ex, depilació d'engonals brasilers.
ENROSSIR Quan torrem lleugerament un aliment no el "daurem", sinó que l'ENROSSIM o el ROSSEGEM (l'aliment es fa ros, no daurat).
ENSAÏMADA  Eviteu el vulgarisme "ensiamada": ENSAÏMADA prové de saïm, i es pronuncia separant les dues vocals: en-sa-ï-ma-da. 
ESCALFAR Anomenem ESCALFAR l'acció de coure un aliment en un líquid a una temperatura prop de l'ebullició; *potxar no és correcte
ESTANÇA/ESTADA No és el mateix una ESTANÇA ('Habitació on s'està algú') que una ESTADA ('Acció d'estar-se en algun lloc'). Usem-les bé.
ESTRANGER, ESTRANY Cap paraula comença amb extran-, sempre s'escriu amb S: estranger, estrangeria, estrangular, estrany, estranyar…
EXAMEN  La paraula EXAMEN no porta accent perquè és plana acabada en EN. Però el plural sí que en porta: EXÀMENS. 
FARINETES/PURÉ El mot *papilles com a aliment infantil és incorrecte: són FARINETES (fetes amb cereals) o PURÉ (amb fruita o verdura).
FER BENZINA  Eviteu el barbarisme *repostar: "fer benzina" (o gasolina), "omplir el dipòsit", "proveir-se de combustible", etc. 
FER BOCA L'expressió "obrir boca" és un calc del castellà que convé evitar; nosaltres n'hem de dir FER BOCA o FER GANA.
FER JAÇ "FER JAÇ una cosa" vol dir 'fer-la pols', 'destrossar-la'. Per tant, ni *fer txas, ni *fer xas.
FI (EL/LA) EL FI/LA FI: EL FI (masc.) significa 'finalitat': el fi justifica els mitjans. LA FI (fem.), 'acabament': la fi del món.
FIADOR El dispositiu que impedeix d'obrir la porta del cotxe (el mal anomenat *seguro) s'anomena "fiador"
FINANÇA El mot *finància i derivats (financiar, financiament, financiació) són incorrectes: cal dir FINANÇA-FINANÇAR-FINANÇAMENT
FLUIX/FLUX Alerta amb la diferència: FLUIX és un vessament líquid (fluix menstrual); FLUX és un moviment continu (flux elèctric).
FRACKING El mot fracking, el Termcat el tradueix com fractura hidràulica o hidrofracturació.
FULL/FULLA Una FULLA és un òrgan de les plantes, o una eina de tall; el tros o la làmina de paper o d'una altra pasta és un FULL. 
GARAPINYADA Les ametlles cobertes d'almívar es diuen GARAPINYADES (R simple); la forma amb R doble, *garrapinyades, no és correcta.
GÈNERE Diferències de gènere CAST-CAT (2/2): ...la suor, una olor, el lleixiu, la vall, el pendent, la resplendor, la síndrome
GÈNERE Diferències de gènere CAST-CAT (1/2): una aroma, el costum, els afores, la dent, el deute, els espinacs, els llegums...
GIHAD Gihad o Jihad? Masc. o Fem.? @esAdir diu "la jihad"; @termcat i @iec, "el gihad"; per a @enciclopediaCAT, tot s'hi val.
GLOBUS TERRAQÜI Allò que col·loquialment anomenem "bola del món", en realitat és un GLOBUS TERRAQÜI (no *terraqui, vigileu la dièresi).
GOBELET El vas que s'utilitza per a llançar els daus es diu "gobelet". Eviteu dir-ne "cubilet" 
GRAFIES: Ç  La ç només s'escriu davant a, o, u, per tant evitem els errors típics de *Viçent, *Merçè, *açí, *gràçies, etc. 
GRAFIES: G Davant E escrivim sempre G excepte: jerarquia, jeroglífic, jeure, majestat, alguns noms propis (Jesús, Jerusalem) i paraules amb -jecc(projecció) i -ject(objecte). Davant I, només escrivim J a aràujia, jiddisch i jiujitsu.
GRAFIES: H  Aneu alerta amb la H intercalada en paraules com "exhaurir", "aleshores", "subhasta", "anhel" o "filharmònic". 
GRAFIES: H  A diferència del castellà, no porten H els mots CACAUET, COET, ORFE, ORXATA, OS, OSTATGE, OU o TRUÀ. 
GRAFIES: O/U Mots com PLUMÍFER, JUVENIL, PULSACIÓ o TITULAR van amb U i no O pq no deriven de mots primitius propis, sinó del llatí.
GRAFIES: X Els mots masculins acabats en vocal tònica + X fan plural -xos: annexos; els acabats en vocal àtona + X, en -xs: índexs
GRASSA El mot GRASSA només és correcte com a adjectiu femení: matèria grassa, persona grassa. Com a substantiu, direm GREIX.
GRATACEL A la Xina han construït un GRATACEL en 19 dies; alerta, sense S en singular: així, diem "un gratacel" o "dos gratacels".
