Mots del dia: Internet i web

Avui, 12 de març, fa 25 anys que es va descriure el protocol WWW i ho aprofitem per a parlar dels mots Internet i web. 
La paraula Internet és un acrònim de INTER(connected) NET(works), 'xarxes de treball interconnectades', i és femenina perquè s'associa al mot xarxa. Sobre l'ús de majúscula o minúscula inicial, el Termcat indica que les dues són correctes, atès que el significat varia lleument en cada cas:
- Ho escrivim amb majúscula quan ens referim a la xarxa com a ens únic, com es fa en l'escriptura de noms propis.
- Ho escrivim amb minúscula quan ens hi referim com un mitjà de comunicació més, com la televisió o la ràdio. 
Pel que fa a web, cal recordar que pot ser mot masculí o femení segons el significat:
- És masculí quan fa referència a lloc web: és a dir, el conjunt de pàgines web que una empresa o institució posa a disposició del públic. Per exemple, www.sarriamasia.com
- És femení quan fa referència a pàgina web: és a dir, un document HTML amb hiperenllaços a altres pàgines del web. Per exemple, www.sarriamasia.com/perfil.html

Imatge:  http://en.wikipedia.org/wiki/Hypertext_Transfer_Protocol

Mot del dia: TECLA D'ORDRE

Els qui teniu un Mac sabeu que el teclat dels vostres ordinadors té una tecla particular, que no tenen els PC. Es tracta d'una tecla representada per una mena de trèvol de quatre fulles, anomenada Command Key en anglès. En català, d'aquesta tecla cal dir-ne tecla d'ordre, de manera que cal evitar altres formes com tecla de comand o tecla de comandament (que és la forma que recull la Wikipedia, en contra de la recomanació de Softcatalà i del Termcat). 

La tecla d'ordre en un teclat Apple (Font: http://wezlo.files.wordpress.com/2013/03/command-key.jpg)

El disseny d'aquesta tecla el va crear la dissenyadora Susan Kare per substituir la tecla de la poma en els teclats, ja que l'empresa no volia que la seva icona tingués tanta presència. Susan Kare va consultar una guia internacional de símbols i va trobar un senyal de carretera utilitzat a Suècia per a indicar la presència pròxima d'un lloc d'interès o d'un campament. Des d'aquell dia, el símbol va passar als teclats de la companyia Apple.

El símbol en un senyal suec (Font: http://lego.gizmodo.com/5017852/can-command-%252B-legoland-%252B-1-brick-your-mac)

Mot del dia: MIMAR

Avui volem parlar d'un verb que s'utilitza sovint amb un significat incorrecte: mimar. Estrictament, vol dir 'imitar exactament algú'. És a dir, allò que fa un mim. La paraula prové directament del llatí, ja que mimus volia dir això mateix, 'imitador'.
Per influència del castellà, però, sovint tendim a utilitzar malament aquest; fixem-nos com ho hem de dir:
- Si parlem de fer carícies o moixaines, hem de dir acaronar, amanyegar, amoixar... Igualment no direm *fer mims, sinó fer moixaines, fer manyagues, etc.
- Si parlem de tenir cura d'algú amb zel, podem dir amoixar, afalagar...
- Si parlem de sobreprotegir un infant, direm consentir, aviciar... Per tant tampoc direm que un infant està *mimat, sinó que està consentit, aviciat, sobreprotegit...

