Mot del dia: POST

Avui, un mot quotidià: post. Originalment es tracta d'una peça de fusta llarga amb forma rectangular, tal com es deriva de la seva etimologia: del llatí postis, 'bastiment lateral d'una porta'. De fet, un dels seus significats és 'lleixa' o 'prestatge'. Ara bé, un dels significats més estesos del mot és el de post de planxar (en femení: la post): és la fusta llarga, folrada amb roba, sobre la qual es planxa. En aquest sentit, cal evitar *taula de planxar.
Una de les paraules que es deriven de post és empostissat o empostat: és un terra (o sostre) cobert de posts de fusta (de l'estil del parquet). Cal utilitzar qualsevol de les dues formes per evitar el barbarisme *entarimat.

Post de planxar (Foto de http://entretelesfilsillibres.blogspot.com.es/2012/12/novetats-la-llar.html)

Mot del dia: TENDUR

Avui parlarem d'un mot valencià molt poc conegut però que anomena un objecte bastant quotidià: tendur. Segons el DIEC, es tracta de la 'taula tapada de roba sota la qual es posa el braser' (lamentablement, com ben sovint, hem de recórrer al castellà per entendre millor el significat: és el que ells anomenen mesa camilla). També se'n pot dir taula braser, de manera més descriptiva, però si amb una sola paraula podem expressar la mateixa idea, i si a més la paraula és tan vella i bella alhora, molt millor.
Sobre l'etimologia, ni GDLC ni DCVB la donen; tanmateix, diversos filòlegs s'han aventurat a esbrinar-la: segons Emili Casanova, basant-se en Coromines, està relacionat amb el verb tendre o fins i tot amb tenda, però sembla més lògic que tingui relació amb l'àrab tannur, 'forn', com s'explica en aquesta fitxa del CDLPV. En aquest sentit, és curiós que el mot tendur figuri en el Termcat, a banda de sinònim de taula braser, com a forn d'argila originari de l'Índia i el Pakistan, com una adaptació del francès tandoor. Sembla, doncs, que la relació és òbvia.

Tendur o taula braser (imatge extreta de http://usuaris.tinet.cat/rribot/plantillaBONA.html)

Mot del dia: SAFATA

Avui proposem el mot safata, al fil d'un errada clamorosa de què hem tingut coneixement, comesa per un entitat valenciana que rep fons públics. Heus aquí la imatge de l'errada (gràcies a @sensenick): 

De vegades la realitat supera la ficció, i si moltes vegades fem broma amb barbarismes com bocadill de jamó i ques, aquesta vegada la broma ha esdevingut real: s'han limitat a fer una adaptació gràfica de la paraula castellana i en paus. Desconeixem si l'error és voluntari o no (ens guardem la nostra impressió), però en tot cas és lamentable que una entitat que rep diners de la Generalitat per fer un cartell en valencià no dediqui la cura necessària a dissenyar-lo i imprimir-lo amb un mínim de correcció. I no hi ha mecanismes de control? On és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua? I Política Lingüística?

El mot safata és el correcte per referir-se a la peça plana, amb vores de poca altura, per a portar alguns objectes com gots, tasses, plats, etc., o per a presentar alguna cosa (DIEC). Per tant, cal evitar sempre els barbarismes *bandeja o *bandeixa de la foto.
L'origen del mot és àrab: prové de sàfat, 'panera'. També es poden fer servir sinònims com plata o plàtera.

La paraula forma part també de l'expressió donar una cosa en safata, que significa 'donar grans facilitats a algú perquè aconsegueixi alguna cosa'.

Safates en un menjador escolar (foto: http://www.ela.cat/menjadors/)

Tema de la setmana: neteja

Aquesta setmana, el tema que ha vertebrat el Mot del dia ha estat la neteja, amb cinc mots que han suscitat un bon nombre de comentaris. Les paraules que s'han comentat són aquestes:

- Pal de fregar: Estri format per un pal amb una baieta a l’extrem, que serveix per a fregar el terra. Cal evitar els barbarismes *fregona i *motxo.
(Enllaç: http://goo.gl/tpSo6)

- Tiràs: Estri de neteja, semblant al tiràs usat en agricultura, que consisteix en una post fixada horitzontalment a l'extrem d'un mànec llarg, folrada de feltre o proveïda d'un altre teixit gruixut, que es passa pel terra de les cases per netejar-lo. Aquesta és la paraula correcta que substitueix el barbarisme *mopa, com s'anomena freqüentment. 
(Enllaç: http://goo.gl/K3hP2)

