5 d’abril de 2012

Problemes del verb "recórrer"

El verb "recórrer", utilitzat amb el sentit de 'Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició', és intransitiu, de manera que no pot portar mai un complement directe: això significa que no podem dir *Recórrer una sentència, sinó Recórrer contra una sentència. Per veure-ho clar, podem substituir el verb per la paràfrasi "presentar un recurs": L'acusat ha recorregut contra la sentència →  L'acusat ha presentat un recurs contra la sentència. 
De la mateixa manera, quan construïm l'oració amb veu passiva, no podem dir La sentència ha estat recorreguda, sinó Contra la sentència s'ha presentat un recurs, entre d'altres fórmules.
Hem de remarcar, finalment, l'error morfològic en què s'incorre sovint a l'hora d'anomenar l'infinitiu d'aquest verb i d'altres amb la mateixa terminació: no podem dir mai *recurrir, *transcurrir, *ocurrir... Direm sempre recórrer, transcórrer, ocórrer... El mateix passa amb el participi: no és *recurrit, *transcurrit, *ocurrit..., sinó recorregut, transcorregut, ocorregut...

(Píndola suggerida per @bonvalencia)

Cap comentari:

Publica un comentari