Imatge: suarezfran.wordpress.com

Mot del dia: PESO

Aquests dies de crisi monetària a Argentina no parem de sentir i llegir el mot peso als mitjans de comunicació, i també l'error de traduir-lo al català: *pes. La forma correcta d'anomenar aquesta moneda és amb el nom castellà, igual com passa amb la capital del país, Buenos Aires. 
Les paraules estrangeres, quan arriben a la nostra llengua, poden fer-ho de diverses maneres: adoptant-ne el nom original (peso), adaptant-ne l'ortografia o transcrivint-la al nostre alfabet (dòlar) o bé traduint-les (lliura), i en el cas del peso, com en tants altres estrangerismes (web, byte, walkie-talkie, zoom...), s'ha optat per la primera possibilitat. La tria d'una opció o una altra la marca l'ús tradicional, en les formes històriques, o l'ús que en fan els parlants i la fixació per part de les entitats normatives, en les formes modernes. Per tant, a l'hora de saber com ha arribat al català un estrangerisme cal consultar sempre el diccionari per no caure en el barbarisme o en l'esnobisme. 
El problema dels estrangerismes castellans és que, com que en coneixem sempre la forma corresponent en català, tendim molt sovint a traduir-los, quan no sempre és així: per exemple, sangría no s'ha de traduir per sagnia, com corralito no s'ha de traduir per corralet. En aquests casos cal mantenir la forma original.

Bitllets de pesos argentins (font: http://calurososesquimales.wordpress.com/2010/08/27/sistema-monetario-lunfardo/)


I ja que parlem de noms de monedes, aquí tenim una llista amb algunes de les més conegudes per observar com han arribat a la nostra llengua.

Forma original
Bolívar (Veneçuela), Boliviano (Bolívia), Colón (Costa Rica, El Salvador), Euro (Unió Europea), Lek (Albània), Lira (Turquia, antiga d'Itàlia i Malta...), Peso (Argentina, Colòmbia, Cuba, Filipines, Mèxic, Urugai, Xile...), Real (Brasil), etc. 

Adaptació ortogràfica o transcripció
Baht (Tailàndia), Dírham (Marroc, UEA), Dòlar (EUA, Canadà, Austràlia...), Dinar (Algèria, Iraq, Sèrbia, Jordània, Kuwait...), Dracma (antiga de Grècia), Fòrint (Hongria), Ien (Japó), Renminbi (Xina), Rial (Iemen, Iran, Oman), Rupia (Índia, Indonèsia, Nepal, Pakistan, Sri Lanka...), Xèquel (Israel), Xíling (antiga d'Àustria, Kenya, Somàlia, Tanzània...), etc.

Traducció 
Corona (Suècia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, República Txeca...), Escut (Cap Verd, antiga de Portugal), Franc (colònies franceses, antiga de França), Florí (colònies holandeses, antiga de Països Baixos), Lliura (Regne Unit, Egipte, Líban, Síria, Sudan...), Marc (antiga d'Alemanya i de Finlàndia), etc.

Mot del dia: CONSTIPAT

Ara que el fred ha arribat de sobte, el mot de moda és constipat: el refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats. Veiem que el mateix diccionari no estableix refredat i constipat com a sinònims, sinó que refredat n'és un hipèronim: es tracta de la 'inflamació de la mucosa del nas, de la gola, etc., d’origen víric, bacterià o al·lèrgic, afavorida per efecte del fred o de la humitat.' I així anem tots ara, amb les mans gelades, els mocs rajant nas avall i esternudant a tort i a dret.
Sobre el mot constipat, un parell de remarques:
- L'única forma que recull el DIEC és constipat i el verb constipar-se. Les formes *costipat, *costipar-se o *encostipar-se són considerades, ara per ara, vulgarismes o col·loquialismes. El portal ésAdir en permet l'ús com una evolució natural de la llengua, però els diccionaris de referència de moment no els inclouen.
- Com a sinònim de constipat o refredat podem fer servir els mots calapàndria o derivats: calipàndria i galipàndria, definits com un 'refredat fort'. Aquesta paraula prové, segons el Diccionari Etimològic de l'Enciclopèdia, de l'antic calamàndria, 'abric gros i pesant', per comparació amb un mal pesat que ens tapa.

Foto: http://blocs.xtec.cat/corinfantilvalldeflors/2009/10/10/constipat/
  

Mot del dia: JAS!

