Avui proposem el mot daixò i, en paral·lel, d'altres de
semblants com dallò, daixonses, dallonses... Segons el DIEC, es tracta d'un mot amb què figura
que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem els mots pertinents per
dir-la o no els volem dir. El diccionari recull aquestes quatre formes, però en
la parla popular se n'utilitzen d'altres com daixona, daixòs...
Està format amb el pronom això precedit de la preposició de: d'això,
que en plural es converteix en daixòs
o daixons.
Poden funcionar com a
interjecció de dubte ("Daixò... quin dia
és avui?"; "Dallonses... què et volia
dir?") o també com a mots comodí: "No
em toqueu els daixonses!"; "M'he
descuidat els dallonses"; "Passa’m el
dallò d’allà!".
A més, daixonses i dallonses, d’una
banda, i daixò i dallò, de l’altra, poden combinar-se: "Daixò i Dallò són germans" (equivalents als Fulano i Zutano castellans); "Deixeu-vos
de daixonses i dallonses!"
Portada d'El Sr. Daixonses, revista satírica catalana dels anys 1920 (http://semanarioshumoristicos.blogspot.com.es/2010/10/el-sr-daixonses.html)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada