31 de gener del 2013

Mot del dia: BUROFAX

Avui proposem un mot de l'àmbit jurídic-administratiu, burofax. Reconeixem que no és un mot bonic, però que té molta vigència en un moment en què les reclamacions judicials són de màxima actualitat. Es tracta, segons el GDLC, d'una "oficina pública de fax instal·lada en una dependència de correus", tot i que en realitat el significat ha anat evolucionant fins a referir-se a una "comunicació fefaent amb valor probatori" (Wikipedia), ja que no només el servei l'ofereix Correus, i a més es pot fer de manera virtual. 
En aquesta pàgina es dóna informació sobre les característiques del burofax: http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/sociedad-y-consumo/2012/11/03/214018.php

Des del punt de vista lingüístic, cal fer dues remarques:
- S'escriu junt i sense guió (i sense accent en la o, òbviament). Per tant, cal evitar *buró-fax, *buro-fax o l'exòtic *bureau-fax.
- El plural, com totes les paraules acabades en x, es fa afegint-hi s o os: els burofaxs, els burofaxos.


Foto: oficina central de Correus a València, extreta de http://www.eltiempo.es/fotos/en-provincia-valencia/correos-vlc.html

30 de gener del 2013

Mot del dia: ESCALFADOR

Aquests dies de fred, els escalfadors i les calderes de casa no deixen de treure fum, i per aquesta raó sovint són en boca de tothom. Però els anomenem bé?
- L'escalfador és l'aparell que serveix per a escalfar aigua per a servei sanitari, en aquells habitatges que no disposen de calefacció, i  pot ser de gas o elèctric. El mot deriva del verb escalfar, per tant cal evitar sempre el barbarisme *calentador (igual que *calentar). Igualment són incorrectes el barbarisme *termo i la ultracorrecció termos, que anomena un altre aparell.
- La caldera, d'altra banda, és l'aparell que serveix per a escalfar tant l'aigua per a servei sanitari com la que recorre el circuit de calefacció. Els dos mots són sinònims, en realitat, però en l'àmbit de la lampisteria es fa aquesta distinció.


Escalfador d'aigua (foto extreta de http://www.electricitatalbentosa.com/index.php/id/28)

De nombres, números i les abreviatures corresponents

Avui, una píndola lingüística per recordar els casos en què cal escriure nombre i número i les abreviatures corresponents:
- Escrivim nombre quan es pot substituir per quantitat o xifra: "el nombre de participants en una manifestació", "el nombre d'habitacions d'un pis", "el nombre 0", "els nombres naturals"... L'abreviatura és nre.: "nre. de pàgines", "nre. d'alumnes", etc.
- Escrivim número quan ens referim a una xifra dins d'una sèrie: "el meu número de telèfon", "el número 50 d'una revista", "la pàgina número 1", "el número de la carnisseria"... L'abreviatura és núm. (o n.): "c/ València, núm. 25", "núm. de compte corrent", etc. L'abreviatura és incorrecta en català.
A més, número indica una peça que forma part del programa d'un espectacle: "un número de circ".

29 de gener del 2013

Mot del dia: PANGRAMA

Aprofitant la campanya pangrama.cat, presentada per la Fundació PuntCat en col·laboració amb el Grup de Treball per a la Normalització de la Ela Geminada i Moritz, avui parlarem del mot pangrama, un joc de paraules consistent a crear una oració utilitzant totes les lletres de l'alfabet. El mot, precisament, es forma a partir dels afixos pan- ('tot') i -grama ('lletra'), i a la nostra llengua va arribar a través de l'anglès pangram.
Segons Màrius Serra, la utilitzen (o utilitzaven) els professors de mecanografia per comprovar l'agilitat dels seus alumnes, i la tendència és de construir una oració amb el mínim de lletres possibles (les consonants, només una vegada; les vocals, evidentment, més d'una, però el mínim que es pugui).
Un exemple de pangrama és el que presenten els gestors de tipografies per mostrar totes les lletres de cada família de fonts; els més coneguts en castellà són "El veloz murciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi. La cigüeña tocaba el saxofón detrás del palenque de paja" (per a les fonts de Microsoft) i "Jovencillo emponzoñado de Whisky: ¡qué figurota exhibe!" (per a Linux i Apple); en anglès, "The quick brown fox jumps over the lazy dog". En català, Màrius Serra proposa "Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen, coi!" (tot i que hi falten els grups ny i l·l, fet que es vol corregir amb la campanya de la Fundació PuntCat). En la web pangrama.cat es posa com a exemple l'oració "Caça-Nyaps de Moritz.cat: Vexil·lòleg fi, que bé hi jeu!".


