Normes de Castelló: Norma 23

S'escriu c o ç i no s darrere de c (acció), fora sacsar i sos derivats; en les terminacions ància, ència (repugnància, València); en les terminacions ança, ença, quan són sufixes de derivació o vénen de paraules que porten ç (esperança, creença, França, però ansa, pensa); en els adjectius derivats de z en castellà (capaç, de capax, acis, cast. capaz) i, per regla general, en paraules corresponents a atres castellanes del mateix origen, que porten z (braç, cast. brazo). No sempre, però, és certa la correspondència de z castellana i c valenciana, com pot comprovar-se en Sardenya, Còrsega i en el prefixe valencià bes, que correspon als castellans bis i biz, (besnet, bescuit, cf. biznieto, però besavi = bisabuelo).

(Per a consultar les normes publicades fins ara: http://goo.gl/rHQSK)

Normes de Castelló: Norma 22

El so alveolar sord de s (massa) se representa en principi de paraula i darrere de consonant per s o c, segons l'etimologia, i entre vocals per c o ss, també segons l'etimologia. Davant a, o, u la c pren la forma de ç (c trencada): serp, séquia, cendra, València, pansa, mustaçaf, açut, possessió.

Normes de Castelló: Norma 21

El so alveolar sonor de s (cosa) se representa per z en principi de paraula i darrere de consonant, i per s entre vocals (zero, dotze, casa). Excepcions: dacsa, endinsar, enfonsar i en el prefix trans (transigir).

Normes de Castelló: Norma 20

S'escriu r final en els substantius formats dels sufixes ar (col·lectius o de lloc, com canyar); er (de persona, lloc, instrument o planta, com ferrer, llorer); or (derivats d'adjectius o verbs, generalment abstractes com blancor); dor (de persones, lloc o instruments, com llavador, llaurador); en els adjectius com rebedor, esdevenidor, que inclouen ordinàriament una idea de futur; en els noms dels quals porten r els femenins i derivats (clar, lleuger); en els infinitius aguts (partir); en els infinitius plans que no acaben en re (nàixer, però vendre, vore) i en córrer.

Normes de Castelló: Norma 19

El so de rr es representa per r darrere de consonant i també darrere dels prefixs ante, contra, sobre, supra, uni, bi, tri, hipo, mono, di, tetra, poli, i a privatiu (antireligiós, arítmic).

Tema de la setmana: xarcuteria

Al Mot del dia, aquesta setmana hem parlat de mots relacionats amb la xarcuteria. En concret, les paraules han sigut aquestes:

- Cansalada: Gras del porc, comprès entre la pell i la carn, el qual, salat, es guarda per a tirar a l’olla i altres guisats. La cansalada del ventre o del coll del porc que presenta vies de carn s'anomena cansalada viada o ventresca. Cal evitar el barbarisme *panxeta. D'altra banda, la cansalada viada fumada també es pot anomenar bacó (terme que, tradicionalment, ha sigut sinònim de cansalada). En aquest sentit, cal desterrar el barbarisme *beicon.

A les Illes Balears, la cansalada s'anomena xulla, paraula que en altres territoris remet a la costella de be.

(Enllaç: 

http://goo.gl/1hcVF)

- Pernil: Cuixa d’un animal, especialment del porc. En són sinònims els mots cuixot i pernill. De pernil n'hi ha dos tipus, bàsicament: el pernil de porc, desossat, assaonat i cuit, anomenat pernil dolç, pernil de York o pernil cuit; i el pernil salat per a ésser conservat, anomenat pernil salat, pernil del país, pernil serrà o pernil curat. Cal evitar el vulgarisme *pernil serrat. 

(Enllaç: http://goo.gl/1hcVF)

- Manxego: Formatge de llet d’ovella originari de la Manxa (formatge manxego). Aquest és el mot precís per a referir-se a aquesta varietat de formatge, per tant és incorrecte dir *formatge manxec.

(Enllaç: http://goo.gl/P2SXb)

- Llonganissa: Tros de budell llarg i prim ple de carn de porc picada i adobada. Cal evitar el vulgarisme *llangonissa. El món de les llonganisses, les salsitxes i les botifarres és ben complicat: allà on un parlant diu llonganissa (la seca), en un altre lloc en diuen salsitxa. I a l'inrevés passa el mateix: la salsitxa pot ser crua (i que cal fregir) o bé seca i consumir-se crua.

Aquest article, des d'un punt de vista humorístic, mostra aquest desgavell: atotallengua.wordpress.com/2012/10/22/colorbotifarra/.

(Enllaç: http://goo.gl/SbzS3)

- Vianda freda: Vianda que, un cop rostida o cuita, es menja freda. També es pot dir vianda mixta, embotit, companatge, producte de xarcuteria... Convé utilitzar qualsevol d'aquestes formes per a evitar el barbarisme *fiambre.

En aquest article d'aquest mateix bloc s'explica més clarament: www.materiadellengua.cat/2012/06/de-viandes-fredes-i-mixtes.html.

(Enllaç: http://goo.gl/rZr5u)

- 

Normes de Castelló: Norma 18

S'escriu mp en asímptota, assumpció, assumpte, atemptar, compte (cast. cuenta), consumpció, consumptiu, contemptible, eclàmpsia, exempcio, exempt, metempsícosi, palimpsest, perempció, peremptori, preempció, presumpció, presumptiu, prompte, redempció, redemptor, resumpció, simptoma, sumpció, sumptuós, temps, temptar, temptativa, transumpte i en llurs composts o derivats.

(Nota: la majoria de casos, mp es dóna davant de t i c).