Remarques sobre l'article en els topònims

La majoria de topònims, com a noms propis que són, no porten article: Barcelona, Alacant, París... N'hi ha uns quants, però, que sí que en porten, i sovint tenim el dubte de com s'hi utilitza la majúscula. La regla és senzilla:
- En els topònims catalans o catalanitzats, l'article s'escriu en minúscula (llevat que sigui començament d'oració): l'Alguer, l'Hospitalet de l'Infant, la Xina, el Masnou... Així, quan el topònim es troba dins d'una oració i va precedit de preposició, farem contracció seguint les normes generals: els habitants del Caire, tornaré al Brasil, passarem per la Corunya...
- En els topònims no catalanitzats, l'article s'escriu en majúscula: Los Angeles, Las Vegas, El Salvador, Le Havre...

Quant a l'article davant dels noms de comarques i de país o continent, cal recordar el següent:
- Davant dels noms de comarques, s'escriu sempre (l'Horta, el Ripollès, la Llitera) tret d'Osona i les comarques balears. 
- Davant dels noms de països o continents, la tradició ha fet que es tendeixi a posar article davant d'una sèrie de topònims. En aquests casos, però, la presència de l'article és opcional. Són els països següents:

• l'Afganistan
• l'Aràbia Saudí
• l'Argentina
• l'Azerbaidjan
• les Bahames
• les Barbados
• el Brasil
• el Camerun
• el Canadà
• les Comores
• el Congo
• la Costa d'Ivori
• l'Equador
• els Emirats Àrabs Units
• els Estats Units
• les Fiji
• les Filipines
• el Gabon
• el Iemen
• l'Índia
• l'Iran
• l'Iraq
• el Japó
• el Kazakhstan
• el Kiribati
• el Líban
• les Maldives
• el Marroc
• la Micronèsia
• el Nepal
• el Níger
• els Països Baixos
• el Pakistan
• el Panamà
• el Paraguai
• el Perú
• el Regne Unit
• la República Centreafricana
• la República Dominicana
• el Senegal
• les Seychelles
• el Sudan
• el Sudan del Sud
• el Surinam
• el Tadjikistan
• el Turkmenistan
• el Txad
• l'Uruguai
• l'Uzbekistan
• el Vietnam
• la Xina

Quant als noms de continents, només se sol posar davant Àfrica i Antàrtida, i el seu ús va segons les tendències. Sí que es posa, però, quan el continent va acompanyat d'un complement: l'Europa del Nord, l'Amèrica profunda, l'Àfrica septentrional, etc.

Finalment, cal recordar que quan el nom de comarca o de país (o continent) va entre parèntesis, no s'escriu l'article:
- Alzira (Ribera Alta)
- Rio de Janeiro (Brasil)
- Algèria (Àfrica)

La diferència entre "estat" i "Estat"

El president Mas, en el seu discurs de presentació de la pregunta del referèndum, deia: "escrit 'estat', òbviament, en majúscules'. I això no és així: la paraula estat, en aquest cas, ha d'anar escrita en minúscula, perquè es tracta d'un substantiu genèric. De la mateixa manera, escriurem "un cop d'estat", "els estats europeus", "els catalans volen un estat propi"...
Només ha d'anar en majúscula quan fa referència a un estat determinat: per exemple, l'Estat francès, el govern de l'Estat (perquè es refereix a un estat concret), les institucions de l'Estat...
Malament farà el president si es dedica a difondre normes lingüístiques sense fonament, en públic i amb tan gran vehemència.

La regla del DUC en els numerals

Avui proposem una píndola lingüística per recordar la regla del DUC d'escriptura de numerals, perquè no tothom ho té clar. 
Es tracta d'una regla mnemotècnica que ajuda a saber quan cal posar guionat a l'hora d'escriure numerals, tant cardinals com ordinals. Així, la regla indica que cal posar guionet entre les desenes (D) i les unitats (U), d'una banda, i entre les unitats (U) i les centenes (C), de l'altra. Vegem-ne uns exemples:

• D-U: trenta-cinc, setanta-dos, quaranta-vuit...
• U-C: quatre-cents, sis-cents, nou-cents...

A banda hi ha dues regles més, molt bàsiques:

• Els nombres que conformen la desena del 20 s'escriuen sempre amb guionets: vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-set...
• Els numerals amb M (milers i milions) no porten mai guionet: mil deu, tres mil, dos milions...