El pangrama anglès més cèlebre, compost en tipus mòbils (foto extreta de http://en.wikipedia.org/wiki/The_quick_brown_fox_jumps_over_the_lazy_dog)


28 de gener del 2013

Mot del dia: GÀRGOLA

Avui proposem una paraula del món de l'art: gàrgola: "Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica." (DIEC). Aquesta figura grotesca o fantàstica és el que dóna a les gàrgoles una aura de misteri, un aire evocador que ens trasllada a l'edat mitjana o a un món fantàstic. I llavors pensem en les gàrgoles més famoses, les de la catedral de la Nôtre Dame de París, o les que omplen les catedrals i altres temples religiosos o civils del nostre país.
L'origen de la paraula, però, ja no és tan evocador, ja que s'ha format a partir del radical garg-, onomatopeia del borbolleig gutural, com altres tantes paraules com gargamella, gàrgara, gargall... Perquè una gàrgola, en realitat, també escup aigua.
El mot gàrgola, a més, ha passat a denominar, en alguns indrets, una aixeta o un petit càntir.


Gàrgola i merlets de la Llotja de València (foto extreta de http://montse-unamicadetot.blogspot.com.es/2011/02/merlets-i-gargoles-ii.html)


25 de gener del 2013

Mot del dia: XIPELLA

Anomenem xipella un parlar de transició entre el català oriental i el català occidental, que s'estén en una franja vertical que baixa des de l'Alt Urgell, passant per la Segarra i arriba fins a la Conca de Barberà (en poblacions com Tuixén, Les Oluges, Santa Coloma de Queralt, Barberà de la Conca, Solivella o Blancafort.
La característica principal d'aquest parlar és la pronúncia en i de la e àtona final, com per exemple homi (home), nosaltris (nosaltres), lis donis (les dones), ell canti (ell canta)... De fet, hi ha una frase que pronuncien els parlants limítrofs per parodiar el parlar xipella: "Mari, lis sopis són calentis! Doncs bufi-lis, que seran fredis!". Aquesta característica,  que, a hores d'ara, es tracti d'un parlar en regressió, ja que els joves ja no l'utilitzen en la majoria.
El mateix mot xipella ja fa palès el seu caràcter de parlar de transició, ja que prové d'un hipotètic xampollejar, relacionat amb xampurrar o xampurrejar, 'parlar un llenguatge barrejat de dues llengües".  

Més informació sobre el dialecte, aquí: http://www.laconca.net/caracteristiques/linguistica.php i aquí: http://www.solivella.net/xipella.htm


Plaça Major de Solivella (Conca de Barberà), uns dels pobles on més es conserva el parlar xipella. (Foto extreta de www.solivella.net)

24 de gener del 2013

Mot del dia: AIXOPLUC

En aquests dies plujosos i ventosos, el mot aixopluc adquireix molt de protagonisme: vol dir, literalment, 'lloc on posar-se a cobert de la pluja', i prové del llatí subpluvius, amb el mateix significat i que també ha donat el mot sinònim sopluig, a més dels verbs aixoplugar i soplujar.
La paraula forma part de la locució a aixopluc, 'a cobert', que té expressions sinònimes com a l'abric o a recer
En algunes contrades, el mot aixopluc serveix per a anomenar algunes construccions rurals, fetes pels pastors per arrecerar-se de la pluja; però també donen aixopluc els espais naturals, com les balmes, les coves o altres tipus de cavitats. 
Per tant, si el vent referma i la pluja pica, busqueu un aixopluc on resguardar-vos i deixeu que el mal oratge escampi.


Aixopluc rural de l'entorn de Queralbs (foto extreta de http://pedret.madteam.net/resenas/senderismo/452-planoles---queralbs---ribes-de-freser-per-gr-11-i-/)


23 de gener del 2013

Mot del dia: ESPRIU

Avui que comença l'any Espriu, creiem que és un bon moment per homenatjar el gran poeta reproduint un dels seus poemes més famosos:

Inici de càntic en el temple
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
(1965) 

Les paraules del poeta, escrites fa vora cinquanta anys, esdevenen de gran actualitat: amb els mots salvats després de la foscor, i fent servir el nom de cada cosa, segarem les males herbes per accedir al ple domini de la terra.


