Mot del dia: TORCEBRAÇ

Avui parlem del mot torcebraç, arran de les difícils relacions entre Catalunya i Espanya. Es tracta d'una paraula formada a partir del verb tòrcer i el substantiu braç i té dos significats, un de real i un altre de figurat:
- En sentit real, és aquella prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra.
- En sentit figurat, remet a un estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc. És a dir, una alternança d'exigències i concessions durant una negociació: un torcebraç entre el Govern i l’oposició. L'expressió estira-i-arronsa, doncs, n'és sinònima.

El problema d'aquest mot és que, per influència del castellà, se sol expressar incorrectament amb el mot pols: *fer un pols, *pols pel català a les Illes, etc. En aquests casos, doncs, cal dir sempre torcebraç.

Font de la imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Torcebra%C3%A7

Mot del dia: XAVALLA

Avui parlarem del mot xavalla, arran de les últimes notícies sobre la possible retirada del mercat de les monedes d'1 i 2 cèntims. Utilitzem aquesta paraula per referir-nos a les monedes fragmentàries de poc valor (terme recollit pel GDLC, però no pel DIEC); de fet, és un nom col·lectiu derivat de xavo (hi ha molts exemples de mots col·lectius acabats en -alla: antigalla, bocinalla, bretolalla, cosinalla, ferralla, jovenalla, menudalla, nebodalla. quitxalla... i tants altres). El mot xavo prové del castellà ochavo, moneda que equivalia a la meitat d'un quart.
Utilitzeu xavalla en comptes de *calderilla o *solt (o encara pitjor, *suelto). També podeu dir-ne monedes menudes o metralla, una forma força estesa que recull el DCVB però no els altres diccionaris normatius, amb aquest significat.

Xavalla d'1 i 2 cèntims (imatge de http://www.naciodigital.cat/noticia/54818/xavalla/dos/centims/amb/dies/comptats)

Mot del dia: TRIPIJOC

Avui proposem un mot curiós: tripijoc. Té a veure amb males arts o pràctiques d'engany: la definició és 'maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.', i també 'Situació embullada i moguda'. Té un significat semblant a estratagema, ardit  o tracamanya (mot, aquest últim, que ens ha fet arribar la Mònica Font).
Aquests dies es parla de tripijocs en el món del futbol per falsejar resultats de partits: en aquest sentit, cal evitar barbarismes com *amanyar o *amanyament, que són incorrectes (per bé que el DCVB els recull, derivats de manya).
L'origen probable del mot tripijoc és la combinació d'un postverbal *trep 'saltironeig', der. de l'ant. trepar 'saltironar' amb joc,trep-i-joc, assimilat en tripijoc, que ha tingut les variants tripajoc, tribajoc.

Tripijocs en el futbol (Imatge extreta de http://eldiario.deljuego.com.ar/submenunoticiadelmundo/5739-nuevos-arrestos-por-partidos-amanados.html)

Mot del dia: TRELLAT

Avui proposem un mot ben nostre: trellat. D'una banda, té el mateix significat que entrellat ('treure l'entrellat d'una situació'; és a dir, la manera com s'ha realitzat); de l'altra, vol dir 'judici, seny, raó, profit'... Per les terres valencianes és una paraula molt utilitzada, amb aquest segon sentit: "Això no trau trellat!", "No fas res de trellat!", "Aquest xic té molt de trellat".
Sobre l'origen del mot hi ha diverses variants: uns l'atorguen a una variant de trasllat, pel fet que un dels orígens antics del mot és 'còpia o trasllat d'un escrit'; d'altres, l'atorguen a una variant d'entrellat, derivat del llatí trichila: 'teixit de tiges embrancades'.
De la mateixa família són els mots destrellat ('disbarat, acció pròpia d'una persona destrellatada') i destrellatat ('sense trellat'). Aquests mots, però, no els recull el DIEC (sí el GDLC i el DCVB).

(Imatge extreta de http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/la-bruixa-sense-trellat.html)
  

Mot del dia: RETALLADA

Avui, dia d'ajustos per part del Govern, parlem del mot retallada, una paraula que s'ha instal·lat còmodament en la nostra parla quotidiana i que té lligats de mans i peus molts ciutadans. Significa 'Acció de retallar', és a dir, de 'Tallar allò que sobra d'alguna cosa', o de 'Escurçar un escrit', entre d'altres. En realitat, però, el significat de retallar que tothom tenim en ment és 'Reduir, per part del Govern, les despeses en inversions públiques, en prestacions socials o en sous dels funcionaris'. Veurem algun dia aquesta definició en un diccionari?
Recordeu que, amb el sentit indicat, no hem de dir retall, que té un altre significat ('Tros sobrant de paper, de  tela, etc., resultant de retallar alguna cosa'). 