 I ara només cal combinar aquestes regles. Aquí en van uns exemples:

23.579: Vint-i-tres mil cinc-cents setanta-nou

134.681: Cent trenta-quatre mil sis-cents vuitanta-u

1.562.345: Un milió cinc-cents seixanta-dos mil tres-cents quaranta-cinc

A l'hora d'escriure els ordinals corresponents, només cal afegir-hi el sufix -é (i derivats): vint-i-tresè, dos-cents setanta-sisè, etc. 

Font de la imatge: http://blocs.cpnl.cat/mesenlladelaula/2012/12/27/ii-numerals-d-u-c/

Remarques lingüístiques sobre l'elecció de la seu dels JJOO de 2020.

Avui al vespre, el CIO decidirà la seu dels JJOO de 2020, entre les tres ciutats finalistes: Madrid, Tòquio i Istanbul. Sobre aquesta elecció cal fer algunes remarques:
- La sigles de Jocs Olímpics és JJOO, tot i que la norma diu que les sigles no es dupliquen en plural. Aquesta és una de les poques excepcions que té la norma, igual com PPCC (Països Catalans) o CCOO (Comissions Obreres). Com en totes les sigles, no hi hem d'escriure cap punt. 
- El nom de la ciutat de Tòquio està adaptat en català, per tant hem d'evitar sempre la grafia amb k o amb y: eviteu, doncs, *Tokio, *Tokyo, *Tòkio... I recordeu que s'accentua perquè és una paraula esdrúixola.
- Alerta amb el nom de la ciutat d'Istanbul, ja que conté un grup consonàntic que contravé una regla ortogràfica bàsica del català: el de la mb. S'escriu així perquè és el nom de la ciutat en turc. Vigileu també que no s'escriu amb e inicial, sinó amb i.

Logotips de les tres ciutats finalistes (font: http://www.antena3.com/especiales/noticias/juegos-olimpicos/madrid-2020/poder-economico-tokio-parte-mas-fuerza-que-baza-cultural-estambul_2013090300350.html)

N'hem de dir LOMCE o LOMQE?

La resposta d'aquesta pregunta és senzilla: LOMCE, perquè les sigles no es tradueixen: RENFE, UNICEF, SERVEF... Sí que podem traduir, però, la denominació completa del que representen; en el cas de les sigles esmentades, direm Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols, Fons Internacional d'Ajuda a la Infància i Servei Valencià d'Ocupació i Formació.

Hi ha hagut algunes sigles, però, que s'han creat a partir de la traducció al català: PNB (Partit Nacionalista Basc), EUA (Estats Units d'Amèrica), ONU (Organització de les Nacions Unides), OTAN (Organització per al Tractat de l'Atlàntic Nord), OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina)... Es tracta d'una llista de sigles, reduïda i tancada, que conformen una excepció.

Per regla general, doncs, no hem de traduir les sigles, de manera que no direm LOMQE ni tampoc LOHAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), sinó LOMCE i LOAPA. La majoria de mitjans catalans utilitzen aquesta denominació: TV3, vilaweb.cat, diari Ara, diari El Periódico, etc.

Pel que fa la pronúncia, es recomana fer-ho amb la fonètica catalana: així, direm "lomse", tal com recomana el portal esadir.cat: http://esadir.cat/noms/entitats/entitatscultura/LOMCE/view?searchterm=

Matisació
Quan parlem de sigles que no es tradueixen, ens referim a sigles creades a partir de noms propis. Quan són sigles creades a partir de noms comuns (en la denominació dels quals no s'utilitza la majúscula), sí que es poden traduir: expedient de regulació d'ocupació (ERO), document nacional d'identitat (DNI), etc.

Sobre els noms de les lletres

Arran d'un comentari que vam llegir ahir, publiquem una entrada amb els noms de totes les lletres i els dígrafs de la nostra llengua, tal com s'han d'escriure i pronunciar:

A: la a
B: la be
C: la ce
Ç: la ce trencada
D: la d
E: la e
F: la efa
G: la ge
H: la hac
I: la i
J: la jota
K: la ca
L: la ela
L·L: la ela geminada (és incorrecte *la el·la)
LL: la ela doble (és incorrecte *la ella)
M: la ema
N: la ena
NY: la ena i grega  (és incorrecte *la enya)
O: la o
P: la pe
Q: la cu
R: la erra
S: la essa
T: la te
U: la u
V: la ve o la ve baixa
W: la ve doble
X: la ics o la xeix
Y: la i grega
Z: la zeta