GUIONET Els mots compostos que comencen amb un punt cardinal s'escriuen sempre amb guionet: nord-americà, Sud-àfrica, nord-est…
GUIONET Els compostos el segon terme dels quals comença per r-, s o x s'escriuen amb guionet: PENJA-ROBA, GIRA-SOL, PARA-XOCS…
HA  L'onomatopeia del riure s'escriu amb H: ha! (no *ja!). Si en són més, amb signe d'exclamació en cada: ha! ha! ha! 
HAMACA/GANDULA Alerta amb la diferència: HAMACA només és la xarxa que se suspèn de dos pals; el seient plegable s'anomena GANDULA.
HÀMSTER La paraula HÀMSTER no es pronuncia amb h aspirada, sinó amb h muda, de manera que l'article s'hi apostrofa: l'hàmster.
HARMONIA Anomenem harmonia vocàlica el fenomen pel qual una vocal àtona es pronuncia com la tònica: porto (porta), terre (terra).
HÒSTIA Alerta quan blasfemeu, o també quan vulgueu anomenar la galeta o la bufetada: HÒSTIA s'escriu amb H (i amb accent).
LLAR El mot LLAR és sempre femení: la llar de foc, la llar d'infants, l'assegurança de la llar... Eviteu sempre *el llar..
LLEGUM El mot "llegum" és masculí (ELS LLEGUMS): els cigrons, les llenties/llentilles, les mongetes o els fesols, la soia/soja…
LLUÇ DE PALANGRE Anomenem LLUÇ DE PALANGRE el que és pescat amb uns hams; en castellà és "de pincho", però nosaltres no direm "de punxa".
LLUM  La llum: agent físic que fa visibles els objectes: tenim llum verda, una llum potent / El llum: estri que emet llum. 
LOCUCIONS  Hem d'evitar el calc "sí o sí" i optar per altres formes, com "tant sí com no" o "si us plau per força" ( formal). 
LOCUCIONS Quan anomenem una recepta, només podem utilitzar la forma "al" o "a la" quan volem indicar la manera de preparar-la: "Pollastre al forn"; però si, per contra, en el nom de la recepta volem destacar-ne un ingredient, hem de fer servir la preposició "amb": "Entrecot amb rocafort".
LOCUCIONS L'expressió "no tenir per què" es considera poc genuïna i cal substituir-la per una altra alternativa: *No tens per què venir, si no vols. > No cal que vinguis, si no vols. / No és necessari que vinguis, si no vols. / No has de venir, si no vols. 
LOCUCIONS La locució exclamativa si que no du accent ("si que triguen!"), però l'afirmació sí que en porta ("sí que vénen!")
MALALTIA  No és *enfermetat, *un anàlisis ni *revisió metge, sinó MALALTIA, UNA ANÀLISI/UNES ANÀLISIS i REVISIÓ MÈDICA. #salut 
MANAR MANAR vol dir 'donar ordres'; no s'ha de confondre amb ENVIAR. Així, no direm "Mana'm una foto", sinó "Envia'm una foto"
MÀNEGA  El tub llarg de goma que serveix per a regar es diu MÀNEGA. La paraula *manguera és un barbarisme incorrecte sempre. 
MANTECADO Anomenem MANTECADO, com en castellà, la pasta feta amb llard que es menja especialment durant les festes de Nadal. 
MANTEGA Tant *manteca com *mantequilla són incorrectes: cal dir-ne MANTEGA, o bé LLARD/SAGÍ/SAÏM per a referir-nos al greix. 
MANXEGO En català, del formatge d'ovella elaborat a la Manxa, n'hem de dir "manxego", no *manxec.
MEDIEVAL L'adjectiu relatiu a "edat mitjana" (no *edat mitja) és MEDIEVAL, no *mitgeval ni *mitjaval.
MEDUL·LA Fixeu-vos que la paraula MEDUL·LA és plana (per tant no porta accent) i s'escriu amb ela geminada: medul·la espinal.
METGE El mot "metge" és un substantiu, per tant no hem de dir "revisió metge" sinó "revisió mèdica"
METRO Evitem la ultracorrecció *metre per referir-nos al METRO (mitjà de transport), format per truncació de "metropolità". 
MILANTA Per a expressar una quantitat molt gran de manera aproximada, podem fer servir el mot "milanta", que no recull el DIEC però sí el Diccionari de l'Enciclopèdia i l'Alcover-Moll.
MORA/MÓRA Cal diferenciar MÓRA (fruita silvestre), pronunciada amb O tancada, de MORA (musulmana), pronunciada amb O oberta.
NOMBRE Escrivim "nombre" quan es pot canviar per "quantitat" o "xifra": "el nombre de visitants", "el nombre 0", etc. 
NOMENAR Nomenar: designar per a un càrrec; Nominar: incloure en un premi; Anomenar: donar nom.
