Mot del dia: NÚVOL

Avui parlem d'un mot molt quotidià relacionat amb la meteorologia: núvol. En sentit estricte és un 'agregat de diminutes gotes d'aigua o de partícules de glaç suspeses en l'aire' i prové de l'adjectiu llatí nubilus, 'ennuvolat'. De fet, nosaltres també solem fer servir el mot com a adjectiu: "Avui està núvol". 

Es tracta d'un mot que dóna molt de joc, tant pels diferents significats que adopta (reals i figurats), com per les variades formes que té i també per la diversitat de tipus que n'hi ha. Anem a pams.

Pel que fa al significat, a més del real en té altres de figurats, relacionats bé amb la idea d'agregat de partícules (que lleva claredat), bé amb la seva ubicació (el cel): un núvol de pols,  un núvol de mosques, dissipar els núvols de l'enteniment, estar als núvols, posar algú pels núvols... La tecnologia també recorre sovint a aquest mot per crear nous termes: informàtica en núvol, núvol de paraules clau, núvol d'electrons...

Quant a les variants que té, el DCVB en recull diverses com nigul, núgol, núvel, nuvo, nuul, núvola, nuu... Amb tot, el DIEC només accepta les variants nigul i nuu, aquesta última contextualitzada en el llenguatge poètic. A més, la forma broma és sinònima de núvol (és present, per exemple, en el refrany Quan al cel hi ha brometes, a terra hi ha pastetes.)

I sobre els tipus de núvols, cal diferenciar les formes ciéntifiques de les populars. Les ciéntifiques adopten noms tan carregats com altocúmulus, cirrostratus, cumulonimbus, etc., mentre que les denominacions populars són molt més planeres i entenedores: bandera, barda, cabellera, cabreta, caputxa, castell, cella, llegany, etc. Veiem, doncs, que sovint se'ls ha anomenat per la forma que tenen. Per conèixer tots els noms dels núvols, tant els científics com els populars, recomanem l'estudi La variació funcional a l’escola: els noms populars i científics dels núvols, d'Àngels Campos.

(Ja de pas, afegirem que Núvol és el nom d'un fantàstic diari digital en català, indispensable per a conèixer tot allò relacionat amb la cultura en la nostra llengua).

Núvols sobre Barcelona (foto extreta de http://tempsdefotos.blogspot.com.es/2012/10/nuvols-barcelona-el-dia-22-doctubre-de.html)

Mot del dia: FEMENÍ

Avui 8 de març, una mot dedicat a les dones: femení. Significa 'propi de les dones', 'relatiu al sexe femení' o 'relatiu al gènere femení', i prové del llatí femeninus, amb el mateix significat. 
A partir del lexema fem- (de femina, 'dona'), s'han format moltes paraules relacionades amb la dona.
- Afemellat: Que sembla una dona
- Defeminació: Pèrdua de de qualitats femenines
- Efeminar: Fer perdre algú els trets masculins i que esdevingui semblant a una dona. D'aquest mot deriven efeminació, efeminat, efeminadament, efeminador... Vigileu que és amb e, no *afeminar.
- Fembra: Femella
- Fembrer: Doner, que té molta afecció a les dones.
- Femella: Animal del sexe femení. D'aquest mot deriven femellam ('Conjunt de femelles') i femeller ('Doner').
- Femenívol: Donívol, propi d'una dona.
- Feminal: Donívol, doner
- Femineïtat: Condició de cert béns d'ésser pertanyents a la dona.
- Feminisme: Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres. D'aquest mot deriva feminista.
- Feminitat: Qualitat de femení
- Feminitzar: Donar o prendre aparença femenina. D'aquest mot deriva feminització.

La paraula que no ha derivat fins a la nostra llengua és, justament, *fèmina: cal dir dona o qualsevol altres sinònim.

Llegiu aquí la història del cartell "We can do it!"

Mot del dia: QUILÒMETRE

Aprofitant l'esborrany de normativa acabat d'aprovar sobre els nous límits de velocitat, avui parlarem del mot quilòmetre, una paraula que sol presentar alguns dubtes a l'hora d'escriure-la. Segons el DIEC, el prefix quilo- (o kilo-) serveix per a designar el múltiple d’una unitat equivalent a mil vegades aquesta unitat. Deriva del grec khílioi, que vol dir 'mil', i el seu símbol és k: quilogram (kg), quilowatt, (kW), quilobyte (kB)...

Veiem, doncs, que tot i que la forma amb qu és la que s'ha estès més per l'ús, també podem escriure el prefix amb k: kilòmetre, kilogram, kilowatt... Tanmateix, en aquest punt hi ha una certa divergència, perquè mentre que els diccionaris de referència i el Termcat utilitzen sempre, en primer lloc, la paraula amb qu, hi ha entitats, com la Universitat de Barcelona, que prefereixen la forma amb k per coherència amb el símbol i per facilitar-ne la internacionalització. 

A l'hora d'escriure el símbol, recordeu que cal fer-ho sempre amb minúscula, en singular (sense afegir-hi s) i sense punt final: circular a 130 km/h, trobar-se a 25 km, etc.  