(Imatge extreta de http://laselva.omnium.cat/ca/noticia/homenatge-a-salvador-espriu-3913.html)

   

22 de gener del 2013

Mot del dia: TRESPOL

Avui proposem un mot de l'àmbit rural, o més aviat preurbà: trespol. És una paraula que té significats aparentment contraris, perquè d'una banda serveix per a anomenar el sostre ('Superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable', segons el DCVB) com el terra ('Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d'habitacions', segons el GDLC, i que per metonímia ha passat anomenar el terra, directament, en alguns dialectes).
El mot té un origen incert, per bé que sembla provenir del verb trespolar, relacionat amb interpolare llatí, que significava 'refer alguna cosa' i que hauria donat entrepolar, 'refer un paviment o un sostre'. Si ens hi fixem, entrepolar i interpolar tenen molta relació, ja que els dos verbs signifiquen posar una cosa enmig de dues; i què és, sinó, el trespol? L'espai que hi ha entre dos pisos: el sostre del de sota i el terra del de sobre.
Hi ha una cançó popular valenciana que fa: "Tinc una barraqueta que no té trespol, que no té trespol, que no té trespol. Per la matinaeta ja li pega el sol, ja li pega el sol, ja li pega el sol." És evident que si no té sostre, el sol hi toca ja de bon matí. Paco Muñoz i Dani Miquel, entre d'altres, l'han recollida als seus cançoners, gaudiu-ne!

Recomanem aquests dos articles que també parlen del mot: 


Aquesta barraca de l'Albufera no és la de la cançó, perquè sí que té trespol. 


21 de gener del 2013

Mot del dia: ENGUANY

Avui, ara que encara som a començament d'any i ens continuem fent propòsits, parlarem del mot enguany, un mot que els parlants joves van perdent però que convé recuperar en benefici, entre altres raons, de l'economia lingüística: per què hem de dir amb dues paraules una cosa que podem dir amb una?
El significat és, literalment, 'aquest any', i prové del llatí "hoc anno", amb el mateix significat. Prova de l'antiguitat del mot són alguns refranys que l'inclouen, com ara "En els nius que són d'antany, no hi ha moixonets enguany", parlant de coses que han patit canvis en el temps.
Quan pensem en el mot enguany també ens ve en cap l'endemà, tot i que estan formats a partir d'un mecanisme diferent. Però són, tots dos, mots propis molt antics, en perill d'extinció, i que convé recuperar encara que sigui per estalviar-nos paraules quan parlem.


















Cartell de l'any Espriu, que se celebra enguany (extret de patrimoni.gencat.cat, http://goo.gl/zCTRg)

18 de gener del 2013

Mot del dia: GRANOTA

Avui, com totes les setmanes, proposem un sobrenom: en aquest cas, el mot granota, que és com es coneixen els seguidors del club Llevant UE de la ciutat de València. Es tracta d'un accepció que no recullen els nostres diccionaris, i no serà perquè el nom no te tradició, ja que s'utilitza des d'abans dels anys 30. Esperem que els actuals èxits del club, que li estan donant més repercussió, ajudin a esmenar l'oblit en properes edicions dels diccionaris.
Sobre l'origen del sobrenom, en principi semblaria que l'equipament blaugrana hi hauria de tenir alguna relació, però les explicacions "oficials" van per un altre camí: era el nom que rebien els jugadors de l'històric Gimnàstic CF, un club de la ciutat de València que jugava en un camp dins del llit del Túria, l'Stadium, al costat del museu Sant Pius V; pel lloc on es trobava, el camp sempre era ple de granotes, i d'aquí van agafar el sobrenom. Però aquell equip ja jugava de blaugrana, per tant és possible que l'equipament també ajudés a triar-lo. 
I què té a veure el Gimnàstic amb el Llevant UE? Doncs resulta que, just després de la Guerra Civil, hi havia a València un altre club fundat el 1909 al barri del Cabanyal anomenat Llevant FC, que es va trobar amb el problema de no disposar de recinte on jugar els partits: el seu camp del Camí Fondo del Grau se l'havia apropiat l'OJE (Organización Juvenil Española). Per solucionar-ho, va decidir fusionar-se amb el Gimnàstic CF, que en aquell moment no tenia pràcticament jugadors però si camp propi, l'històric Vallejo (ja havia abandonat l'antic Stadium), i així es va crear la UE Llevant-Gimnàstic (o UDELAGE). En un primer moment l'equipament del club va ser de ratlles blanques i vermelles (fusió dels dos equipaments anteriors, blanc-i-negre del Llevant i blaugrana del Gimnàstic), però, finalment, el 1941 es va decidir simplificar el nom i anomenar-se Llevant UE, i alhora adoptar els colors de l'antic Gimnàstic, l'equipament blaugrana.  


