Mot del dia: PAERIA

Avui dediquem el mot als lleidatans: paeria. Segons el DIEC, la definició és bàsica: 'ajuntament' o bé 'temps de govern d'un paer'. Ara bé, la història del mot va molt més enllà. 

A l'edat mitjana, les paeries eren els òrgans governants pels paers. Els paers eren els regidors de les ciutats medievals i així s'anomenaven en moltes ciutats catalanes, inclosa Barcelona (a la capital, eren els quatre prohoms als quals Jaume I confià l'administració comunal, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec). Més endavant, però, el nom de paers va ser substituït arreu pel de consellers, jurats, etc., tret de Lleida i la seva comarca, on van mantenir el nom fins més enllà del segle XVI. Aquesta és la denominació que reben actualment els regidors a Lleida; l'alcalde és el paer en cap. 

Ara mateix, també rep el nom de paeria l'ajuntament de Cervera.

L'origen dels mots paer i paeria es troba en el llatí paciariu, 'pacificador' o 'home de pau'. De fet, el DCVB indica que paer és sinònim de pacífic.

Paeria de Lleida (font: http://turisme.paeria.es/apartat.php?id=palau_paeria)

Terme del dia: PETJADA ECOLÒGICA

Avui proposem un nou terme de l'àmbit de l'ecologia: petjada ecològica. La definició que en fa el Termcat és llarga però clara: es tracta d'un indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.
De forma resumida, diríem que és una unitat de mesura que ens ajuda a definir la quantitat de superfície que cal cultivar per a cobrir les nostres necessitats de consum (per a menjar, desplaçar-nos, treballar, etc.). Ara que s'està posant de moda la responsabilitat social empresarial, un dels valors en alça és tenir una petjada ecològica molt baixa: és a dir, fer un consum d'energia sostenible.
Sobre el terme en qüestió, és la traducció del mot encunyat pels científics canadencs M. Wackernagel i W. Rees el 1996 ecological footprint, de manera que la forma en català correcta, adoptada pel Termcat, és petjada ecològica i no *empremta ecològica, que també se sol utilitzar.

(Imatge extreta de http://www.xtec.cat/~jherna24/6_la%20petjada%20ecologica.htm)

Mot del dia: CIMERA

Avui parlem d'un dels mots que ompliran les pàgines de la premsa del dia: cimera. Es tracta d'un adjectiu que ha esdevingut substantiu: cimer (-a) vol dir 'situat al cim', i els grups reunió cimera o conferència cimera han passat a anomenar-se, simplement, cimera: 'reunió o conferència d'alt nivell o al més alt nivell'. 
Cal anar alerta de no fer una traducció literal del castellà i no utilitzar els mots cim o cimera per referir-se a aquests tipus de reunions.

Imatge: http://www.ara.cat/politica/cimera_anticorrupcio_0_860914003.html

Mot del dia: TRELLAT

Avui proposem un mot ben nostre: trellat. D'una banda, té el mateix significat que entrellat ('treure l'entrellat d'una situació'; és a dir, la manera com s'ha realitzat); de l'altra, vol dir 'judici, seny, raó, profit'... Per les terres valencianes és una paraula molt utilitzada, amb aquest segon sentit: "Això no trau trellat!", "No fas res de trellat!", "Aquest xic té molt de trellat".
Sobre l'origen del mot hi ha diverses variants: uns l'atorguen a una variant de trasllat, pel fet que un dels orígens antics del mot és 'còpia o trasllat d'un escrit'; d'altres, l'atorguen a una variant d'entrellat, derivat del llatí trichila: 'teixit de tiges embrancades'.
De la mateixa família són els mots destrellat ('disbarat, acció pròpia d'una persona destrellatada') i destrellatat ('sense trellat'). Aquests mots, però, no els recull el DIEC (sí el GDLC i el DCVB).

(Imatge extreta de http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/la-bruixa-sense-trellat.html)
  

Mot del dia: HUMILIACIÓ

Després d'una derrota global per set a zero, molts diaris (forans, sobretot) parlen avui d'humiliació. Es tracta d'un mot dur, potser exagerat, que implica abatre l'orgull d'algú, rebaixar-lo d'una manera mortificant. No sé quant seguidors blaugranes deuen haver sentit avui aquesta rebaixa mortificadora, de segur que no gaires. Amb tot, si volem utilitzar aquest mot per a descriure els nostres sentiments, o bé els dels altres, hem de recordar que nosaltres no hem d'utilitzar-hi el dígraf ll, sinó el grup li: humiliar, no *humillar. En català hem mantingut la forma llatina plena i no hem palatalitzat la i.

PD: casualment, avui fa 4 anys del 2-6 del Barça al Bernabeu. Allò sí que va ser una humiliació...

(Imatge extreta de http://diarigran.cat/2013/04/desfeta-majuscula-i-humiliant-bayern-4-fc-barcelona-0/)

Mot del dia: EMPÈNYER

Avui parlem del verb empènyer, arran de l'empenta que va rebre ahir el nostre compte de twitter en nombre de seguidors. Segons el DIEC, significa 'moure, o tractar de moure, una cosa exercint una pressió' o bé 'fer pressió sobre algú perquè faci alguna cosa' i prové del llatí impengere, amb el mateix significat. El mateix diccionari posa com a sinònims els verbs espènyer o espitjar, que s'utilitzen en diferents punts del territori.
Hi ha uns altres verbs, però, que recull el mateix diccionari, i que signifiquen 'donar una empenta (o una espenta) a algú': es tracta dels verbs empentar, empentejar, espentar o espentejar.
Amb tot, la diferència de sentit entre els dos grups de verbs és molt subtil i sovint se solen utilitzar uns i altres per a la mateixa idea.
Això sí: el verb que cal evitar sempre és el barbarisme *emputxar. Amb tantes formes vàlides per anomenar  l'acció, no hi ha excusa per no fer-ne servir cap!

Imatge extreta de http://quimgilipoeta.blogspot.com.es/2011/06/empenyer.html

Mot del dia: BRÈTOL

Avui proposem un mot relacionat amb el comportament de molts polítics actuals: brètol. Serveix per a referir-se a una 'persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció'. Té el mateix significat que pocavergonya o desvergonyit, tot i que potser el sentit que té és més clar que els d'aquests dos mots.

El DCVB diu que l'equivalent castellà és pillo, tot i que en realitat s'assembla més a canalla o rufián, tal com indica el Diccionari Castellà-Català de l'Enciclopèdia (la versió catalana de pillo seria murri, en realitat).

El mot brètol té un origen difús: uns afirmen que prové del llatí blytiri, 'home sense valor'; d'altres, que deriva del nom propi germànic Berthwald, que ha adoptat significats despectius en diverses llengues; i d'altres, que ve del llatí brittus, 'bretó', influït per l'antic italià bretto, 'tenaç, mesquí, miserable'.

Imatge extreta de http://www.lasexta.com/programas/salvados/