NOMS DE LLETRES Lletres que no contenen la seva grafia en el nom: K (ca), Q (cu), W (ve doble), X (ics, però "xeix" sí) i Y (i grega).
NÚMERO Escrivim "número" per expressar una xifra en una sèrie: número de DNI, la pàgina número 1... És incorrecte com a "quantitat".
ORELLA/OÏDA L'ORELLA és tant l'òrgan com el sentit, mentre que l'OÏDA només és el sentit. Així, no podem dir "em fan mal les oïdes".
ORGUE/ÒRGAN Alerta amb la diferència: ORGUE > instrument musical / ÒRGAN > unitat administrativa o part d'un animal o planta. 
ÓS ÓS/ÓSSA (plantígrads) duen accent diacrític (també constel·lacions óssa menor/major), però no OSSET, aguda acabada en T.
OSTATGE Algú retingut en un segrest és un OSTATGE (sense H, tot i compartir origen amb "hoste"). Evitem el barbarisme *rehén.
PALLOLA/PIGOTA Malalties: PALLOLA és el mateix que XARAMPIÓ; PIGOTA és el mateix que VEROLA; PIGOTA BORDA és el mateix que VARICEL·LA.
PALPÍS La part tova de la punta dels dits és el PALPÍS o TOU. La "gemma" i la "gema" són una altra cosa (brot, joia/dolç d'ou).
PARAIGUA El mot "paraigua" no du dièresi ni S final en singular. Així, direm "un paraigua", però "uns paraigües" en plural. 
PARÈNTESI El mot PARÈNTESI no porta S final en singular, però sí en plural; així, direm "entre parèntesis", no *entre parèntesi*.
PAS DE VIANANTS El pas amb ratlles blanques per on es travessa un carrer es diu PAS DE VIANANTS o PAS ZEBRA (no *pas de zebra*).
PEBROT DEL PIQUILLO Anomenem PEBROTS (o pimentons, pebres, pebreres...) DEL PIQUILLO (com en castellà) aquesta varietat cultivada a Lodosa. 
PÈL·LET Observeu la grafia i pronúncia de PÈL·LET (biocombustible a base de partícules de fusta), adaptació de l'anglès "pellet"
PELFA La paraula *felpa ('teixit semblant al vellut') i derivats és incorrecta: cal dir PELFA; igualment, apelfar, apelfat…
PELUT Tot i que el mot "pelfut" és correcte ('que té pèls com la pelfa'), l'estora que posem a l'entrada de casa es diu PELUT.
PER DESCOMPTAT La locució *per suposat (o, pitjor, *per supost) és incorrecta: cal dir PER DESCOMPTAT o bé "sens dubte", "i tant", etc.
PERÍFRASI D'OBLIGACIÓ L'expressió *hi ha que* no existeix: en perifràsis d'obligació direm CAL FER-HO o S'HA DE FER, mai "hi ha que fer-ho".
PERQUÈ/PER QUÈ Escrivim "perquè" junt quan és un substantiu i quan és una conjunció final o causal; escrivim "per què" separat quan és la combinació de preposició+interrogatiu o relatiu.
PERSIMÓ El PERSIMÓ (no *pèrsimon) és una fruita d'origen americà semblant al CAQUI (no *kaki), però no és una variant d'aquest.
PLANTER Els jugadors dels equips inferiors d'un club reben el nom de PLANTER. La PEDRERA només és el lloc d'on es treuen pedres.
PLATIJA Si a Mercadona veieu un peix que en diuen platija, sapigueu que en català (o en valencià, tant és) en diem PALAIA.
POLÍGON  La paraula POLÍGON sí que porta accent perquè és plana acabada en ON. El plural també en porta: POLÍGONS. 
POLSERA  Si teniu fills/es joves, de segur que coneixeu les POLSERES de gomes (no *pulseres). Amb O, perquè ve de "el pols". 
PORTAR-NE  En una suma o una resta, quan reservem les desenes diem que en portem: sumes portant-ne o sense portar-ne. Sempre EN 
POTSER  Darrere POTSER escrivim verb en indicatiu o condicional, mai subjuntiu: potser vindrem/vindríem; no *potser vinguem 
PRECÍS/PRECISAR Els mots PRECÍS/PRECISAR no signifiquen obligació> no direm "és precís fer-ho", sinó "és necessari fer-ho"/"cal fer-ho"…
PREMIS MENORS Sobre la rifa de Nadal: *pedrea és un barbarisme incorrecte. N'hem de dir "premis menors", "premis petits" o "menudalla"
PREPOSICIONS El complement directe no va mai precedit de la preposició "a", tampoc quan és de persona. 
PRONOM SE/ES Quan un verb comença amb so S (sa/se/si/so/su/ce/ci), si du el pronom ES al davant es canvia per SE: se sap, se citen. 