(Foto de l'antic camp Stadium del Gimnàstic, sobre el llit del Túria; a la dreta es veu el museu Sant Pius V i el pont de la Trinitat. Imatge extreta de http://usuarios.multimania.es/gigatron/estadios.htm. En la mateixa web també hi ha imatges de l'estadi Vallejo)

17 de gener del 2013

Mot del dia: SANTANTONADA

Avui, dia de Sant Antoni, proposem un mot que no recull cap diccionari però que té molta tradició allà on se celebra la festa: santantonada (o santantonà, com es coneix popularment). Com s'explica al portal Festes.org, es tracta d'una les festes més antigues del país, pròpia de diverses poblacions del Ports i el Maestrat, el Matarranya i la Terra Alta, vinculada amb el solstici d'hivern i encaminada a propiciar la fecundació de la natura, la terra i el bestiar. La festa es caracteritza per una sèrie de representacions que es fan al voltant d'una foguera, la barraca, construïda envoltant un arbre central, el maig, i en què uns éssers esperitats anomenats botargues passegen Sant Antoni pel poble lligat amb una corda mentre espanten els xiquets i les dones. Finalment, s'encén la barraca, refugi del Sant.
Cremar una foguera per Sant Antoni també és típic d'altres poblacions, com ara Alfarrasí, Pedralba, Alberic i sobretot, Canals (la Costera). 
Aquesta, però, no és l'únic nom de festa format a partir del patró: també són conegudes les santmiquelades (festes de Sant Miquel a Eivissa, Mallorca, Tortosa, Lleida, etc.) o les santjoanades (festes de Sant Joan).



(La santantonada del Forcall; imatge extreta de http://www.espaimenut.com/CA/2012/01/una-escapada-a-la-fiesta-del-fuego-san-antonio/) 


16 de gener del 2013

Mot del dia: ÀPAT

Avui proposem la paraula àpat, un mot no gaire antic (1803, segons el GDLC) però força implantat en la nostra llengua estàndard: es tracta, segons el DIEC, de 'cadascuna de les menjades d'una certa consistència que hom fa diàriament a hores fixades' (més avall parlarem dels cinc àpats principals). El mot menjada (entès com l'acció de menjar) s'ha triat sovint com a sinònim alternatiu en aquelles parles en que el mot àpat no té tradició o no es coneix, per bé que menjada sona més asèptic i en realitat tampoc té molt d'ús en la parla quotidiana. 
L'origen de la paraula àpat és incert i el DCVB en dóna tres possibles alternatives de diferents lingüistes: del llatí appastu ('acció de péixer'), del grec agape (que en català té un significat semblant) o, fins i tot, del provençal apatià ('assaciar').
Actualment solem fer cinc o sis tipus d'àpats. Aquestes són les denominacions estàndard:
- Desdejuni: Primer àpat del dia, després de llevar-se. Es tracta d'un mot no gaire estès en el català central, però molt usat en valencià. Significa 'deixar d'estar en dejú'.
- Esmorzar: Àpat lleuger que es fa durant el matí. En català central també serveix per a indicar el primer àpat del dia. El signficat original és, precisament, 'fer un mos'.
- Dinar: Àpat del migdia, considerat el principal. Es coneix així en tot l'àmbit lingüístic. En origen, però, significava fer el primer àpat del dia, com ho mostren els exemples que trobem en la literatura medieval i també la seva etimologia: el verb prové de l'antic disnar-se ('desdejunar-se').
- Berenar: Àpat lleuger que es fa a la tarda. Tanmateix, en algun dialecte, com ara el balear, té el significat d'esmorzar o desdejuni. A partir d'aquest mot també tenim el berenar sopar, que és un àpat que es fa entre aquests dos.  
- Sopar: Àpat del vespre. És curiosa l'etimologia, perquè prové de sopa; i és que, en efecte, és un plat típic d'aquest àpat. 
- Ressopó: Àpat que es fa de nit, abans d'anar a dormir. El sol fer qui sopa molt aviat o qui triga molt a anar al llit. El significat, tal com diu la mateixa paraula, és 'tornar a sopar'.

Un altre dia parlarem d'altres mots relacionats amb els àpats, ja que la nostra llengua és molt rica en aquest sentit: xeflis, tiberi, festí, convit...


(Imatge extreta de http://plaersdeboca.blogspot.com.es/2011/05/dinar-daniversari-1-aperitiu-de-bacalla.html)


15 de gener del 2013

Mot del dia: MALBARATAR

Avui proposem un mot molt relacionat amb el període de crisi i d'estalvi que vivim: malbaratar. Segons el DIEC significa 'deixar perdre alguna cosa', però el GDLC s'ajusta més al significat real: 'Deixar perdre, malgastar, els béns, una cosa de valor, dilapidar'. És a dir, desfer-se d'una cosa de valor, ja sigui diners, menjar, etc. En aquest sentit, el mot és d'actualitat perquè s'acaba d'editar una guia que dóna consells per a evitar el malbaratament dels aliments. 
El mot malbaratar és compost de l'adverbi mal i del verb baratar ('intercanviar'); és a dir, fer una mala barata, un mal negoci. Tenen un origen semblant els verbs malgastar i malversar, amb un significat també equivalent, com també volen dir més o menys el mateix altres verbs com balafiar, dilapidar, desaprofitar... Diferents matisos, però al capdavall la mateixa idea de fons.
De manera que, amb la riquesa lèxica que tenim per a expressar el mal ús que es fa dels béns (propis o d'altri), procurem utilitzar els correctes i evitar barbarismes freqüents com *derrotxar o *despilfarrar.  I quan parleu d'aliments, recordeu el verb més usual i apliqueu-lo: no malbarateu el menjar!


