11 de gener de 2013

Mot del dia: XAVA

Si la setmana passada parlàvem dels orelluts de Castelló, avui dediquem l'entrada als barcelonins, en particular als que parlen amb la variant xava. Es tracta d'un parlar propi d'alguns sectors de la capital catalana, contaminat per la influència del castellà: es caracteritza per l'eliminació de les consonants sonores, de les vocals neutres i de les obertes, entre d'altres trets (seria un equivalent de l'apitxat valencià, mot del qual parlarem un altre dia).
El mot xava és una regressió de xaval; no en va, el DCVB li atorga aquest mateix significat tant en masculí com en femení: un xava i una xava (paraules que tenen origen en el caló català). Així, el nom de la parla derivaria del dialecte utilitzat per aquestes persones. Si en origen es tractava de persones d'ètnia gitana, amb la immigració arribada després de la guerra la parla d'estil xava es va estendre a altres sectors de la societat. Modernament, fins i tot, la influència del castellà també provoca que aquest parlar arribi a les classes benestants i més pudents, com reflecteix amb ironia aquest vídeo.
Es tracta, doncs, d'un parlar força estès, tot i que això no és raó per imputar a qualsevol barceloní el sobrenom (ni el dialecte) de xava, ja que la parla genuïna de Barcelona sí que fa les distincions neutres, sonores i obertes del català general.
Per més informació sobre el mot xava, recomanem aquests articles: 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/571995-xava.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Parlar_xava


Barraques del barri de Can Valero, a Montjuïc (foto extreta de http://elmercatdesantantoni.blogspot.com.es/2011/11/can-valero-o-quan-barcelona-era-tercer.html)

.

1 comentari:

  1. No ho sabia...Aqui diem als barcelonis...camacos, perquè tot ho troben maco, fins i tot la grama la prenen per gespa, ehhehe

    ResponSuprimeix