Mot del dia: PES

Acaben les festes, els tiberis i els malestars gàstrics i la paraula pes adquireix importància, pel que hem guanyat i pel que desitgem perdre. Aquest és un altre dels propòsits que fem sempre a començament d'any, perdre pes, tot i que no sempre ho aconseguim.
Lingüísticament, el mot pes no té cap misteri: tres simples lletres que no comporten cap dificultat ortogràfica ni sintàctica. El que cal conèixer bé és la manera correcta d'expressar les seves unitats de mesura: el pes s'expressa en grams o quilos (o quilograms) si l'escrivim amb la paraula completa, no en *kilos. I si volem utilitzar l'abreviatura, escriurem g o kg sense punt final (tret que sigui final d'oració), encara que sigui en plural. Eviteu formes incorrectes com *10 gr, *5 kgs, etc.

Quant al significat, diu el DIEC que és la 'Propietat dels cossos per la qual tendeixen a moure’s cap al centre de la Terra i exerceixen una pressió sobre els objectes que els suporten'; també, el 'producte de la massa d’un cos per l’acceleració normal de la gravetat'. És a dir, definicions científiques i poc pràctiques: sovint, per entendre el significat real d'una paraula hem de recórrer a diccionaris escolars com el Didac, que en aquest cas diu: 'El pes d'una cosa és la força que fa sobre els objectes que l'aguanten; és conseqüència de la gravetat'. El mateix, però amb paraules més planeres; és a dir, que com més grossos estem, més pes tenim i més pressió exercim sobre el terra que ens aguanta. Així més clar, oi? 
Amb aquest significat, el mot forma part de diverses dites i locucions, fet que mostra la seva vivacitat en el llenguatge quotidià: fer el pes ('satisfer, convèncer'), caure pel propi pes ('ésser evident'), treure's un pes de sobre ('sentir-se alleujat'), a pes d'or ('molt car'), a pes de braços ('sostingut només amb les mans'), etc.
La paraula, a més, serveix per a referir-se a les peces de metall, incloses en la balança, que serveixen per a mesurar el pes, raó per la qual, per metonímia, el pes ha passat a indicar la mateixa balança.

En resum, es tracta d'un mot que fem servir a diari però que, quan es refereix a nosaltres, no el volem veure ni en pintura. De segur que ens traurem un pes de sobre quan ens traguem uns quilos de sobre (o de sobra!). 

(Foto extreta de http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=1728)

Els jurats fallen?

Aprofitant que avui s'ha decidit el guanyador del premi Josep Pla, és convenient recordar que el verb fallar amb el sentit de 'decidir d'atorgar un premi' no és correcte en català. Malauradament no tenim un mot que reculli aquest mateix significat, de manera que cal recórrer a un circumloqui. Així, no podem dir "Avui es falla el premi Josep Pla", sinó, per exemple, "Avui es decideix el guanyador del premi Josep Pla" o "Avui es lliura el premi Josep Pla" si la decisió i la concessió del premi tenen lloc en el mateix moment. El verb proclamar té un significat semblant, tot i que no vol dir exactament el mateix, ja que fa referència a la publicació solemne de la decisió, no a la decisió en sí.
Responent, doncs, a la pregunta que dóna títol a aquest apunt, direm que els jurats només fallen quan s'equivoquen en la concessió d'un premi, no quan decideixen qui n'és el guanyador.

De la mateixa manera, tampoc podem fer servir aquest mot en l'àmbit jurídic: no direm que "El jutge ha fallat la sentència", sinó "El jutge ha decidit la sentència".

Mot del dia: CAVALCADA

Avui, 5 de gener, el mot de què parlarà tothom és cavalcada, la solemne desfilada dels Reis pels carrers dels nostres pobles i ciutats. Es tracta d'una paraula antiga, que té l'origen a l'edat mitjana: servia per a referir-se a les incursions a cavall que es feia en territori enemic. Amb aquest sentit, DCVB recull el següent passatge de la Crònica de Jaume I: "Havien feytes alcunes cavalcades a Múrcia, e que y havien goanyat alcuns d'els". Amb el significat de 'desfilada' també en trobem exemples antics, com aquest text documentat a Mallorca al segle XV i també recollit pel DCVB: "Lo dit S. Legat... cavalquà per la Ciutat, en la qual cavalcada hac, al meu parer, cent XL perelles de cavalcadures".

El mot cavalcada derivada de cavalcar i, aquest, de cavall, i conté diverses particularitats ortogràfiques que cal observar: s'escriu amb v, c i d, per tant és totalment diferent del barbarisme *cabalgata, que s'ha de evitar  (el DCVB, però, admet la variant cavalgada, derivada de cavalgar).

Quant a les variants dialectals, a Mallorca es fa servir amb naturalitat el mot colcada, derivat del verb colcar (aportació d'en Jaume Forteza).

(Foto de la cavalcada de Molins de Rei del 2011, extreta de http://comissiodereis.blogspot.com.es/2011/01/cavalcada-de-reis-2011.html)

Mot del dia: GALL DINDI

Avui proposem un animal que, durant aquests dies de festa, trobem sovint a les nostres taules. Segons el DIEC, el gall dindi és un ocell de l’ordre dels gal·liformes, de 117 centímetres de llargada, plomatge d’un color bru bronzejat amb taques blanques a les extremitats de les ales i de la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec, les varietats domèstiques del qual presenten diferents coloracions, originari de Mèxic i dels Estats Units (Meleagris gallopavo). 

El mot dindi (que també s'aplica a la femella de l'animal, polla díndia, i al blat dindi) és una aglutinació per "d'Indi" o "d'Índia" i fa referència a la seva procedència (les Índies, enteses com Amèrica).  Aquest mateix origen dóna lloc a una altra denominació de l'animal: indiot, format amb el sufix masculinitzador -ot (com bruixot, didot, etc.).
A les comarques del nord de Catalunya també s'utilitza la forma pioc, derivada del verb piocar, 'piular'. Al País Valencià, d'altra banda, se sol anomenar tito o titot. La forma utilitzada majoritàriament és la primera, i així ho recullen el DCVB i el GDLC, però no el DIEC. Totes dues provenen d'una masculinització de tita ('gallina'). Aquesta arrel dóna forma al poll de l'animal, anomenat titet. 
Tot i que el barbarisme *pavo no està gaire estès, convé recordar que és una forma incorrecta.
Finalment, recordem que cal diferenciar aquest animal del paó: eviteu formes com *indiot reial i altres barbarismes, calcats del pavo real castellà.  

(Foto: http://www.elsplansdecornet.com/exteriors.htm)

Mot del dia: ORELLUT

Comencem avui una sèrie, dins del Mot del dia, dedicada a parlar de sobrenoms relacionats amb poblacions del nostre país. El primer de tots, per proximitat física i personal nostra, és orellut, que és com es coneixen popularment els aficionats del C.E. Castelló, de Castelló de la Plana, sobrenom que, per extensió, ha passat a denominar sovint qualsevol habitant d'aquesta ciutat.
Segons recull el web pampamorellut.com, l'origen del sobrenom prové d'un crit nascut a l'estadi castellonenc pels volts dels anys 20: resulta que en aquella època hi havia un aficionat, de nom Jaime Varella, que solia picar de mans dues vegades seguides i que tenia unes grans orelles. Els aficionats joves, en to burlesc, per demanar que aplaudís li cridaven: "pam pam, orellut!". I és així que aquest crit va esdevenir sant i senya entre els aficionats per animar l'equip, i el mot orellut es va convertir en un referent per a tots els seguidors de l'equip i indicatiu de tots els castellonencs i castellonenques.

Si voleu que parlem d'altres sobrenoms del nostre territori, podeu fer-nos-ho arribar per via comentari, correu electrònic o xarxes socials.

Vista de l'Ajuntament, la catedral i el campanar de Castelló, el Fadrí (font de la imatge: http://castellonweb.net/es/castellon-de-la-plana/)

Expressió del dia: SANT TORNEM-HI

Avui, 2 de gener, molt gent farà servir l'expressió sant tornem-hi, dita que s'expressa quan reprenem la feina després d'un descans: "Sant tornem-hi, que no ha estat res". 
El dia del sant tornem-hi per excel·lència és el dilluns, que és quan tornem a la feina després del cap de setmana, però la tornada de les vacances també és un moment molt adequat per a recordar-la.
Ni DIEC ni GDLC recullen l'expressió d'aquesta manera, sinó que la retallen amb la forma tornem-hi. Així, el GDLC, més exhaustiu, en dóna dos significats:
- Exclamació que hom usa per a manifestar decisió i ordre de reprendre una acció (més o menys equivalent al sant tornem-hi de què parlem), i
- Exclamació que hom usa en to de reny o d'impaciència davant una cosa que es repeteix inoportunament. 
Víctor Pàmies, però, en el seu Dites.cat, sí que recull l'expressió completa, amb dos significats semblants al del GDLC: Expressió en reprendre la feina després d'un descans i Exclamació davant una cosa que es repeteix inoportunament.

Pel que fa a aquest segon significat de l'expressió, en valencià és molt viva aquella de torna-li la trompa al xic, que parteix del vers d'una cançó molt popular en la qual, però, no té el significat que se li dóna: parla d'un infant que plora perquè no li tornen la trompa (o baldufa). Segurament, la presència del verb tornar és el que li dóna aquest nou matís: l'expressió es fa servir per a queixar-se d'alguna acció que es repeteix de manera contínua, com el sant tornem-hi de la segona accepció.

(Imatge: http://dirxdir.wordpress.com/tag/sant-tornemi/)

Mot del dia: NINOU

El ninou és el primer dia de l'any (el Cap d'Any, com se sol anomenar), i també l'estrena (diners, llepolies, etc.) que es dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou: "Voleu dar-nos ninou, avui que és nou dia?"

És un mot antic que prové de l'expressió llatina dies anni novi, 'diada d'any nou'. Segons el DCVB ja apareix en la mateixa Crònica de Jaume I: "Aquí venguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola".

El refranyer recull algunes expressions amb aquest mot, com ara: 

- Per Ninou, pagar el sou i tracte nou.

- Per Ninou, s'allarga el dia però no s'allarga el sou.

- Per Ninou, un pas de bou.

- Ninou, ninou, la cua del bou.

(Font: dites.cat)

Aquesta entrada del bloc Gazophylacium, d'on hem extret la imatge, recull més informació sobre aquest mot: http://lexicografia.blogspot.com/2012/01/de-bona-ninon-bona-ninou.html