(Foto de http://www.naciodigital.cat/noticia/50356/transit/obre/ampliar/limit/velocitat/130/km)

Mot del dia: CASC

Avui parlarem d'una paraula polisèmica (és a dir, que té molts significats), però que per culpa de la influència del castellà li'n donem d'altres que els diccionaris de referència no li donen: casc.
Vegem, doncs, quins significats són correctes i quins no:

Correctes (segons el GDLC o el DIEC) 
- Peça rígida que cobreix el cap, elm: casc de bomber, casc de motorista, casc de l'armadura...
- Assecador de cabells en forma de casc.
- Peülla de cavalls, ases, zebres...
- Copa del barret.
- Envàs disposat per a contenir líquids: casc de vidre (de la cervesa).
- Barril: casc d'arengades.
- Auriculars (en plural): Treu-te els cascos!

Incorrectes (tot i que el DCVB els dóna com a bons)
- Caixa de l'encèfal. N'hem de dir crani o closca. En aquest setit, no podem dir l'expressió *trencar-se (o escalfar-se) els cascos , sinó escalfar-se el cap 
- Cos principal d'una nau. N'hem de dir buc o carcassa.
- Espai que ocupen els edificis en una població. N'hem de dir nucli, barri, centre...: nucli urbà, barri antic, centre històric... 

El mot prové del castellà, per això està tan estès encara el vulgarisme casco. Pel que fa al plural, són correctes les formes cascs i cascos.

(Imatge extreta de http://www.carteling.com/ct/obligacio/22-us-obligatori-de-casc.html)

Mot del dia: ANIVERSARI

Avui, aprofitant que una persona propera fa anys, parlarem del mot aniversari per recordar que hem de fer servir aquesta paraula per a anomenar el ‘dia en què es compleixen anys d’algun fet o esdeveniment memorable’. En sentit estricte, l’aniversari del dia de la naixença és el natalici, però és un mot que té poc ús. El que cal evitar sempre és el barbarisme *cumpleanys.

A l’hora de felicitar l’aniversari, la nostra expressió més genuïna és “per molts anys”, però també podem dir “(moltes) felicitats” o “enhorabona”. Convé evitar també el calc “aniversari feliç”, derivat de l’anglès (o del castellà) happy birthday / cumpleaños feliz.

Quant a les cançons d’aniversari, en aquesta fitxa de l’Optimot se’n fa un recull, la majoria basades en la popular Happy birthday to you, però n’hi ha altres variants. En aquest cas, eviteu també fer una traducció literal de la versió en castellà.

Mot del dia: MASCLETADA

Avui proposem un mot propi del mes de març a València: mascletada. I és que, des de l'1 de març passat, aquest disparament successiu de masclets ('peça cilíndrica de ferro closa en el fons que es carrega de pólvora i es dispara en senyal de festa') no falta a la seva cita diària puntual, a les dues en punt del migdia a la plaça de l'Ajuntament.
La particularitat del mot és el sufix, que en valencià oral esdevé -à (mascletà), com en tantes altres paraules de la festa fallera i d'altres àmbits: despertà, cordà, disparà, plantà, cremà, fideuà, etc. Val a dir, però, que aquest fenomen no es limita només a aquests esdeveniments i mots concrets, sinó que és un tret propi del valencià oral que s'aplica a totes les paraules acabades en el sufix -ada (per influència de l'aragonès): "he menjat cansalà", "estic cansà", etc. Així, es pot considerar que en un registre col·loquial oral es poden admetre, però a l'hora d'escriure'ls ho hem de fer de manera completa: mascletada, despertada, cordada, disparada, plantada, cremada, fideuadà, cansalada, cansada... 
Així és com es recullen aquests mots en tots els diccionaris (inclosos els valencians), i com cal escriure'ls sempre (tret de quan reflecteixin la parla oral). Es pot recórrer a l'ús de les cometes per a utilitzar la forma mascletà, però no és el més recomanable. I de la mateixa manera, en el plural  escriurem mascletades i no *mascletaes.

Mascletada a la plaça de l'Ajuntament de València (foto de http://www.lavanguardia.com/ocio/20110301/54120904738/las-mascletas-de-valencia-arrancan-con-155-kilos-de-polvora.html)

Mot del dia: CONCLAVE

Ara que el papa Benet XVI ja no ocupa el seu lloc, el mot conclave passarà a figurar en boca de molta gent els propers dies, per això considerem oportú dedicar-hi el mot del dia d'avui. La paraula deriva del llatí conclave, 'lloc tancat amb clau', i es refereix a l'assemblea dels cardenals reunits per elegir papa. Té el mateix significat el mot patrimonial conclau, tot i que la forma culta llatina té un ús més estès.
Cal destacar que la paraula és masculina (el conclave), plana (la síl·laba tònica és la penúltima) i no du accent gràfic.
Els parlants de català oriental l'han de pronunciar tancant la o i amb vocal neutra final: http://esadir.cat/reproductor_so/lexic/entrades/entry_20030613181019_4/fss_get/adjuntsoOriental
Els parlants de català occidental, en canvi, el pronuncien tal com s'escriu: http://esadir.cat/reproductor_so/lexic/entrades/entry_20030613181019_4/fss_get/adjuntsoOccidental

(Imatge extreta de http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/calendari-per-elegir-nou-papa-2315743)