PRONOMS FEBLES En cas de contacte de 2 pronoms febles, l'apòstrof sempre va a la dreta: se'n riu, te n'alegres, torna-m'ho, vés-te'n...
PROU L'indefinit PROU és invariable: així, direm "Hi ha prou persones" (no *prous ni *proutes") o "prou gent" (no *prouta).
PUJAR/APUJAR PUJAR: 'dur o anar a un lloc més alt'/APUJAR: 'fer més alt': puja el moble; la calor puja; apuja'm el sou; apuja la veu.
PUNTUACIÓ Els punts suspensius són sempre tres, i no poden anar mai darrere de l'abreviatura "etc.". O un, o l'altre.
PUNTUACIÓ Les xifres que indiquen anys no s'escriuen MAI amb punt: 1974, 2012, etc. 
PUNTUACIÓ En els numerals, escrivim guionet entre desenes i unitats, i entre unitats i centenes: D-U-C.
QUANT A  La locució *en quant a és incorrecta: hem de dir QUANT A, PEL QUE FA A, AMB RELACIÓ A (diferent de "en relació amb") 
QUE El mot "que" com a adverbi quantitatiu, no s'accentua: "Que gran està el teu fill!" 
QUINTAR Un QUINTAR (mai *quintal) són 100 kg; una TONA (mai *tonelada) són 1.000 kg i s'abreuja amb el símbol t, sense punt.
RATLLAR No és el mateix RATLLAR ('Fer ratlles' o 'Picar aliments amb objecte raspós') que RALLAR ('Pescar amb rall' o 'Xerrar').
RECENT No direm *recent pintat sinó "acabat de pintar"; no direm *recent nascut, sinó NOUNAT.
RECOLZAR El verb castellà apoyar és "recolzar" quan vol dir que 'una persona o cosa descansa sobre una altra'. Quan vol dir 'Ajudar, defensar, mantenir', hem de dir "donar suport".
RECÓRRER El verb "recórrer", utilitzat amb el sentit de 'Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició', és intransitiu i no porta mai un complement directe: no podem dir *Recórrer una sentència, sinó Recórrer contra una sentència. 
REFLECTIR Encara que diem "reflex" o "reflexió", el verb no és *reflexar, sinó REFLECTIR: "La lluna es reflecteix en la mar".
REGLA Alerta amb la diferència: LA REGLA és la norma o la menstruació; l'instrument de mesura és EL REGLE, en masculí. 
REIAL/REAL L'adjectiu derivat de rei és REIAL, però del mateix ètim prové REAL, campament o palau reial: Jardins del Real, València
RENÚNCIA El mot RENÚNCIA, com a nom, du accent perquè és esdrúixol. Sense accent és pla i és una forma verbal:renuncia.
RESSOPÓ L'àpat que fem després de sopar és el RESSOPÓ, mai el RESSOPAR, que és un verb que vol dir "sopar una altra vegada".
RESSUSCITAR El verb RESSUSCITAR s'escriu amb dues S i el grup SC. En canvi, el substantiu RESURRECCIÓ només porta una S.
RETARD Quan algú arriba tard, diem que arriba amb RETARD o RETARDAT (ni amb *retràs ni *retrassat). 
REVELAR Quan vulguem descobrim un secret direm REVELAR, amb V i sense L·L. *Desvelar no existeix i desvetllar és treure la son. 
ROCAFORT Anomenem "rocafort" el formatge, i no *Roquefort, perquè aquest és el nom català de la població del Llenguadoc on es fa.
RODALIA La paraula "rodalia" és singular: "un tren de rodalia", "Lleida i rodalia", "No he trobat el diari en tota la rodalia"
S LÍQUIDA Mots amb S líquida adaptats: escàner, eslàlom, eslip, esmaixada, esmaixar, esmòquing, esnob, espín, esport, esprai, esprint, esquí, estand, esquetx, estàndard, estic, estop, estrès…
SEGONS QUE SEGONS QUE equival a "depenent": "Segons que juguis o no, guanyarem". Així, a "*Segons que diu Mas…" hi sobra el "que".
SEGUR SEGUR és un adjectiu; el contracte de garantia de risc és ASSEGURANÇA, i el sistema que bloqueja portes i armes, FIADOR.
SENSE FIL La manera correcta d'anomenar els dispositius que funcionen sense fils ni cables és sense fil: telèfon sense fil, ratolí sense fil, mòdem sense fil... El mot *inalàmbric és incorrecte.
És incorrecta la construcció SÍ verb per reafirmar l'acció; cal dir SÍ QUE verb: "Sí que podem" (i no *sí podem). 
SÍ/SI SÍ: Amb accent quan indica afirmació; la resta, sense: nota musical, pronom (a si mateix), condició i part interna d'una cosa
SIGLES Les sigles s'escriuen generalment en majúscula, sense punts i espais entre les lletres i no porten mai accent: IVA, SA, ADN.