Avui volem parlar de la interjecció jas, dita sobretot en terres valencianes i balears. S'utilitza per indicar a algú que agafi una cosa que se li dóna; té el mateix sentit, doncs, que pren, agafa o té. Deriva de l'imperatiu del verb habere llatí: habeas > hages > jas.
És una forma utilitzada des de ben antic i en una gran part del domini, com ho mostren aquests famosos versos escrits pel mallorquí Anselm Turmeda al final del segle XIV: "Si diràs 'jas' a hòmens sords, tantost se giren" (Elogi dels diners).
La interjecció també forma part de l'expressió Nyas, coca!, utilitzada als parlars valencians centrals i meridionals per a expressar algun contratemps. (En aquest cas, la pronúncia de la j ha derivat a ny, potser per derivació de "n'hi has", segons Eugeni Reig). L'origen està en una expressió infantil que es diu per clavar una clatellada a algú.
A l'hora d'escriure l'expressió, doncs, aneu alerta amb la grafia: ni *llas, ni jaç, etc.


Aquí en teniu més informació: http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=2588 També hi podeu llegir l'explicació d'Eugeni Reig, que defensa una altra etimologia.

Mot del dia: POSTRES

Avui seguim amb el tema de l'alimentació per parlar del mot postres, una paraula que sovint és font d'error per un calc del castellà. Es tracta d'un menjar, generalment dolç, que es pren per a acabar el dinar o el sopar (fruita, dolços, etc.), i és una paraula incorporada al nostre lèxic al segle XVII, provinent del castellà postre, emparentat amb el llatí postremus, superlatiu de posterus o 'darrer'. En català, el superlatiu postremus va derivar en postrem, amb el mateix significat: 'extremament últim'. 
És curiós, però, que mentre que en castellà el mot postre és masculí singular, en català és sempre femení plural: per tant, haurem de dir sempre les postres. Igualment hem de declinar tots els determinants i els adjectius que l'acompanyen: les postres làcties, quines postres tan bones, etc... Per tant, cal evitar sempre dir *el postre o *els postres  (el Diccionari Català-Valencià-Balear diu que pot ser masculí o femení, però els diccionaris normatius de referència indiquen que és sempre femení).

Ho sabies?
Antigament, als músics que anaven pels pobles amenitzant les festes populars se'ls oferia un plat amb fruites seques o dessecades variades, acompanyades d'una mica de vi moscatell: eren les postres de músic.  

Postres de músic (font: http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/postres_de_music/)

Mot del dia: MUSLI

Avui proposem un mot de l'àmbit alimentari: musli. Es tracta d'una paraula que encara no recull el DIEC, però sí el GDLC i el Termcat. El defineixen com un 'Aliment compost per cereals, fruita seca, mel i altres ingredients, que se sol menjar barrejat amb llet o iogurt'.  Prové de l'alemany Birchermüesli, literalment 'farinetes de Bircher', i és d'origen suís: el va crear el metge Maximilian Bircher-Benner cap al 1900 per als seus pacients hospitalitzats, inspirat en el sopar d'un pastor en una de les seves excursions als Alps amb la seva esposa. 
El musli original només contenia flocs de civada (o avena), llet, suc de llimona i poma ratllada, però ara s'hi solen posar molts altres ingredients.
Cal parar atenció amb la forma adaptada en català: musli, no muesli (com se sol dir en castellà, per bé que el DRAE no el recull encara). En alemany estàndard també es diu müsli, però a Suïssa es diu müesli. 

Foto: musli amb civada, plàtans i fruites dessecades, extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Musli

Mot del dia: TORCEBRAÇ

Avui parlem del mot torcebraç, arran de les difícils relacions entre Catalunya i Espanya. Es tracta d'una paraula formada a partir del verb tòrcer i el substantiu braç i té dos significats, un de real i un altre de figurat:
- En sentit real, és aquella prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra.
- En sentit figurat, remet a un estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc. És a dir, una alternança d'exigències i concessions durant una negociació: un torcebraç entre el Govern i l’oposició. L'expressió estira-i-arronsa, doncs, n'és sinònima.

El problema d'aquest mot és que, per influència del castellà, se sol expressar incorrectament amb el mot pols: *fer un pols, *pols pel català a les Illes, etc. En aquests casos, doncs, cal dir sempre torcebraç.