Remarques
Fixeu-vos que l'article no s'apostrofa mai davant de les lletres.
Sobre el nom de les lletres f, l, m, n, r i s, abans de la normativització de la llengua s'utilitzava les denominacions ef/efe, i Fabra va optar per aquesta última, amb vocal de suport final, però canviant la e per una a segurament per reforçar el so de la e neutra. Tanmateix, aquesta és la denominació que s'ha seguit en altres parlars on no es pronuncia la e neutra (com ara en valencià, tal com recull la Gramàtica Normativa Valenciana).
Per a saber més sobre l'evolució del nom de les lletres, recomanem aquest article: http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm

Sobre la minúscula de "papa"

Avui que el papa ha renunciat el seu càrrec, farem un breu apunt sobre l'ús de la minúscula (o majúscula) en aquest mot. Segons tots els manuals d'estil catalans, partint dels documents Majúscules i minúscules de la Secretaria de Política Lingüística, i L'ús de les majúscules i les minúscules, de l'IEC, els càrrecs oficials i títols nobiliaris s’escriuen amb minúscules inicials, tant si amb la designació del càrrec ens referim a la persona concreta que el té com si no és així, atès que els càrrecs no tenen per ells mateixos cap singularitat semàntica ni social que els individualitzi.

Exemples
- "El papa Benet XVI ha renunciat el càrrec" / "El papa ha renunciat el càrrec"
- "El rei Joan Carles I ha tingut un accident" / "El rei ha tingut un accident"
- "Hem saludat el president de la Generalitat" / "Hem saludat el president"

(És una excepció d'aquesta norma els "Reis d'Orient", atès que aquí la paraula Reis es considera nom propi).

Particularitats de l'apostrofació en els articles

Tothom coneix les regles d'apostrofació dels articles en català, són senzilles: s'apostrofen les paraules començades en vocal o h seguida de vocal, tret de les femenines que comencen amb i/hi o u/hu àtones (la iguana, la hidratació, la universitat, la humanitat...).
Ara bé, hi ha altres casos que no són tan coneguts i que cal recordar:


S'apostrofen:
- Els noms de xifres que comencen en vocal: l'1, l'XI, l'11a...
- Les paraules masculines començades en s líquida: l'striptease, l'Sporting, l'stop...

No s'apostrofen:
- Les paraules començades amb i o u que funcionen com a consonant: el iaio, la iaia, el iot, el iode, el iogurt, el uadi...
- Els noms de les lletres: la ela, la ema, la essa...
- Les paraules començades en h aspirada: el Hamlet, la hawaiana...
- Les paraules femenines començades en s líquida: la Scala de Milà...
- Les paraules una (hora del rellotge), ira, host i Haia, com a excepció: la una, la ira, la host, la Haia

De nombres, números i les abreviatures corresponents

Avui, una píndola lingüística per recordar els casos en què cal escriure nombre i número i les abreviatures corresponents:
- Escrivim nombre quan es pot substituir per quantitat o xifra: "el nombre de participants en una manifestació", "el nombre d'habitacions d'un pis", "el nombre 0", "els nombres naturals"... L'abreviatura és nre.: "nre. de pàgines", "nre. d'alumnes", etc.
- Escrivim número quan ens referim a una xifra dins d'una sèrie: "el meu número de telèfon", "el número 50 d'una revista", "la pàgina número 1", "el número de la carnisseria"... L'abreviatura és núm. (o n.): "c/ València, núm. 25", "núm. de compte corrent", etc. L'abreviatura nº és incorrecta en català.
A més, número indica una peça que forma part del programa d'un espectacle: "un número de circ".

Mot del dia: PES

Acaben les festes, els tiberis i els malestars gàstrics i la paraula pes adquireix importància, pel que hem guanyat i pel que desitgem perdre. Aquest és un altre dels propòsits que fem sempre a començament d'any, perdre pes, tot i que no sempre ho aconseguim.
Lingüísticament, el mot pes no té cap misteri: tres simples lletres que no comporten cap dificultat ortogràfica ni sintàctica. El que cal conèixer bé és la manera correcta d'expressar les seves unitats de mesura: el pes s'expressa en grams o quilos (o quilograms) si l'escrivim amb la paraula completa, no en *kilos. I si volem utilitzar l'abreviatura, escriurem g o kg sense punt final (tret que sigui final d'oració), encara que sigui en plural. Eviteu formes incorrectes com *10 gr, *5 kgs, etc.

