Mot del dia: BENZINA

Avui, un mot que ens prepara per al cap de setmana: benzina. Per definició no és ben bé el mateix que la gasolina, tot i que sovint s'utilitzen com a sinònims. De fet, segons el GDLC, benzina és una forma col·loquial d'anomenar la gasolina. Segons el DIEC, benzina és el 'conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli, que comprèn les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar, etc.', mentre que la gasolina és el 'líquid fàcilment inflamable, incolor, que s’obté per destil·lació del petroli, entre 60 °C i 200 °C, i s’usa com a carburant'.
Segons el diccionari etimològic d'Enciclopèdia Catalana, el mot benzina, derivat del llatí benzoe, 'benjuí', arribà al català el 1868, mentre que gasolina ho féu el 1917.
Sobre aquest mot cal fer un incís: l'acció d'omplir el dipòsit del cotxe es diu fer benzina, fer gasolina, omplir el dipòsit o proveir de carburant (versió del Termcat per a àmbits esportius o registres més formals). Cal evitar, doncs, el mot *repostar, que és incorrecte en català. Tot i això, el portal esAdir.cat (TV3 i Catalunya Ràdio) l'accepta només per l'àmbit de l'automobilisme.
D'altra banda, l'establiment on ens proveïm de combustible es pot dir tant benzinera com gasolinera (o bé benzineria, com defensa amb bon criteri el lingüista Gabriel Bibiloni en aquest article: http://bibiloni.cat/blog/?p=413), i el dispositiu que el subministra rep el nom d'assortidor (eviteu *sortidor).

Benzinera amb assortidors d'autoservei (foto de http://www.petro7.cat/?p=96)

Mot del dia: CLÀXON

Avui proposem un mot quotidià: clàxon. El sentim al carrer, sobretot en els embussos, i també sovint som nosaltres el que el fem sonar. Es tracta d'un dispositiu que produeix un so molt fort i estrident i que es col·loca als cotxes i altres mitjans de transport per donar avisos. Com a paraula sinònima també podeu dir botzina, però mai *bocina. En alguns esports, com al waterpolo, també s'utilitza per indicar el final de cada període.

Quan l'escriviu, fixeu-vos que va amb c inicial i que porta accent perquè es tracta d'una paraula plana que no acaba en -en ni -in.

El mot té l'origen el 1917 i prové d'una firma nord-americana, Klaxon, registrada el 1910, que es dedicava a fabricar botzines. El nom s'inspira en el grec klágxon, imperatiu aorist del verb klázo, 'ressonar'. 

Com a curiositat, el poeta Carles Sindreu va escriure el 1931 un llibre titulat La clàxon i el camí. L'ús femení del mot denota que, en aquells moments, la paraula era un neologisme que encara estava fixant-se en català. De fet, el DCVB no el recull. 

Imatge del clàxon d'un camió, extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Cl%C3%A0xon

Mot del dia: TRÀNSIT

Avui parlarem d'un mot que sovint és causa d'errors, per interferència del castellà: trànsit. Les confusions se solen donar amb els mots tràfic i tràfec, de manera que hem trobat convenient fer aquest apunt per aclarir-ho.

Trànsit fa referència a la circulació de persones o vehicles per la via pública (càmeres de trànsit, carretera amb molt de trànsit, accident de trànsit -o bé accident de circulació, etc.); també, als passatgers que es troben un punt intermedi entre el lloc de sortida i de destinació (passatgers en trànsit); i altres significats diversos, com ara el pas d'un planeta per davant del Sol o el pas d'un estat a un altre (el trànsit de la vida a la mort). Veiem, doncs, que sempre fa referència al moviment o la circulació.

Tràfic, en canvi, només serveix per a referir-se al comerç entre persones o individus, especialment l'il·legal: tràfic de mercaderies, de drogues, d'esclaus, de blanques...

Tràfec, d'altra banda, indica un afer que causa enrenou o trasbals, i deriva del verb atrafegar-se.

Com a resum, tres paraules clau per recordar el significat de cada mot: trànsit = circulació; tràfic = comerç; tràfec = trasbals.

Trànsit a l'entrada de València (foto de http://www.lasprovincias.es/20110424/comunitatvalenciana/comunitat/trafico-valencia-retenciones-hasta-201104241202.html)

Mot del dia: METRO

Aprofitant que el metro de Londres celebra avui el 150è aniversari parlarem d'aquest mot, forma apocopada de ferrocarril metropolità. Segons el DIEC, es tracta d'un 'ferrocarril urbà de recorregut generalment subterrani per al transport ràpid de viatgers', tot i que també pot circular en superfície i fins i tot elevat, per mitjà de viaducte.
Tot i que es tracta d'un mitjà de transport modern, el nom parteix d'un mot antic, metropolità, derivat del grec metròpoli, 'ciutat mare'. Aquests mots, en l'actualitat, serveixen per a referir-se a grans capitals i els serveis que ofereixen.
En relació amb el mot que ens ocupa, es va començar a fer servir en català als anys 20, amb la creació del Gran Metro de Barcelona (embrió de l'actual L3) i el Metro Transversal (embrió de l'actual L1). Per a més informació sobre la història del metro de Barcelona , recomanem l'article corresponent de la Wikipedia, que en conté moltes dades i plànols.
Segons el DCVB, el mot metro també és la forma antiga d'anomenar el metre com a unitat de mesura, tot i que convé evitar aquesta forma és un registre estàndard. Això provoca que, sovint, algunes persones utilitzin la forma *metre per a referir-se al mitjà de transport, error que s'ha d'evitar sempre en qualsevol registre. Això és un clar exemple d'ultracorrecció; és a dir, una forma lingüística incorrecta utilitzada a partir de criteris que són correctes en altres formes, però no en aquesta.

(Foto: metro de vapor de Londres arribant a l'actual estació de Baker Street, extreta de http://www.guardian.co.uk/uk/2012/dec/16/steam-train-london-underground-anniversary)