(Imatge extreta del portal Jove.cat: http://goo.gl/KFnZm)


14 de gener del 2013

Mot del dia: ELA GEMINADA

Avui, més que d'un mot, parlem d'una lletra, la ela geminada, ja que tal com ens recorden els companys del "Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada", avui  14 de gener fa 100 anys que aquesta grafia va ser incorporada per primera vegada a un compendi normatiu, les Normes Ortogràfiques del IEC. 
Com vam comentar aquí fa unes setmanes, la ela geminada tan nostra no és un dígraf sinó una consonant afectada de geminació: és a dir, la 'repetició successiva d'un element lingüístic, en la segona articulació de la cadena parlada'; algunes consonants geminades, com la l, la m o la n tenen reflex en l'escriptura (l·l, mm, nn), però d'altres són un fenomen estrictament oral (i limitat a alguns parlars), com la b o la g davant de l (/pobble/, /seggle/...).
La particularitat de la nostra ela geminada no és el so en si, molt comú en altres llengües, sinó la presència del punt volat, creat per diferenciar aquesta grafia de la doble ela (/ll/ en "palla"). El que convé, doncs, és escriure bé aquest punt, que en els ordinadors es fa clicant en maj.+ 3. Cal evitar, doncs, sempre, el punt baix entre les dues eles. 
Finalment, parlant de lletres, recordarem que quan porten article al davant mai s'ha d'escriure apòstrof: la ela geminada, la o, la u, la hac, la i grega, la erra, etc.


(Diverses maneres d'escriure la ela geminada, segons http://www.b-j.cat/teclats/)

  

11 de gener del 2013

Mot del dia: XAVA

Si la setmana passada parlàvem dels orelluts de Castelló, avui dediquem l'entrada als barcelonins, en particular als que parlen amb la variant xava. Es tracta d'un parlar propi d'alguns sectors de la capital catalana, contaminat per la influència del castellà: es caracteritza per l'eliminació de les consonants sonores, de les vocals neutres i de les obertes, entre d'altres trets (seria un equivalent de l'apitxat valencià, mot del qual parlarem un altre dia).
El mot xava és una regressió de xaval; no en va, el DCVB li atorga aquest mateix significat tant en masculí com en femení: un xava i una xava (paraules que tenen origen en el caló català). Així, el nom de la parla derivaria del dialecte utilitzat per aquestes persones. Si en origen es tractava de persones d'ètnia gitana, amb la immigració arribada després de la guerra la parla d'estil xava es va estendre a altres sectors de la societat. Modernament, fins i tot, la influència del castellà també provoca que aquest parlar arribi a les classes benestants i més pudents, com reflecteix amb ironia aquest vídeo.
Es tracta, doncs, d'un parlar força estès, tot i que això no és raó per imputar a qualsevol barceloní el sobrenom (ni el dialecte) de xava, ja que la parla genuïna de Barcelona sí que fa les distincions neutres, sonores i obertes del català general.
Per més informació sobre el mot xava, recomanem aquests articles: 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/571995-xava.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Parlar_xava


Barraques del barri de Can Valero, a Montjuïc (foto extreta de http://elmercatdesantantoni.blogspot.com.es/2011/11/can-valero-o-quan-barcelona-era-tercer.html)

.

10 de gener del 2013

Expressió del dia: PUJADA DE GENER

La pujada de gener és una denominació, calcada de la castellana cuesta de enero, que serveix per a referir-se a les dificultats econòmiques que es passen durant el mes de gener, a causa de les despeses extraordinàries de les festes de Nadal.
Aquesta denominació, però, no és uniforme en la nostra llengua i les diverses webs lingüístiques de referència opten per versions un xic diferents: el Termcat, per exemple, proposa com a primera opció costa de gener, però també ofereix gener costerut o vaques magres de gener. D'altra banda, els webs Optimot i ésAdir recullen les formes del Termcat i, a més, en proposen d'altres com pujada de gener (la primera opció d'ésAdir) o altres de més populars com clatellada / garrotada / patacada de gener. El Diccionari del català col·loquial (Grup Flaix-Enciclopèdia Catalana) recomana utilitzar pujada de gener, tot i que també dóna per bona la forma costa de gener. Finalment, els mitjans valencians solen utilitzar la denominació costera de gener, a partir d'un mot genuí i molt viu (costera).
Nosaltres hem triat l'opció pujada de gener perquè és la més descriptiva i la més estesa entre els mitjans catalans: la fan servir, entre d'altres, El PeriódicoTV3, EuropaPress o La Vanguardia (edició impresa).
L'altra qüestió és si és convenient haver de recórrer a una expressió creada en castellà i de poca tradició en la nostra llengua per a referir-nos a aquesta idea, però això ja són figues d'un altre paner. Com que no n'hi ha cap d'equivalent genuïna, l'acceptarem com un neologisme més.


