És realment un dígraf, la ela geminada?

Al fil de la recent campanya encetada recentment en favor de la normalització tipogràfica de la ela geminada (http://www.xn--ll-0ea.cat/), anomenada, sovint, dígraf erròniament, hem considerat oportú fer un breu apunt sobre aquests aplecs consonàntics: què són, quins són i com s'han de partir.
Un dígraf és, per definició, un so que es representa amb dues lletres. En la majoria de llistes de dígrafs catalans (aquí, per exemple: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl51/icl51_02.htm) la ela geminada hi apareix, però no hauria de ser així perquè en realitat es tracta d'un so duplicat (com ara els grups mm o nn, per exemple). Recordem que el punt volat es va afegir a aquest grup per diferenciar-lo de la grafia ll, que representa un altre so. I fins i tot el mateix DIEC, en la definició del punt volat, considera erròniament la l·l com a dígraf: 'Signe gràfic que apareix en el dígraf de la ela geminada'). 
Tot i això, la Gramàtica Catalana del IEC és clara en aquest sentit, i en el punt 2.1.3 (http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/ortografia/02Leslletres.pdf)  inclou un quadre amb els prinicipals dígrafs, que reproduïm aquí:

Com podem veure, el grup l·l no hi figura, com tampoc els grups mm o nn, que tenen les mateixes característiques (una mateixa consonant repetida). Sí que hi figuren, però, els grups tz, ds, dj, tj, tg o tx (i ig), que representen sons africats (en la pronúncia dels quals, feta en un mateix punt de la boca, coincideixen una consonant oclusiva -t, d- i una de fricativa -z, s, j, g, x amb el so xeix ). També hi figura el grup ix, que només funciona com a dígraf en aquells parlars que el pronuncien com a xeix (hi ha parlars que diferencien la i i la xeix, per tant aquí no seria dígraf). Per tant, queda resolta la qüestió sobre quins són els dígrafs catalans i així responem la pregunta del títol d'aquest apunt: la ela geminada no és un dígraf.

Finalment, una remarca ortogràfica: quins dígrafs s'han de partir a final de línia i quins no? 

Es parteixen els dígrafs que representen consonants dobles (tret de la ll) i els africats (tret del dígraf ig), més el dígraf ix (en deferència als parlars que pronuncien els dos sons; no es parteix, però a final de paraula):  rr (car-ro), ss (pas-sar); dj (ad-jacent), ds (ad-sorció, però ads-criure per anar seguit de consonant),tg (met-ge), tj (plat-ja), ts (pot-ser, però sots-tinent per anar seguit de consonant), tx (cot-xe); tz (met-zina) i ix (pei-xera)

I no es parteixen els dígrafs que tenen un sol so pur: qu (mà-quina), gu (or-gue), ll (cu-llera), ny (ca-nya), més el dígraf ig (es-toig) per estar a final de paraula.