Logotip contra les retallades, extret de http://blocs.xtec.cat/revistainsmontserratcolomer/2013/01/09/les-retallades-a-l%E2%80%99institut/

Mot del dia: ATEMPTAT

Avui, un mot trist: atemptat. Una paraula que ens transporta a Boston, però també a tants punts del món on tenen lloc aquestes massacres indiscriminades que s'enduen la vida de persones innocents. Persones que, la majoria de vegades, no tenen res a veure amb la lluita o els ideals que els promouen. 

Des d'un punt de vista lingüístic, el mot prové del llatí attemptatus, amb el mateix significat: 'Temptativa criminal contra algú'. Cal fixar-se en la grafia correcta: s'escriu amb mp, no amb amb m sola ni amb n. Eviteu, doncs, les formes *atemtat / *atemtar i *atentat / *atentar, per bé que el DCVB recull aquestes últimes (en contra del criteri dels diccionaris normatius actuals).  

Imatge de l'atemptat de Boston, extreta de http://www.ara.cat/mon/estats_units/terrorisme-boston-fbi-obama_0_902309856.html

Mot del dia: ENDARRERIR

Avui, un mot de l'àmbit quotidià: endarrerir. Significa 'deixar enrere' (o bé endarrere), però sovint també significa el mateix que retardar, ('fer que esdevingui més tard' o 'fer més lent'). De la mateixa manera, el substantiu derivat endarreriment és sinònim, en alguns contextos, del substantiu retard.
Sobre aquests mots cal fer un parell de remarques:
- Alerta amb la metàtesi d'aquesta paraula, que és freqüent (canvi d'ordre de les lletres). Així, hem d'evitar sempre el vulgarisme *enraderir (igual que *radere o *enradere).
- La segona: cal evitar també el barbarisme *atrassar (com *retrassar o *retràs). Tot i que el DCVB recull les tres formes, no són acceptades per cap diccionari normatiu.

(Imatge extreta de http://ampaipse.wordpress.com/2012/10/16/experts-demanen-endarrerir-lhora-per-millorar-la-conciliacio-i-la-productivitat/)

Mot del dia: SAVI

Avui, des de Matèria de Llengua fem un homenatge a José Luis Sampedro parlant del mot savi. Diu el DIEC que es tracta d'una persona que té la ciència d'alguna cosa, que té molts coneixements; també es refereix a les persones que saben actuar amb seny. Tant el substantiu com el verb saber deriven del llatí sapere: 'tenir, trobar gust, entendre-hi'. Cal anar alerta amb l'ús de b i v: totes les formes derivades de savi (saviesa, saviejar, sàviament) s'escriuen amb v, mentre que les derivades de saber (totes les formes del verb, a més de mots com sabedor, sabent o saberut) s'escriuen amb b.
La raó per què savi s'escriu amb v, segons les Converses Filològiques de Fabra, es troba en el fet que s'escrivia així en català antic i així es pronunciava també a Mallorca. Trobem exemples de la grafia en diversos passatges de Llull, per exemple (segons recull el DCVB): "Hac un gentil molt saui en philosophia"; "He hauda volentat que que demanàs als sauis de nostra ley la manera..."; o en el mateix Tirant, referint-se a Salomó (el savi per antonomàsia per haver escrit el Llibre de la saviesa): "Segons diu lo saui en lo llibre apellat Eclesiastes...".
El mot forma part de dites i refranys com ara Rectificar és de savis, Ser més savi que Salomó o El savi sap que no sap: el ximple tot ho té al cap.
Descansi en pau, doncs, el savi Sampedro.

La mort de Sòcrates, un dels grans savis de la Història, pintat per Jacques-Louis David el 1787 (http://www.xtec.cat/~fvilasec/presocratics/socrates.htm).

Mot del dia: COMIAT

Avui que Obrint Pas ha dit que deixa els escenaris, aprofitem per parlar del mot comiat. Té diversos significats, però el més comú és 'Acció de saludar-se quan algú se'n va'. Deriva del llatí commeatus, amb el mateix significat.
El substantiu forma part d'algunes locucions verbals, com ara donar comiat ('Invitar algú a anar-se'n, dir-li adéu' o bé 'Treure un treballador de la feina') o prendre comiat ('Saludar algú abans d'anar-se'n'). En els dos casos, es pot fer servir el verb acomiadar (o acomiadar-se). Amb el significat de treure un treballador de la feina, també podem dir despatxar.
Cal evitar sempre els barbarismes *despedida i *despedir.