9 de gener del 2013

Mot del dia: METRO

Aprofitant que el metro de Londres celebra avui el 150è aniversari parlarem d'aquest mot, forma apocopada de ferrocarril metropolità. Segons el DIEC, es tracta d'un 'ferrocarril urbà de recorregut generalment subterrani per al transport ràpid de viatgers', tot i que també pot circular en superfície i fins i tot elevat, per mitjà de viaducte.
Tot i que es tracta d'un mitjà de transport modern, el nom parteix d'un mot antic, metropolità, derivat del grec metròpoli, 'ciutat mare'. Aquests mots, en l'actualitat, serveixen per a referir-se a grans capitals i els serveis que ofereixen.
En relació amb el mot que ens ocupa, es va començar a fer servir en català als anys 20, amb la creació del Gran Metro de Barcelona (embrió de l'actual L3) i el Metro Transversal (embrió de l'actual L1). Per a més informació sobre la història del metro de Barcelona , recomanem l'article corresponent de la Wikipedia, que en conté moltes dades i plànols.
Segons el DCVB, el mot metro també és la forma antiga d'anomenar el metre com a unitat de mesura, tot i que convé evitar aquesta forma és un registre estàndard. Això provoca que, sovint, algunes persones utilitzin la forma *metre per a referir-se al mitjà de transport, error que s'ha d'evitar sempre en qualsevol registre. Això és un clar exemple d'ultracorrecció; és a dir, una forma lingüística incorrecta utilitzada a partir de criteris que són correctes en altres formes, però no en aquesta.



(Foto: metro de vapor de Londres arribant a l'actual estació de Baker Street, extreta de http://www.guardian.co.uk/uk/2012/dec/16/steam-train-london-underground-anniversary)

8 de gener del 2013

Mot del dia: INAUGURACIÓ

Avui que els polítics es desplaçaran de Barcelona a Girona en el flamant TAV, és un bon dia per parlar del mot inauguració, que tant agrada a la classe governant (fa pocs dies en vam tenir un altre exemple, a l'Eix Transversal). D'aquesta paraula convé comentar tres coses: 
- En primer lloc, la definició: diu el DIEC que es tracta de 'l'acció d'inaugurar', evidentment. I aquest verb significat, literalment, 'Començar (un ordre de coses), obrir al públic, etc., especialment amb certa solemnitat'. Això és exactament el que hi van a fer els polítics, amb tot allò de la cinteta que es talla i tota la pompa que ho acompanya. 
- En segon lloc, l'etimologia: el verb inaugurar prové directament del llatí inaugurare, que volia dir 'Iniciar (un càrrec, l'ús d'un edifici, etc.) després de consultar els auguris'. L'auguri és la predicció que es fa a partir del vol dels ocells; esperem que sigui un vol cap al Nord, més enllà de les muntanyes...  
- I en tercer lloc, hem de recordar que inaguració porta una sola n. Perquè, en efecte, sovint se sent a dir (i escriure) *innauguració, com si la presència de la doble ena dotés encara de més solemnitat la paraula. Eviteu, doncs, tant l'allargament de la consonant en la pronúncia com l'escriptura de la ena doble.



(Foto: acte d'inauguració del desdoblament de l'Eix Transversal, extreta d'aquí: http://goo.gl/2nr3D)


7 de gener del 2013

Mot del dia: PES

Acaben les festes, els tiberis i els malestars gàstrics i la paraula pes adquireix importància, pel que hem guanyat i pel que desitgem perdre. Aquest és un altre dels propòsits que fem sempre a començament d'any, perdre pes, tot i que no sempre ho aconseguim.
Lingüísticament, el mot pes no té cap misteri: tres simples lletres que no comporten cap dificultat ortogràfica ni sintàctica. El que cal conèixer bé és la manera correcta d'expressar les seves unitats de mesura: el pes s'expressa en grams o quilos (o quilograms) si l'escrivim amb la paraula completa, no en *kilos. I si volem utilitzar l'abreviatura, escriurem g o kg sense punt final (tret que sigui final d'oració), encara que sigui en plural. Eviteu formes incorrectes com *10 gr*5 kgs, etc.

