La dièresi en les formes no personals dels verbs

De les tres formes no personals dels verbs, només s'ha de posar dièresi en les del participi: l'infinitiu i el gerundi no en porten mai.
Així, escriurem traduir, conduir, atribuint, construint... Però traduït, conduïda, atribuïts, construïdes...

Les abreviacions dels ordinals

Per a abreujar els ordinals només cal afegir al nombre la darrera lletra de l'ordinal expressat en lletres, si és en singular, i les dues darreres si és en plural, i s'ha d'escriure amb el mateix tipus de lletra (no amb superíndex): 1r, 1a, 1rs, 1es; 2n, 2a, 2ns, 2es; 3r, 3a, 3rs, 3es; 4t, 4a, 4ts, 4es; 5é, 5a, 5ns, 5es; i així successivament.

El punt és opcional, ja que es poden considerar símbol (sense punt: 1r) o abreviatura (amb punt: o 1r.).

Al voltant de "compondre" i "composar"

Avui parlem de dos verb que solen comportar alguna confusió, tot i que el significat de cada un és clar: "compondre" i "composar".
El primer, "compondre", té diferents significats, però els més freqüents són els següents:
- 'Formar un tot combinant elements': La recepta es compon de diversos ingredients.
- 'Produir una obra intel·lectual combinant-ne les parts de manera harmònica': Aquest músic compon grans partitures.
- 'Disposar les diferents parts d'una obra': El maquetador acaba de compondre l'article.
- 'Constituir': Quants ossos componen l'esquelet?
En canvi, "composar" té uns significats molt més concrets:
- 'Imposar una multa, una contribució'
- 'Abusar d'algú arbitràriament'.

Per tant, és molt problable que cada vegada que vulguen utilitzar alguns d'aquests dos verbs serà "compondre", amb totes les seves formes: "compost", "component", "compon"... Deixem, doncs, les formes "composat", "composant" o "composen" per a quan estiguem segurs que volem utilitzar el verb "composar" en algun dels seus dos significats.

Sobre "baixar" i "abaixar"

Fa uns dies, la Núria Puyuelo va publicar al seu bloc "Etcètera" un article molt útil per a diferenciar l'ús dels verbs baixar/abaixar, que també es pot aplicar a pujar/apujar. Podeu llegir l'article aquí: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/514711-abaixem-el-cap-i-baixem-del-tren.html, i el penjo també en la secció d'Articles recomanats.

La revisió mèdica

La paraula "metge" només és un substantiu, per tant cal evitar fer-ne un ús com a adjectiu, per contaminació del castellà: *anàlisi metge, *revisió metge... En aquests casos haurem de dir "anàlisi mèdica", "revisió mèdica", etc.

Alerta amb el "què" accentuat

En català, el mot "que" només s'accentua quan fa funció de pronom interrogatiu o relatiu: "Què vols per dinar?", "Per què has vingut?", "Aquest és el cotxe de què et parlo".

Per tant, quan fa la funció d'adverbi quantitatiu ponderatiu, no s'accentua gràficament: "Que gran està el teu fill!", "Que lluny som!". Per la mateixa raó, la pronúncia en català oriental ha de ser amb vocal atòna, sense obrir ni tancar la /e/. 

Naturalment, tampoc s'accentua quan fa la funció de conjunció.

   

Guia de carrers i topònims de Catalunya

Actualitzem la llista d'eines amb la "Guia de carrers" de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'una web senzilla que permet localitzar adreces, poblacions, accidents geogràfics i altres punts d'interès de Catalunya. És molt útil perquè, a més de mostrar el nom oficial de tots els carrers i places del Principat, també té una opció per a cercar qualsevol topònim i punt d'interès, del tipus que sigui: una localitat, una comarca, una platja, un riu, una muntanya, un museu, un monument... A més d'ajudar-nos a localitzar-lo en el mapa, també ens n'ofereix la denominació oficial, que és el que interessa en el pla lingüístic.

L'enllaç és el següent: http://mercuri.icc.cat/website/guia/carrerer.html?