Font de la imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Torcebra%C3%A7

Mot del dia: VERD

Avui, en suport als docents balears, parlem del mot verd (que no és el mateix que wert) i de totes les paraules formades a partir d'aquest.
Prové del llatí viridis i serveix per a anomenar el color de l'herba, entre d'altres, però també indica alguna cosa que encara no està seca (com la llenya), que encara no està madura (com la fruita) o que encara no està feta (aplicat a les persones, en sentit figurat): "Aquest futbolista encara està verd, ha d'aprendre molt". 
A més, el mot forma part de diverses expressions, com ara quedar-se verd ('restar sorprès') o veure's verd ('trobar-se en una situació perillosa'), i de refranys com de més verdes en maduren o estar a les verdes i a les madures. Finalment, té una connotació política, ja que remet als partits i moviments ecologistes.
El mot, a més, ha format nombroses paraules totes relacionades amb el color; aquestes en són algunes:
- verderol: un ocell i també un bolet 
- verdesca: conjunt de branques
- verdet: conjunt d'algues, i també el carbonat de coure, tòxic i de color verd, que es forma sobre els objectes de coure
- verdum: un ocell
- verdura (i derivats: verdulaire, verduleria...): hortalisses de color verd

I què evoca el color verd? A banda de natura i medi ambient, és el color de l'esperança: l'esperança d'aconseguir un futur digne per a la nostra llengua, amb plenitud de drets i sense veure's arraconada pel suposat benefici d'un trilingüisme que l'únic que fa és treure el català de les escoles.  

Riuada verda a Palma. Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4146759/20130929/illes-somplen-samarretes-verdes.html
   

Mot del dia: MERCÈ

Avui, dia de la Mercè, dediquem el mot del dia a la patrona de Barcelona i aprofitem per parlar de les paraules d'aquesta mateixa família: l'arrel llatina de la qual deriven tots els mots (inclòs el nom de la mare de Déu) és merces, que volia dir 'salari, recompensa'. D'aquí deriva el mot mercè, que significa 'benefici graciós que es fa a algú, acte de benevolença' i també la fórmula d'agraïment mercès, equivalent a gràcies (fa un any en vam parlar aquí); el mot forma part igualment de les expressions prendre mercè, que vol dir 'concedir perdó a algú', i estar a la mercè d'algú, que significa 'estar al seu arbitri'.
Però del merces llatí va nàixer també l'orde dels frares de la Mare de Déu de la Mercè, fundat per Sant Ramon de Penyafort el 1218 i dedicat a redimir captius; el nom que van rebre aquests frares era de mercedaris, que no s'ha de confondre amb mercenaris, derivat del llatí mercenarius amb el mateix significat que l'actual ('Soldat d'una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga'.).
I també aquesta mateixa arrel, però amb un origen ben diferent, tenim el mot merceneta, que designa un tipus de sabata de mudar amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l'empenya. Aquestes sabates tenen l'origen en la reina Maria Mercè d'Orleans, esposa del rei Alfons XII. Curiosament, en anglès s'anomenen Mary Janes, tal com explica aquest article. 

Mare de Déu de la Mercè de Barcelona (foto: http://www.fedelatina.org/?attachment_id=2221)

Mot del dia: FEM

Després de l'estiu, la ciutat es desperta amb un ferum conegut provinent dels camps que l'envolten: el fem amb què els llauradors fertilitzen els horts desprèn una olor forta, intensa, que s'instal·la a les narius i no en pot sortir. València és una ciutat menuda, pràcticament voltada de camps, i això es nota en aquesta època de l'any.
Però aneu amb cura amb el mot: hem d'evitar el barbarisme *abono, tan utilitzat, i tampoc podem dir "abonar el camp", sinó "femar el camp". També podem utilitzar els sinònims adob i adobar, amb aquest significat. Recordem que abonament i abonar volen dir una altra cosa totalment diferent.
La paraula fem, en valencià, també s'utilitza com a sinònim d'escombraries, deixalles, runa... Encara hi ha qui diu *bassura, com en tot l'àmbit lingüístic, però a poc a poc la consciència lingüística dels parlants va bandejant el barbarisme per recuperar el fem genuí de tota la vida. Del fem es deriva, també, femater, que és la persona que el recull, o femer, que és un lloc ple de fem però també significa 'multitud, abundància': "Als carrers hi ha un femer de gent".  