SÍNDROME El mot SÍNDROME és femení, per això també ho és "sida" ('síndorme d'immunodeficiència adquirida'), escrit en minúscules.
SOLUCIÓ Només comencen amb sol·l... les paraules sól·lera, sol·licitar i derivats. Per tant, SOLUCIÓ i derivats no duen l·l. 
SOSTENIDORS Avui fa 100 anys que es van inventar els SOSTENIDORS, peça de roba que s'expressa en plural. I "sostens" és incorrecte. 
SOTERRANI/SUBTERRANI SOTERRANI (no *sòtan) és l'habitació situada sota terra; i SUBTERRANI és l'adjectiu referit a allò que hi ha sota terra.
SUBJUNTIUS Per a valencians: el subjuntiu dels incoatius (3a conj) acaba en -ISCA (o -ESCA): patisca (no *patixca ni *pateixca) 
SUCRE LLUSTRE El sucre en pols s'anomena SUCRE (de) LLUSTRE; les formes "sucre glas", "sucre glacé", etc. no es consideren correctes.
TANMATEIX/AIXÍ MATEIX Algunes persones confonen TANMATEIX ('tot i això') amb AIXÍ MATEIX ('igualment', 'també'). Alerta, són diferents.
TAULELL/TAULER TAULELL: taula de menestral o per mostrar el gènere en una botiga; també, rajola. TAULER: per jugar o penjar-hi anuncis.
TEMPESTA Avui que plou, evitem el barbarisme *tormenta. Alternatives: tempesta, ruixat, aiguat, xàfec, ramassada, temporal…
TENIR UN PAPER L'expressió "Jugar un paper" és un calc incorrecte. Hem de dir TENIR UN PAPER, FER UN PAPER, EXERCIR UN PAPER, etc.
TERANYINA La tela que teixeix l'aranya es diu TERANYINA (o telarany), per tant evitem els barbarismes *telaranya i *tela d'aranya.
TERMINACIÓ -X Tret de sexe/nexe/plexe, la terminació vocal+XE és incorrecta: direm FIX, PREFIX, REFLEX, COMPLEX… i no *fixe,*complexe…
TÍTOL TÍTOL s'escriu amb O (= prefixats: subtítol, sobretítol), però els derivats, amb U: titular, titularitat, titulació. 
TOPÒNIMS Traduïm els noms de clubs esportius amb topònim, gentilici o tradició consolidada: Cadis, Alabès, Atlètic de Madrid 
TOPÒNIMS Davant topònim, els indefinits van en masculí: "tot Europa", "mig València", tret si porten article: "tota la Xina". 
TOPÒNIMS En les adreces, convé consignar-hi tots els articles i preposicions: no direm "carrer Lluna", sinó "carrer de la Lluna".
TRANQUIL Tots els derivats de TRANQUIL porten ela geminada: tranquil·les, tranquil·litat, tranquil·litzar, tranquil·lament, etc.
VARIU Les dilatacions de la vena s'anomenen VARIUS o VARICES (en singular, "variça"). La forma que no és correcta és *varícia.
VES/VÈS La forma VES, sense accent, és del verb VEURE: "Ves què et dic!"; la forma VÉS, amb accent, és d'ANAR: "Vés a saber!". 
VESTUARI/VESTIDOR El VESTUARI és el conjunt de roba d'una persona; en canvi, el lloc per a canviar-se de roba en un pavelló és el VESTIDOR
VIAL/VIARI El mot VIAL només és substantiu ('camí ample'); com a adjectiu, direm VIARI/VIÀRIA: educació viària, seguretat viària…
VIANANTS Un carrer en què els cotxes no poden circular no és *peatonal, sinó un "carrer de vianants" 
VIANDA FREDA Per anomenar les viandes fredes elaborades amb carn de porc, en diem "viandes fredes", "companatge", "embotits" o "productes de xarcuteria". Per tant, hem d'evitar fer servir el barbarisme *fiambres. El receptacle que serveix per a portar aquestes viandes no s'anomena *fiambrera, sinó "carmanyola", "portaviandes" o "carnera" (aquesta última la recull el DCVB).    
VILA/VIL·LA Noteu la diferència: VILA és un poble o ciutat; VIL·LA és una casa d'estiueig (torre, xalet) o una casa de camp romana.
VIS-A-VIS L'expressió VIS-A-VIS ('cara a cara') s'escriu amb guionets i V (no *"bis a bis") perquè prové del francès "vis-à-vis".
VIST VIST és la marca amb forma de V amb què donem per bo un text; per tant, evitem "check"/"doble check" > vist/doble vist.
WI-FI La tecnologia sense fil s'escriu Wi-Fi ("wirelles fidelity">'fidelitat sense fil'), amb majúscules i guionet (@termcat)
XINÈS El gentilici de la Xina és XINÈS, no *xino: pantalons xinesos, colador xinès, flam xinès, barri xinès, tinta xinesa…