Quant al significat, diu el DIEC que és la 'Propietat dels cossos per la qual tendeixen a moure’s cap al centre de la Terra i exerceixen una pressió sobre els objectes que els suporten'; també, el 'producte de la massa d’un cos per l’acceleració normal de la gravetat'. És a dir, definicions científiques i poc pràctiques: sovint, per entendre el significat real d'una paraula hem de recórrer a diccionaris escolars com el Didac, que en aquest cas diu: 'El pes d'una cosa és la força que fa sobre els objectes que l'aguanten; és conseqüència de la gravetat'. El mateix, però amb paraules més planeres; és a dir, que com més grossos estem, més pes tenim i més pressió exercim sobre el terra que ens aguanta. Així més clar, oi? 
Amb aquest significat, el mot forma part de diverses dites i locucions, fet que mostra la seva vivacitat en el llenguatge quotidià: fer el pes ('satisfer, convèncer'), caure pel propi pes ('ésser evident'), treure's un pes de sobre ('sentir-se alleujat'), a pes d'or ('molt car'), a pes de braços ('sostingut només amb les mans'), etc.
La paraula, a més, serveix per a referir-se a les peces de metall, incloses en la balança, que serveixen per a mesurar el pes, raó per la qual, per metonímia, el pes ha passat a indicar la mateixa balança.

En resum, es tracta d'un mot que fem servir a diari però que, quan es refereix a nosaltres, no el volem veure ni en pintura. De segur que ens traurem un pes de sobre quan ens traguem uns quilos de sobre (o de sobra!). 

(Foto extreta de http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=1728)

Al voltant dels Jocs Olímpics

Ara que s'apropen els Jocs Olímpics, aprofitem per recordar un parell de qüestions:
- L'abreviatura JJOO és correcta: es tracta d'una de les poques excepcions a la prohibició de duplicar lletres per a formar plurals de sigles (les altres excepcions són PPCC, 'Països Catalans', i CCOO, 'Comissions Obreres', molt fixades per l'ús).
- La paraula olimpíada és esdrúixola i per tant ha de dur accent. Es tracta d'un mot amb dos significats: d'una banda, indica el període de temps que passa entre la celebració de dos Jocs Olímpics consecutius, i de l'altra remet a la celebració mateixa d'uns Jocs Olímpics.

L'apòstrof en els numerals

Ara que s'acosta l'1 de Maig, recordarem que l'apòstrof no s'escriu només davant de les paraules: davant dels nombres també cal fer-ho, sempre que el numeral comenci per vocal. En concret, escriurem accent davant dels cardinals 1 i 11, i davant de l'ordinal 11è. Però no ho farem davant dels ordinals en nombres romans I, II, III i IV, tot i, aparentment, començar per vocal. En canvi, sí que ho farem davant de l'ordinal XI.

En resum, escrivim apòstrof en aquests casos:
- Ordinals: l'1, l'11 (l'1 de Maig, l'11 de Setembre).
- Cardinals: l'11è (i derivats), l'XI (l'11a Fira, l'XI Congrés)

El símbols de les unitats de mesura

Sobre els símbols de les unitats de mesura s'ha parlat molt, però mai és sobrer recordar com cal escriure'ls correctament: tenen una única forma, establerta per un sistema internacional, per tant cal escriure'ls sempre seguint aquest criteri. En general s'escriuen amb minúscula (tret d'alguna excepció), en rodona i sense punt final, com tots els símbols (les abreviatures, en canvi, sí que en poden dur).

Així, eviteu sempre formes com *gr, *grs., *Kg, *Km... Heu d'escriure g, kg, km, etc.

En aquest enllaç hi ha una llista amb els principals símbols del sistema internacional d'unitats: http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=976#976

Les abreviacions dels ordinals

Per a abreujar els ordinals només cal afegir al nombre la darrera lletra de l'ordinal expressat en lletres, si és en singular, i les dues darreres si és en plural, i s'ha d'escriure amb el mateix tipus de lletra (no amb superíndex): 1r, 1a, 1rs, 1es; 2n, 2a, 2ns, 2es; 3r, 3a, 3rs, 3es; 4t, 4a, 4ts, 4es; 5é, 5a, 5ns, 5es; i així successivament.

El punt és opcional, ja que es poden considerar símbol (sense punt: 1r) o abreviatura (amb punt: o 1r.).