Imatge extreta de http://verddeterra.blogspot.com.es/2011/12/per-fi-podem-femar.html

Expressió del dia: FER VIA

Avui, 11 de setembre, sens dubte tothom parla de l'expressió fer via, gràcies a la famosa via catalana que recorrerà tot el Principat de nord a sud, des del Pertús fins a Vinaròs. Es tracta d'una expressió que juga amb el doble sentit, tant real com figurat. En un sentit real, fer via significa unir-se a la via, bastir-la perquè quedi plena; en un sentit figurat, vol dir 'afanyar-se, apressar-se', atès que la voluntat majoritària de la societat catalana és fer via per aconseguir l'objectiu desitjat.

En paral·lel a aquesta expressió, també tenim fer la via, que significa 'anar cap a una direcció'; el DCVB ens recorda que el mateix Tirant lo Blanc ja la utilitza: "Acompanyada de moltes dones e donzelles féu la via de la cambra de la Duquesa". Així, doncs, podem anar encara més lluny i afirmar que avui, els catalans, fan via per fer la via cap a la independència.

Imatge: Via Catalana a Londres 

(font: http://www.ara.cat/viacatalanamon/Via_Catalana_cap_a_la_Independencia-Londres_0_984501752.html)

Mot del dia: JUSTIFICANT DE RECEPCIÓ

Aquest matí, el comentari matinal de la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio incloïa l'expressió acuse de recibo, en castellà, com si en català no hi hagués traducció o tingués por que no s'entengués. Mal farem a la nostra llengua si, per comptes de triar la forma més genuïna, recorrem a calcs semàntics o, fins i tot, a expressions directament forànies! L'expressió en qüestió, en català, referida al document signat en què es declara haver rebut una tramesa,una carta, etc., es pot dir de diferents maneres: justificant de recepció, acusament de recepció, avís de rebuda, confirmació de recepció, etc. Podeu utilitzar qualsevol d'aquestes formes, però intenteu evitar sempre la forma castellana!

Avís de recepció francès (font: http://www.marcophilie.org/mar-ar1.html)

Mot del dia: TORNADA

Avui, 2 de setembre, primer dia laboral del mes, és el dia de la tornada per excel·lència: el dia que tornem a la feina, a la rutina del treball, al dia a dia quotidià després de les vacances. La tornada a l'escola, però, tan desitjada per molts pares, encara haurà d'esperar uns dies.
Els francesos tenen un mot específic que nosaltres utilitzem sovint: rentrée (vigileu la grafia correcta, que amb tantes es no és difícil equivocar-se). Ho podríem traduir per reentrada, però el DIEC no admet el mot i, a més, sembla un calc bastant innecessari, per això parlem de tornada. I vigileu també de no fer una traducció del castellà vuelta (eviteu la forma ''volta a l'escola'', com fa algun traductor automàtic): per a nosaltres, una volta és un gir, una vegada, un passeig, una cursa... però no té res a veure amb el fet de tornar a cap lloc.

