Tema de la setmana: begudes

Durant aquesta setmana, al Mot del dia hem tractat el camp de les begudes, un tema no apte per a menors però que també dóna molt de joc per a parlar-ne. Els mots que hem proposat i comentat són:

Mitjana: Ampolla de cervesa que conté aproximadament un terç de litre. Per a l'ampolla que conté 20-25 cl, el GDLC i el Termcat proposen quinto, mot que no recull el DIEC amb aquest significat.

Les dues paraules són vàlides per a substituir els barbarismes *terç (o *tercio) i *botellí.
En relació amb les mesures de cervesa, el DIEC també admet la paraula canya: 'Mesura de cervesa'.

(Enllaç: 

http://goo.gl/f3t2h)

Xopet: Traguet d'una beguda alcohòlica, especialment licor, servida en un gotet. La recullen el GDLC i el Termcat; el DIEC, en canvi, no.

Té diversos sinònims: didalet, gotet (Diccionari Castellà-Català d'Enciclopèdia i Diccionari del català col·loquial); colpet (forma viva al País Valencià i proposada per la Wikipèdia); glopet, copí (Diccionari de barbarismes d'Ed. 62)...
Cal evitar el barbarisme *txupito (o *xupito).

(Enllaç: http://goo.gl/OR9L)

Cubalibre: Beguda alcohòlica composta per una barreja d'una altra beguda alcohòlica, generalment rom, i una beguda refrescant, generalment cola. Aquesta és la definició del Termcat; el GDLC, en canvi, en fa una de més restrictiva ('rom o ginebra amb cola'), mentre que el DIEC ni tan sols el recull. La forma correcta d'escriure-ho és tot junt.

Un altre sinònim és el castellanisme cubata (només recollit pel Termcat). També en podríem dir combinat o còctel, encara que aquests tenen un significat més ampli perquè porten altres combinacions de begudes.

(Enllaç: http://goo.gl/gk9at)

Cigaló: Beguda calenta a base de cafè i licor, especialment conyac o anís. També és la 'copeta d’aiguardent, de rom o d’un altre licor que hom entra a beure en una taverna, en un bar o en una cantina'. 

Per a la primera accepció (la més estesa), també se'n pot dir rebentat, perfumat, cremat, cafè licor... Cal evitar el barbarisme *carajillo.Sobre aquest mot, recomanem la lectura d'aquest article molt interessant, sobre l'origen de la beguda i dels seus noms: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142577

(Enllaç: http://goo.gl/3Tgz1)

Orujo: 

Aiguardent de brisa elaborat segons el mètode tradicional de diverses zones d'Espanya, especialment de Galícia. Aquesta definició és la que donen GDLC i Termcat; el DIEC no recull el terme).

Es tracta d'un castellanisme que s'ha de pronunciar, segons ésAdir, a la manera castellana.

Com a curiositat, la Wikipedia l'anomena oruxo, i hi ha parlants que en diuen *orull.
El mot orujo només és correcte per a expressar la beguda; per a anomenar l'oli fet a base de pinyolada, cal dir oli de pinyolada o oli de sansa.

(Enllaç: http://goo.gl/q92Jc)