- Esbandir: Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó (d’alguna cosa ensabonada). En són sinònims esbaldir, aclarir o rabejar. En alguns parlars, per referir-se a aquesta acció s'utilitza el verb rentar (en oposició a llavar, tal com ho defineix el DCVB en la segona accepció: 'Esclarir la roba, passar-la d'aigua clara després de netejar-la amb sabó'. En aquest sentit, recomanem la lectura d'aquest article: http://www.levante-emv.com/panorama/2011/11/22/llavar-i-rentar/842089.html).
(Enllaç: http://goo.gl/Pm7aT)

- Safareig: Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular, que s’omple d’aigua i serveix ordinàriament per a rentar-hi la roba o per a regar. També remet a la petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig. En són sinònims els mots llavador, rentador, llavaner, pica o bassa.

És coneguda l'expressió fer safareig, que significa 'comentar coses públiques, haver-hi xafarderies'. Té l'origen en les enraonies que hi havia en els antics safarejos, on les dones del poble acudien per rentar la roba.
Sovint s'anomena aquesta paraula amb el vulgarisme *safreig, que cal corregir.

(Enllaç: http://goo.gl/NBW6q)

- Escombraries: Brutícia i totes altres coses per llençar que s’arrepleguen escombrant (DIEC). El GDLC és més precís: "Brutícia que s'arreplega escombrant i tot allò que hom llença en fer la neteja i l'endreça d'una casa o de qualsevol local." Altres denominacions són brossa, fem o deixalles. Els mots brossa i fem, però, són sinònims d'escombraries només en alguns territoris de l'àmbit lingüístic.

Cal evitar el barbarisme *bassura i la grafia incorrecta *escombreries (és amb A).
El recipient per a deixar-les també rep noms diferents: galleda de les escombraries, poal del fem, cubell de la brossa...

(Enllaç: http://goo.gl/0BQOe)

Tema de la setmana: parament de la cuina

Aquesta setmana, al Mot del dia hem parlat de cinc termes relacionats amb el parament de la cuina. Són aquests:

Carmanyola: Capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita. També se'n pot dir portaviandes o carnera (forma proposada pel DCVB, amb un significat semblant que es podria extrapolar).

Podem fer servir aquests mots per a evitar els barbarismes *fiambrera i *tàper (o *tupper).

(Enllaç: 

http://goo.gl/QsE98)

Enciamera: Plata, vas, en què se serveix l’amanida, l’enciamada, etc. Les denominacions ensaladera i encisamera, tot i no ser recollides per cap diccionari normatiu, es poden acceptar partint de la base que les formes ensalada i encisam, vives en molts parlars, sí que són recollides per aquests diccionaris.

(Enllaç: http://goo.gl/NL4yt)

Olla de pressió: Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d’una vàlvula de seguretat, en què hom pot elevar l’aigua a un grau de temperatura superior al de l’ebullició a l’aire lliure. Cal fixar-se que n'hem de dir de pressió, no *a pressió, com fa erròniament molta gent.

(Enllaç: http://goo.gl/ZtASU)

Bric: Envàs de cartó impermeabilitzat, generalment de forma paral·lelepipèdica, per a productes alimentaris líquids. Prové de la denominació comercial Tetra Brik. Cal evitar les formes incorrectes *brik, *brick o *tetrabrik. Tampoc és convenient dir-ne *cartó.

(Enllaç: http://goo.gl/0G9LU)

Paella: Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg també de metall o dues anses, que serveix per a fregir viandes. Segons el DCVB, també se'n pot dir panna per a la paella d'un sol mànec o paelló per a la de dues anses. La denominació *paellera no és recollida en cap diccionari. Tampoc és recollida la denominació *caldero (ni *calder, que es com s'hauria de dir) amb aquest sentit, tot i que també s'utilitza per a denominar l'estri.

(Enllaç: http://goo.gl/XUg2b)

Tema de la setmana: tèxtil de la llar

Aquesta setmana, al Mot del dia hem parlat de paraules relacionades amb el TÈXTIL DE LA LLAR. Aquests són els mots que s'han tractat:

- Joc de taula: Conjunt de tovalles i tovallons per a parar una taula. També se'n pot dir joc de tovalles i tovallons, o bé joc de roba de taula, a fi de concretar-ne el significat. Cal evitar el barbarisme *manteleria.
- Tovalles: Peça de roba de diferents mides, dibuixos i lligats, que es posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar. En són sinònims els mots estovalles, cobretaula o tapet. La primera opció que ofereix el DIEC és tovalles, tot i que la forma estovalles, també correcta, és més estesa. El mot tovalles, però, és homònim del plural de tovalla, que en molts parlars és la forma més comuna d'anomenar la tovallola. En aquests parlars, per tant, les opcions que es poden triar per a referir-se a aquesta peça són cobretaula o bé tapet.