(Font de la imatge: http://ceipgirasol.blogspot.com.es/2011/09/tornada-lescola.html)

Mot del dia: IMMERSIÓ LLEUGERA

L'expressió immersió lleugera és la que proposa el Termcat per evitar l'anglicisme snorkelling, que ha sortit en la premsa aquests dies arran d'un succés a Altafulla. Veiem, doncs, que el Termcat ha optat per no adaptar el mot anglès i traduir-lo a partir del seu significat. La definició és la següent: "Pràctica del submarinisme consistent a observar el fons marí amb l'ajut d'unes ulleres i un respirador de superfície".
El mot snorkelling deriva de l'anglès snorkel, que nosaltres hem d'anomenar respirador de superfície o tub respirador: es tracta del tub de plàstic en forma de J, proveït en un dels extrems d'un broquet adaptable a la boca, que permet respirar sota l'aigua. El mot snorkel es va formar, en anglès, a partir de l'alemany Schnorchel,  un tub que utilitzaven els submarins alemanys en la Segona Guerra Mundial per alimentar d'aire els seus motors dièsel i així poder navegar just per sota de la superfície, amb l'Schnorchel passant just per sobre de l'aigua. 

Imatge extreta de http://www.wellnesscantabria.com/ponte-en-forma-tambien-en-verano/amphilife-snorkel/

Mot del dia: ESQUERRÀ

Avui, 13 d'agost, és el Dia Internacional de l'Esquerrà. En català, per referir-nos a les persones que utilitzen preferentment una meitat del cos o l'altre (mans i peus), o bé que són d'una tendència política o d'una altra, formem els mots a partir dels adjectius esquerre (esquerrà) o dret (dretà), tot i que també tenim els cultismes destre i sinistre, provinents directament del llatí. El que cal evitar sempre és el barbarisme *surdo per referir-se a les persones que utilitzen preferentment la mà o el peu esquerres.

Font de la imatge: http://www.eduard.cat/2008/03/ser-esquerr-en-un-mn-de-dretans.html

Mot del dia: SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Avui, el mot dedicat a la ciutat que avui havia de celebrar una festa gran i que en canvi pateix una gran tragèdia: Santiago de Compostel·la.
Hi ha diversitat de criteris a l'hora d'identificar aquesta ciutat: tant l'Enciclopèdia Catalana com el portal ésAdir.cat recomanen anomenar-la d'aquesta manera, Santiago de Compostel·la, en paral·lel a les denominacions castellana i gallega. L'única adaptació, doncs, és la incorporació de la ela geminada a Compostel·la (derivat, suposadament, de campus stellae, 'camp de l'estrella'). En canvi, altres mitjans com Vilaweb parlen de Sant Jaume de Galícia, que és la denominació tradicional catalana. De fet, el nom del camí de pelegrinatge és "Camí de Sant Jaume de Galícia" o, abreujadament, "Camí de Sant Jaume". 
El portal Optimot, de la Generalitat de Catalunya, dóna les dues alternatives com a bones però posa la primera en primer lloc. Per tant, les dues formes són totalment correctes, per molt que el portal ésAdir.cat recomani de fer servir només Santiago de Compostel·la en els mitjans de la CCMA.

Plaça de l'Obradoiro de Santiago de Compostel·la (foto: http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0059874.xml?s.q=santiago+de+compostela#.UfDxVtJ7KvM) 

Mot del dia: MEMÒRIA USB

L'actualitat ens porta a parlar avui del mot memòria USB, el dispositiu portàtil per a emmagatzemar-hi dades conegut en anglès com pen o pen drive. Nosaltres hem d'evitar aquests anglicismes i optar per altres alternatives: el Termcat proposa memòria USB, però la parla popular ha creat altres formes per metonímia: llapis de memòria, clauer de memòria, punxó, etc.
EL DIEC, de moment, encara no recull cap d'aquestes denominacions, però el GDLC sí que ho fa amb els noms memòria USB o llapis de memòria USB.

Fonte de la imatge: http://www.f1informatics.cat/index.php/protegeix-el-teu-llapis-de-memoria-usb

Mot del dia: ESPRIU

Avui que fa cent anys del naixement del poeta d'Arenys, el recordarem amb un poema seu, i amb aquests versos: "Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo".

EL MEU POBLE I JO

A la memòria de Pompeu Fabra,

Mestre de tots.

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d'entendre

el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uní per sempre:

el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.


(De Les cançons d'Ariadna)

Font de la imatge: http://www.ub.edu/museuvirtual/noticia.php?idioma=0&id=201