Aprofitem, doncs, per desitjar un bon comiat a Obrint Pas i que la seva lluita continuï fins sempre.

Concert d'Obrint Pas a les Barraques de Santa Coloma de Farners (foto: http://www.directe.cat/galeria/obrint-pas-a-barraques-de-santa-coloma-de-farners)

Mot del dia: VERNAL

Avui 20 de març, dia en què comença la primavera, parlem d'un mot primaveral: vernal. Significa 'relatiu a la primavera' i s'aplica en casos com equinocci vernal (o equinocci de primavera), planta vernal ('planta primaveral'), punt vernal (o punt d'Àries: punt d'intersecció de l'eclíptica amb l'equador celeste, cosa que ocorre durant l'equinocci de primavera)...

El mot vernal deriva del llatí vernale, amb el mateix significat (deriva de vernum, 'primavera').

Ja sabeu, doncs, que el podeu fer servir com un sinònim de primaveral.

Paisatge típicament vernal (Roques d'en Benet, a la Terra Alta: http://www.324.cat/elmeu324/foto/180446/Primavera-2010-Roques-den-Benet)

Mot del dia: FEMENÍ

Avui 8 de març, una mot dedicat a les dones: femení. Significa 'propi de les dones', 'relatiu al sexe femení' o 'relatiu al gènere femení', i prové del llatí femeninus, amb el mateix significat. 
A partir del lexema fem- (de femina, 'dona'), s'han format moltes paraules relacionades amb la dona.
- Afemellat: Que sembla una dona
- Defeminació: Pèrdua de de qualitats femenines
- Efeminar: Fer perdre algú els trets masculins i que esdevingui semblant a una dona. D'aquest mot deriven efeminació, efeminat, efeminadament, efeminador... Vigileu que és amb e, no *afeminar.
- Fembra: Femella
- Fembrer: Doner, que té molta afecció a les dones.
- Femella: Animal del sexe femení. D'aquest mot deriven femellam ('Conjunt de femelles') i femeller ('Doner').
- Femenívol: Donívol, propi d'una dona.
- Feminal: Donívol, doner
- Femineïtat: Condició de cert béns d'ésser pertanyents a la dona.
- Feminisme: Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres. D'aquest mot deriva feminista.
- Feminitat: Qualitat de femení
- Feminitzar: Donar o prendre aparença femenina. D'aquest mot deriva feminització.

La paraula que no ha derivat fins a la nostra llengua és, justament, *fèmina: cal dir dona o qualsevol altres sinònim.

Llegiu aquí la història del cartell "We can do it!"

Mot del dia: CASC

Avui parlarem d'una paraula polisèmica (és a dir, que té molts significats), però que per culpa de la influència del castellà li'n donem d'altres que els diccionaris de referència no li donen: casc.
Vegem, doncs, quins significats són correctes i quins no:

Correctes (segons el GDLC o el DIEC) 
- Peça rígida que cobreix el cap, elm: casc de bomber, casc de motorista, casc de l'armadura...
- Assecador de cabells en forma de casc.
- Peülla de cavalls, ases, zebres...
- Copa del barret.
- Envàs disposat per a contenir líquids: casc de vidre (de la cervesa).
- Barril: casc d'arengades.
- Auriculars (en plural): Treu-te els cascos!

Incorrectes (tot i que el DCVB els dóna com a bons)
- Caixa de l'encèfal. N'hem de dir crani o closca. En aquest setit, no podem dir l'expressió *trencar-se (o escalfar-se) els cascos , sinó escalfar-se el cap 
- Cos principal d'una nau. N'hem de dir buc o carcassa.
- Espai que ocupen els edificis en una població. N'hem de dir nucli, barri, centre...: nucli urbà, barri antic, centre històric... 

El mot prové del castellà, per això està tan estès encara el vulgarisme casco. Pel que fa al plural, són correctes les formes cascs i cascos.

(Imatge extreta de http://www.carteling.com/ct/obligacio/22-us-obligatori-de-casc.html)

Mot del dia: FREDOLIC

Avui, un mot relacionat amb la temperatura que fa aquests dies: fredolic. Segons el DIEC, serveix per a referir-se a una persona "molt sensible al fred", i també a un tipus de bolet comestible. El mateix diccionari en recull altres variants dialectals, com ara fredolec (només com a adjectiu: "persona fredolega"), fredeluc o fredolí (tant per a l'adjectiu com per al bolet).
Totes les formes són derivacions i variacions del llatí frigidulu, diminutiu de frigidum ('fred').
Amb el significat de l'adjectiu, cal evitar sempre el barbarisme *frioler.

