6 de febrer de 2014

Mot del dia: MIMAR

Avui volem parlar d'un verb que s'utilitza sovint amb un significat incorrecte: mimar. Estrictament, vol dir 'imitar exactament algú'. És a dir, allò que fa un mim. La paraula prové directament del llatí, ja que mimus volia dir això mateix, 'imitador'.
Per influència del castellà, però, sovint tendim a utilitzar malament aquest; fixem-nos com ho hem de dir:
- Si parlem de fer carícies o moixaines, hem de dir acaronar, amanyegar, amoixar... Igualment no direm *fer mims, sinó fer moixaines, fer manyagues, etc.
- Si parlem de tenir cura d'algú amb zel, podem dir amoixar, afalagar...
- Si parlem de sobreprotegir un infant, direm consentir, aviciar... Per tant tampoc direm que un infant està *mimat, sinó que està consentit, aviciat, sobreprotegit...



Imatge: suarezfran.wordpress.com

3 comentaris:

  1. Reconec que ho dic malament!! Hauré d'estudiar-me les forms correctes que algunes ni em sonen!! Gràcies per estes publicacions! Marta

    ResponSuprimeix
  2. De res, Marta, la llengua de vegades té aquestes sorpreses. ;)

    ResponSuprimeix
  3. Haurem d'afegir-li accepcions al verb. En el DNV:

    1. v. tr. Fer carícies i afalacs. Mima molt el seu bebé.
    2. v. tr. Tractar (a algú) amb excessiva condescendència, especialment els xiquets. Mima massa el seu fill.
    3. v. tr. Afavorir (a algú), tractar-lo amb molta consideració. Mimava molt els seus deixebles.

    ResponSuprimeix