Quant al significat, diu el DIEC que és la 'Propietat dels cossos per la qual tendeixen a moure’s cap al centre de la Terra i exerceixen una pressió sobre els objectes que els suporten'; també, el 'producte de la massa d’un cos per l’acceleració normal de la gravetat'. És a dir, definicions científiques i poc pràctiques: sovint, per entendre el significat real d'una paraula hem de recórrer a diccionaris escolars com el Didac, que en aquest cas diu: 'El pes d'una cosa és la força que fa sobre els objectes que l'aguanten; és conseqüència de la gravetat'. El mateix, però amb paraules més planeres; és a dir, que com més grossos estem, més pes tenim i més pressió exercim sobre el terra que ens aguanta. Així més clar, oi? 
Amb aquest significat, el mot forma part de diverses dites i locucions, fet que mostra la seva vivacitat en el llenguatge quotidià: fer el pes ('satisfer, convèncer'), caure pel propi pes ('ésser evident'), treure's un pes de sobre ('sentir-se alleujat'), a pes d'or ('molt car'), a pes de braços ('sostingut només amb les mans'), etc.
La paraula, a més, serveix per a referir-se a les peces de metall, incloses en la balança, que serveixen per a mesurar el pes, raó per la qual, per metonímia, el pes ha passat a indicar la mateixa balança.

En resum, es tracta d'un mot que fem servir a diari però que, quan es refereix a nosaltres, no el volem veure ni en pintura. De segur que ens traurem un pes de sobre quan ens traguem uns quilos de sobre (o de sobra!). 




(Foto extreta de http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=1728)

6 de gener del 2013

Els jurats fallen?

Aprofitant que avui s'ha decidit el guanyador del premi Josep Pla, és convenient recordar que el verb fallar amb el sentit de 'decidir d'atorgar un premi' no és correcte en català. Malauradament no tenim un mot que reculli aquest mateix significat, de manera que cal recórrer a un circumloqui. Així, no podem dir "Avui es falla el premi Josep Pla", sinó, per exemple, "Avui es decideix el guanyador del premi Josep Pla" o "Avui es lliura el premi Josep Pla" si la decisió i la concessió del premi tenen lloc en el mateix moment. El verb proclamar té un significat semblant, tot i que no vol dir exactament el mateix, ja que fa referència a la publicació solemne de la decisió, no a la decisió en sí.
Responent, doncs, a la pregunta que dóna títol a aquest apunt, direm que els jurats només fallen quan s'equivoquen en la concessió d'un premi, no quan decideixen qui n'és el guanyador.

De la mateixa manera, tampoc podem fer servir aquest mot en l'àmbit jurídic: no direm que "El jutge ha fallat la sentència", sinó "El jutge ha decidit la sentència".

5 de gener del 2013

Mot del dia: CAVALCADA

Avui, 5 de gener, el mot de què parlarà tothom és cavalcada, la solemne desfilada dels Reis pels carrers dels nostres pobles i ciutats. Es tracta d'una paraula antiga, que té l'origen a l'edat mitjana: servia per a referir-se a les incursions a cavall que es feia en territori enemic. Amb aquest sentit, DCVB recull el següent passatge de la Crònica de Jaume I: "Havien feytes alcunes cavalcades a Múrcia, e que y havien goanyat alcuns d'els"Amb el significat de 'desfilada' també en trobem exemples antics, com aquest text documentat a Mallorca al segle XV i també recollit pel DCVB: "Lo dit S. Legat... cavalquà per la Ciutat, en la qual cavalcada hac, al meu parer, cent XL perelles de cavalcadures".

El mot cavalcada derivada de cavalcar i, aquest, de cavall, i conté diverses particularitats ortogràfiques que cal observar: s'escriu amb v, c i d, per tant és totalment diferent del barbarisme *cabalgata, que s'ha de evitar  (el DCVB, però, admet la variant cavalgada, derivada de cavalgar).

Quant a les variants dialectals, a Mallorca es fa servir amb naturalitat el mot colcada, derivat del verb colcar (aportació d'en Jaume Forteza).



(Foto de la cavalcada de Molins de Rei del 2011, extreta de http://comissiodereis.blogspot.com.es/2011/01/cavalcada-de-reis-2011.html)




4 de gener del 2013

Mot del dia: GALL DINDI

Avui proposem un animal que, durant aquests dies de festa, trobem sovint a les nostres taules. Segons el DIEC, el gall dindi és un ocell de l’ordre dels gal·liformes, de 117 centímetres de llargada, plomatge d’un color bru bronzejat amb taques blanques a les extremitats de les ales i de la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec, les varietats domèstiques del qual presenten diferents coloracions, originari de Mèxic i dels Estats Units (Meleagris gallopavo). 

