27 de juliol del 2012

Sobre renecs i insults en català

El diari Ara, en la versió d'estiu, està fent un recull dels articles més interessants publicats al llarg de la temporada, i avui ens recorden de Gabriel Pernau aquest en què reflexiona sobre l'ús que fem en català de les paraulotes, i en què dóna exemples dels nostres renecs més clàssics, a més de copsar l'opinió d'alguns forasters sobre la nostra manera barroera de malparlar.

http://www.ara.cat/estiu2012/catalans-malparlats_0_743925734.html

24 de juliol del 2012

Al voltant dels Jocs Olímpics

Ara que s'apropen els Jocs Olímpics, aprofitem per recordar un parell de qüestions:
- L'abreviatura JJOO és correcta: es tracta d'una de les poques excepcions a la prohibició de duplicar lletres per a formar plurals de sigles (les altres excepcions són PPCC, 'Països Catalans', i CCOO, 'Comissions Obreres', molt fixades per l'ús).
- La paraula olimpíada és esdrúixola i per tant ha de dur accent. Es tracta d'un mot amb dos significats: d'una banda, indica el període de temps que passa entre la celebració de dos Jocs Olímpics consecutius, i de l'altra remet a la celebració mateixa d'uns Jocs Olímpics.

18 de juliol del 2012

Topònims d'Espanya amb llengua cooficial

Quan en català hem d'escriure un topònim d'Espanya que té llengua cooficial, el més recomanable és fer-ho seguint la forma tradicional catalana, i no l'oficial ni la pròpia de la llengua cooficial. Per tant, per molt que ens sembli que així donem suport a la seva causa, ens haurem d'estar d'escriure Euskadi, A Coruña, Donosti o Vitoria-Gasteiz, i utilitzar les nostres pròpies formes: País Basc, la Corunya, Sant Sebastià o Vitòria.
La raó és senzilla: si escrivim Saragossa en comptes de Zaragoza, Londres en comptes de London o Munic en comptes de München, no hi ha raó per no fer-ho quan la llengua pròpia del topònim és l'èuscar o el gallec. Per molt que ens sentim identificats amb la seva causa nacional, que una cosa no treu l'altra.

11 de juliol del 2012

Tornar a casa els pares

Surt avui un titular al diari Ara que ha suscitat algun comentari: "Tornar a casa els pares és tornar-te a adaptar al seu ritme". (http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Pau-Jorba_0_734926553.html).
En un principi sembla que hi falti la preposició "de" (tornar a casa dels pares), però si ens parem a pensar-ho veurem que és una construcció ben viva en català: "Vaig a casa l'àvia"; "He dinat a casa la mare"; igualment, amb la forma apocopada ca: "Estudiaré a ca la Joana", "Me'ls he trobat a cals avis".
I de fet és una expressió ben correcta que recull el DIEC:
casa 4 a casa (o a casa de): A la casa de. Érem aquell dia a casa de l'oncle, a casa l'oncle
ca 3 Forma apocopada del mot casa. A ca l'Andreu. A ca la ciutat.
Per tant, és una forma normal, correcta i viva que convé utilitzar.