24 de setembre de 2013

Mot del dia: MERCÈ

Avui, dia de la Mercè, dediquem el mot del dia a la patrona de Barcelona i aprofitem per parlar de les paraules d'aquesta mateixa família: l'arrel llatina de la qual deriven tots els mots (inclòs el nom de la mare de Déu) és merces, que volia dir 'salari, recompensa'. D'aquí deriva el mot mercè, que significa 'benefici graciós que es fa a algú, acte de benevolença' i també la fórmula d'agraïment mercès, equivalent a gràcies (fa un any en vam parlar aquí); el mot forma part igualment de les expressions prendre mercè, que vol dir 'concedir perdó a algú', i estar a la mercè d'algú, que significa 'estar al seu arbitri'.
Però del merces llatí va nàixer també l'orde dels frares de la Mare de Déu de la Mercè, fundat per Sant Ramon de Penyafort el 1218 i dedicat a redimir captius; el nom que van rebre aquests frares era de mercedaris, que no s'ha de confondre amb mercenaris, derivat del llatí mercenarius amb el mateix significat que l'actual ('Soldat d'una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga'.).
I també aquesta mateixa arrel, però amb un origen ben diferent, tenim el mot merceneta, que designa un tipus de sabata de mudar amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l'empenya. Aquestes sabates tenen l'origen en la reina Maria Mercè d'Orleans, esposa del rei Alfons XII. Curiosament, en anglès s'anomenen Mary Janes, tal com explica aquest article


Mare de Déu de la Mercè de Barcelona (foto: http://www.fedelatina.org/?attachment_id=2221)

Cap comentari:

Publica un comentari