9 comentaris:

  1. Quant al degut a equivalent a ‘a causa de’, ja fa temps que no és incorrecte, atés que, a més d’aparéixer en el GD62, és recollit en el diccionari del Salt 2.0 amb eixe valor.

    ResponSuprimeix
  2. Quan dieu: «Les xifres que indiquen milers no s'escriuen MAI amb punt: 1974, 2012, etc.»; supose que volíeu dir: «Les xifres que indiquen anys...».

    ResponSuprimeix
  3. Quan dieu: «l'abreviatura ".etc".»; supose que volíeu dir: «l'abreviatura "etc.".».

    ResponSuprimeix
  4. El Salt 2.0 (avalat per l'AVL) ha admés l'ús transitiu de recórrer en l'accepció legal. Més dades en la fitxa recórrer.

    ResponSuprimeix
  5. La gramàtica de l'AVL inclou la possibilitat de concordar l'adjectiu «clau»: «paraules claus». Més dades en la fitxa plural.

    ResponSuprimeix
  6. No és tan taxativament cert que el complement directe no vaja precedit de la preposició a. Hi ha uns quants casos en què el complement directe sí que va precedit d'eixa preposició: vegeu la fitxa.

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies per les esmenes d'etc. i milers, evidentment han sigut un lapsus i ja ho hem corregit. Pel que fa a les altres observacions, seguim pensant que tant el diccionari del SALT com la GNV són molt laxos a l'hora d'acceptar formes o accepcions que fins ara no es consideraven correctes.

    ResponSuprimeix
  8. Ai, que siguen laxos o rígids no lleva que la normativa haja canviat des de 1918 i, per tant, que no siga massa correcte exposar determinats preceptes sense indicar que són només preferències estilístiques.

    Per exemple, en 1918 ja hi havia uns quants casos en què esqueia «interposar la preposició a al complement directe» (Fabra dixit) i, per tant, la redacció de la vostra píndola no és inicialment correcta (a pesar que l'evolució normativa haja ampliat les possibilitats d'ús de la preposició en este context).

    ResponSuprimeix