El mot dindi (que també s'aplica a la femella de l'animal, polla díndia, i al blat dindi) és una aglutinació per "d'Indi" o "d'Índia" i fa referència a la seva procedència (les Índies, enteses com Amèrica).  Aquest mateix origen dóna lloc a una altra denominació de l'animal: indiot, format amb el sufix masculinitzador -ot (com bruixot, didot, etc.).
A les comarques del nord de Catalunya també s'utilitza la forma pioc, derivada del verb piocar, 'piular'. Al País Valencià, d'altra banda, se sol anomenar tito o titot. La forma utilitzada majoritàriament és la primera, i així ho recullen el DCVB i el GDLC, però no el DIEC. Totes dues provenen d'una masculinització de tita ('gallina'). Aquesta arrel dóna forma al poll de l'animal, anomenat titet
Tot i que el barbarisme *pavo no està gaire estès, convé recordar que és una forma incorrecta.
Finalment, recordem que cal diferenciar aquest animal del paó: eviteu formes com *indiot reial i altres barbarismes, calcats del pavo real castellà.  




3 de gener del 2013

Mot del dia: ORELLUT

Comencem avui una sèrie, dins del Mot del dia, dedicada a parlar de sobrenoms relacionats amb poblacions del nostre país. El primer de tots, per proximitat física i personal nostra, és orellut, que és com es coneixen popularment els aficionats del C.E. Castelló, de Castelló de la Plana, sobrenom que, per extensió, ha passat a denominar sovint qualsevol habitant d'aquesta ciutat.
Segons recull el web pampamorellut.com, l'origen del sobrenom prové d'un crit nascut a l'estadi castellonenc pels volts dels anys 20: resulta que en aquella època hi havia un aficionat, de nom Jaime Varella, que solia picar de mans dues vegades seguides i que tenia unes grans orelles. Els aficionats joves, en to burlesc, per demanar que aplaudís li cridaven: "pam pam, orellut!". I és així que aquest crit va esdevenir sant i senya entre els aficionats per animar l'equip, i el mot orellut es va convertir en un referent per a tots els seguidors de l'equip i indicatiu de tots els castellonencs i castellonenques.

Si voleu que parlem d'altres sobrenoms del nostre territori, podeu fer-nos-ho arribar per via comentari, correu electrònic o xarxes socials.

Vista de l'Ajuntament, la catedral i el campanar de Castelló, el Fadrí (font de la imatge: http://castellonweb.net/es/castellon-de-la-plana/)




2 de gener del 2013

Expressió del dia: SANT TORNEM-HI

Avui, 2 de gener, molt gent farà servir l'expressió sant tornem-hi, dita que s'expressa quan reprenem la feina després d'un descans: "Sant tornem-hi, que no ha estat res". 
El dia del sant tornem-hi per excel·lència és el dilluns, que és quan tornem a la feina després del cap de setmana, però la tornada de les vacances també és un moment molt adequat per a recordar-la.
Ni DIEC ni GDLC recullen l'expressió d'aquesta manera, sinó que la retallen amb la forma tornem-hi. Així, el GDLC, més exhaustiu, en dóna dos significats:
Exclamació que hom usa per a manifestar decisió i ordre de reprendre una acció (més o menys equivalent al sant tornem-hi de què parlem), i
Exclamació que hom usa en to de reny o d'impaciència davant una cosa que es repeteix inoportunament. 
Víctor Pàmies, però, en el seu Dites.cat, sí que recull l'expressió completa, amb dos significats semblants al del GDLC: Expressió en reprendre la feina després d'un descans i Exclamació davant una cosa que es repeteix inoportunament.

Pel que fa a aquest segon significat de l'expressió, en valencià és molt viva aquella de torna-li la trompa al xic, que parteix del vers d'una cançó molt popular en la qual, però, no té el significat que se li dóna: parla d'un infant que plora perquè no li tornen la trompa (o baldufa). Segurament, la presència del verb tornar és el que li dóna aquest nou matís: l'expressió es fa servir per a queixar-se d'alguna acció que es repeteix de manera contínua, com el sant tornem-hi de la segona accepció.



(Imatge: http://dirxdir.wordpress.com/tag/sant-tornemi/)


1 de gener del 2013

Mot del dia: NINOU

El ninou és el primer dia de l'any (el Cap d'Any, com se sol anomenar), i també l'estrena (diners, llepolies, etc.) que es dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou: "Voleu dar-nos ninou, avui que és nou dia?"
És un mot antic que prové de l'expressió llatina dies anni novi, 'diada d'any nou'. Segons el DCVB ja apareix en la mateixa Crònica de Jaume I: "Aquí venguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola".
El refranyer recull algunes expressions amb aquest mot, com ara: 
- Per Ninou, pagar el sou i tracte nou.
- Per Ninou, s'allarga el dia però no s'allarga el sou.
- Per Ninou, un pas de bou.
- Ninou, ninou, la cua del bou.
(Font: dites.cat)

Aquesta entrada del bloc Gazophylacium, d'on hem extret la imatge, recull més informació sobre aquest mot: http://lexicografia.blogspot.com/2012/01/de-bona-ninon-bona-ninou.html