7 de febrer de 2013

Mot del dia: LLARD

Avui, Dijous Gras, és bon dia per parlar de llard, un mot que genera diversos derivats  i que, a més, s'expressa amb formes diferents arreu del territori.
Comencem per la definició: llard és, DIEC en mà, el "greix tret per fusió del sagí del porc". El sagí és el greix cru del porc, que es pot salar i assecar per obtenir la cansalada, o bé tractar-lo a altes temperatures per obtenir-ne el greix premsat, el llard. Durant aquest procés, a més del llard s'obtenen altres restes, com ara pells, teixit conjuntiu i restes de múscul, que queden rostides i que conformen els llardons, un aperitiu popular i la base per a la coca de llardons que se sol menjar aquests dies. Els llardons reben altres noms com greixelló, greixó, greixolí, llardufa o rostilló.
El mot llardó, òbviament, deriva de llard, que ens ha arribat directament del llatí. A partir de la mateix arrel hem creat també l'adjectiu llarder, que s'aplica al mateix Dijous Gras (o Dijous Llarder). 
Al País Valencià i a les Balears, però, no es fa servir el mot llard: a les comarques valencianes se'n diu sagí (que canvia de significat), mentre que a les illes utilitzen la forma saïm, a partir del qual s'han creat les cèlebres ensaïmades (que no *ensiamades), ja que el saïm (o llard) és la base principal de la recepta. En aquests dos territoris, per referir-se al greix cru del porc, en diuen cansalada.




Cap comentari:

Publica un comentari