El pingüí fredolic (http://www.fotolog.com/vilax_pipol/17037597/)

Mot del dia: SOMNI

Si fa una setmana parlàvem de son, avui parlarem d'un mot que té molta relació i amb el qual, sovint, es confon: somni. Aquest es refereix a la 'sèrie de pensaments, imatges i d'emocions que ocorren durant el son' (DIEC). La confusió ve per una altra interferència del castellà, ja que en aquesta llengua els dos conceptes s'expressen amb la mateixa paraula, sueño. Cal fixar-se, doncs, si parlem de l'estat fisiològic o del procés imaginatiu de la ment per fer servir una paraula o una altra.
El DIEC també recull la variant ensomni però no els col·loquialismes sòmit i ensòmit (vulgarisme, segons el DCVB), formes populars molt antigues que no van passar el sedàs per a entrar al diccionari i que es van perdent en la llengua oral.
Emparentat amb el somni tenim el verb somiar ('tenir un somni'), que ha donat paraules i expressions com ser un somiatruites o un somiador, que és qui somia despert: és a dir, qui té il·lusions difícils de complir. Per cert: convé recordar que somiar és la forma patrimonial; somniar és un forma antiga i llatinitzant.

Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans de despertar-se, de Salvador Dalí
(Imatge: http://shop.salvador-dali.org/ca/poster-somni-causat-pel-vol-d-una-abella-al-voltant-d-una-magrana-un-segon-abans-de-despertar-1944.html)

Mot del dia: SON

Avui dilluns, un mot relacionat amb el dia de la setmana que, sovint, dóna maldecaps: son. El problema ve donat perquè té dos significats bàsics diferents i cadascun té un gènere diferent (masculí i femení). Vegem què en diu el DIEC:
1 masc. Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son. Passar tota la nit en un son. El primer son.
2 fem. Ganes de dormir. Tenir son. Caure de son. Resistir a la son. Tinc una son que no m’hi veig. Conta’m alguna cosa, a veure si em fas passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
Per tant, l'estat fisiològic de descans és un mot masculí, el son (Tinc un son fort) mentre que les ganes de dormir és femení, la son (Tinc molta son).

En relació amb el son intranquil i angoixós, el malson, vigileu que s'escriu tot junt en una sola paraula. 

Mafalda amb cara de son (imatge extreta de http://chistes-argentinos.com.ar/humor/vivir-despeinados/)

Mot del dia: TRÀNGOL

Avui, un mot de connotació negativa pel qual hem de passar tots alguna vegada en la vida: tràngol. El DIEC el defineix com una 'mar moguda' i, per analogia, un 'moviment agitat de persones, de coses o d'esdeveniments', però també com un 'conflicte, problema, cosa difícil de resoldre'. Per això és reiteratiu fer servir l'expressió "passar un mal tràngol", perquè un tràngol és, per definició, dolent (algú ha passat mai un  tràngol bo?). En tot cas, podem dir "passar un bon tràngol" quan volem dir que el tràngol és considerable.
I per què diem "mal tràngol", quan ja per si mateix és dolent? Doncs per influència de l'expressió mal trago, correcta tal com recull el GDLC. El mot trago és un castellanisme (inacceptable en bon català, segons el DCVB) instal·lat en la nostra llengua que, amb bon criteri, es té tendència a evitar. Amb l'error, però, de mantenir l'adjectiu mal quan el canviem pel mot tràngol.
En relació amb l'etimologia, és incerta i no hi ha quòrum en els diccionaris que en donen l'etimologia: alguns diuen que prové d'un antic trangolar 'engolir', i d'altres que té relació amb tràmpol (a partir de l'arrel onomatopeica tramp-); en tots dos casos, sembla que les paraules engolir o estrangular haurien ajudat a adoptar la forma definitiva.
En resum, eviteu tant com podeu els tràngols i, encara més, els mals tràngols.

Mariano Rajoy, durant el tràngol de donar explicacions davant la Merkel (Foto extreta de http://www.rtve.es/alacarta/videos/noticias-24-horas/rajoy-insiste-publicado-absolutamente-falso/1682545/)

Mot del dia: SOBRE

Després d'uns quants dies sentint a parlar del mot sobre en tots els mitjans, he cregut oportú parlar-ne perquè té una curiositat: pot representar nombrosos tipus de paraules (o categories gramaticals) diferents, i això ho poden dir pocs mots. A saber:

- Substantiu: Bossa de paper / Part superior d'una cosa (He amagat el sobre al sobre de l'armari).

- Adverbi: Damunt (El pes de la justícia li va caure a sobre).