Pel que fa a les tovalles, cal evitar sempre el barbarisme *mantel, que encara se sent a dir en moltes contrades.
Quant a la peça de taula o de plàstic que se sol posar davant d'una sola persona, se'n pot dir tovalles individuals o bé tapet individual.

- Llençol: 

Peça de llenç, de cotó o d’altres fibres tèxtils que es posa al llit per a abrigall immediat al cos. El llençol, normalment de gomes, que s'ajusta al matalàs s'anome

na llençol de sota, mentre que el que es fa servir per tapar-se s'anomena llençol de sobre. L'expressió "

Enganxar-se el llençol a les anques" significa 'llevar-se més tard del compte'.

- Cobrellit: Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit. En són sinònims els mots vànova (eviteu la forma *vànua), cobertor, conxa... Quan el cobrellit és farcit de plomissol o de fibra sintètica, s'anomena edredó (o edredó nòrdic, com també se'l coneix). En aquest cas, és incorrecta la forma *farciment nòrdic.

- Catifa: Teixit gruixut lligat o brodat, generalment amb pèl, amb què es cobreix el sòl de les habitacions, de les escales, etc. Cal evitar el barbarisme *alfombra. Un sinònim és estora (en alguns parlars s'utilitza aquesta forma). En realitat, però, l'estora, com el pelut, són tipus de catifes: l'estora és la peça feta de llates trenades d’espart o de jute, de joncs, de palla, etc., destinada principalment a cobrir el paviment de les habitacions; mentre que el pelut és l'estora o catifa d'espart amb pèls llargs que surten del teixit. 

De tovalles o estovalles

Per la riquesa que té el mot del dia proposat avui, copiem aquí el text publicat.

Mot del dia: TOVALLES

[Tema de la setmana: TÈXTIL DE LA LLAR]

Definició: Peça de roba de diferents mides, dibuixos i lligats, que es posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar. 

Sinònims: Estovalles, cobretaula, tapet.

La primera opció que ofereix el DIEC és tovalles, tot i que la forma estovalles, també correcta, és més estesa. El mot tovalles, però, és homònim del plural de tovalla, que en molts parlars és la forma més comuna d'anomenar la tovallola. En aquests parlars, per tant, les opcions que es poden triar per a referir-se a aquesta peça són cobretaula o bé tapet.
Pel que fa a les tovalles, cal evitar sempre el barbarisme *mantel, que encara se sent a dir en moltes contrades.
Quant a la peça de taula o de plàstic que se sol posar davant d'una sola persona, se'n pot dir tovalles individuals o bé tapet individual.

Sobre la llum, els llums i les làmpades

El mot llum pot ser femení i masculí: en femení anomena l'agent físic que fa visibles els objectes, mentre que en masculí identifica l'estri o l'aparell que serveix per a emetre llum, que és produïda per una làmpada que hi ha dins: pot ser una làmpada d'incandescència (o bombeta), una làmpada halògena, una làmpada de baix consum, etc.
Per tant, alerta quan vulgueu anomenar la lámpara del castellà: no és làmpada, sinó llum en masculí: un llum de peu, un llum de sostre, un llum d'oli... Igualment, cal dir encendre els llums, apagar els llums, etc., ja que encenem o apaguem l'aparell, no l'agent físic.

Alternatives al *fiambre i la *fiambrera

Els catalans, per anomenar les viandes fredes elaborades sobretot amb carn de porc, en diem "viandes fredes", "companatge" (que fa referència al fet que serveix per a acompanyar el pa), "embotits" (encara que aquests se centren només en els productes obtinguts del porc i revestits del budell", o una denominació més genèrica com "productes de xarcuteria". Per tant, hem d'evitar fer servir el barbarisme *fiambres.

De la mateixa manera, el receptacle que serveix per a portar aquestes viandes no s'anomena *fiambrera, sinó "carmanyola", "portaviandes" o "carnera" (aquesta última la recull el DCVB). Fem difusió del català correcte.