- Locució adverbial: A més (A sobre, va rebre un sobre)

- Preposició: En referència, pel que fa a / Damunt / Ultra (Sobre el sobre, amagueu-lo sobre l'armari) (Sobre tenir un bon sou, va rebre un sobre).

- Verb: Forma del verb sobrar, en valencià (Qui sobre, que se'n vaja).

- Prefix: Càrrec superior (sobrecoc), damunt (sobreàtic) o excés (sobresou).

Nota: en català, el mot sobrecollidor no té el mateix significat que en castellà, però també es podria aplicar al cas dels sobres: a la Corona catalanoaragonesa, era l'oficial de les generalitats dels regnes respectius que s'encarregava de cobrar els drets del General. Si fa no fa...

(Foto extreta de http://espanolaenpanama.blogspot.com.es/2011/12/abrir-cuenta-bancaria-panama.html)

Mot del dia: GUILOPO

Avui proposem un mot propi del valencià que no és gaire conegut en l'àmbit general: guilopo. Serveix per a anomenar una persona hàbil, astuta, que obra amb mala intenció (potser ja sabeu, doncs, perquè és el mot del dia). Altres sinònims d'abast més general són picardiós, murri... És un equivalent del castellà pícaro. 
El mot té l'origen en el castellà galopo, derivat del francés galopin, 'criat missatger'; en català passa a guilopo per influència de guilla (o rabosa), animal també molt astut. 
El refrany "Tots els guilopos tenen fortuna" deixa clar el seu sentit i dota la paraula de màxima vigència (considerat tots els significats del mot fortuna).
Un altre significat del mot és 'toix, beneit'. Curiosament, un significat totalment oposat.

Per saber més coses d'aquesta paraula, recomanem aquest enllaç de Google Books, que mostra un fragment del Diccionari Històric del Valencià Col·loquial, de Joaquim Mestre: http://goo.gl/2KFgG

Imatge: El Lazarillo de Tormes, de Goya. Es tracta d'un dels pícaros o guilopos més coneguts de la literatura universal. (http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:El_Lazarillo_de_Tormes_de_Goya.jpg)

Mot del dia: ENGUANY

Avui, ara que encara som a començament d'any i ens continuem fent propòsits, parlarem del mot enguany, un mot que els parlants joves van perdent però que convé recuperar en benefici, entre altres raons, de l'economia lingüística: per què hem de dir amb dues paraules una cosa que podem dir amb una?

El significat és, literalment, 'aquest any', i prové del llatí "hoc anno", amb el mateix significat. Prova de l'antiguitat del mot són alguns refranys que l'inclouen, com ara "En els nius que són d'antany, no hi ha moixonets enguany", parlant de coses que han patit canvis en el temps.

Quan pensem en el mot enguany també ens ve en cap l'endemà, tot i que estan formats a partir d'un mecanisme diferent. Però són, tots dos, mots propis molt antics, en perill d'extinció, i que convé recuperar encara que sigui per estalviar-nos paraules quan parlem.

Cartell de l'any Espriu, que se celebra enguany (extret de patrimoni.gencat.cat, http://goo.gl/zCTRg)

Mot del dia: INAUGURACIÓ

Avui que els polítics es desplaçaran de Barcelona a Girona en el flamant TAV, és un bon dia per parlar del mot inauguració, que tant agrada a la classe governant (fa pocs dies en vam tenir un altre exemple, a l'Eix Transversal). D'aquesta paraula convé comentar tres coses: 
- En primer lloc, la definició: diu el DIEC que es tracta de 'l'acció d'inaugurar', evidentment. I aquest verb significat, literalment, 'Començar (un ordre de coses), obrir al públic, etc., especialment amb certa solemnitat'. Això és exactament el que hi van a fer els polítics, amb tot allò de la cinteta que es talla i tota la pompa que ho acompanya. 

- En segon lloc, l'etimologia: el verb inaugurar prové directament del llatí inaugurare, que volia dir 'Iniciar (un càrrec, l'ús d'un edifici, etc.) després de consultar els auguris'. L'auguri és la predicció que es fa a partir del vol dels ocells; esperem que sigui un vol cap al Nord, més enllà de les muntanyes...  

- I en tercer lloc, hem de recordar que inaguració porta una sola n. Perquè, en efecte, sovint se sent a dir (i escriure) *innauguració, com si la presència de la doble ena dotés encara de més solemnitat la paraula. Eviteu, doncs, tant l'allargament de la consonant en la pronúncia com l'escriptura de la ena doble.

(Foto: acte d'inauguració del desdoblament de l'Eix Transversal, extreta d'aquí: http://goo.gl/2nr3D)