31 de maig del 2013

Mot del dia: TATXAR

Avui, un verb que porta a equívoc: tatxar. Contràriament al que molta gent pensa, significa 'tallar un tros d'un producte per comprovar-ne la qualitat': tatxar un meló, tatxar una pinya, etc. Hi ha una corranda popular que diu: "Si les dones se tatxaren com se tatxen los melons, quants homes preferirien cuinar i cosir-se els calçons!". L'etimologia té relació amb el verb taxar (del llatí taxare, 'avaluar'), ja que té un significat molt semblant. De fet, el verb tatxar també es pot utilitzar amb el sentit de taxar
Per referir-nos a l'acció de fer una ratlla sobre un escrit per invalidar-lo, cal utilitzar altres verbs, com ara ratllar o guixar. Amb tot, hi ha alguns diccionaris, com el DCVB o el del Salt 2.0, que donen per bo tatxar en català, creat a partir del mot tatxa: 'taca, defecte' (del francès tache). Tatxar, per tant, seria 'marcar un defecte'. 
També cal anar alerta amb l'acció de 'assenyalar algú amb una nota desfavorable': amb aquest sentit no direm tatxar, sinó titllar


30 de maig del 2013

Mot del dia: CORPUS

Avui, festivitat del Corpus, parlem d'aquest mot: prové del llatí corpus, 'cos', i significa 'cos de Nostre Senyor Jesucrist en l'eucaristia'. A partir d'aquest significat ha passat a referir-se a la festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar la institució de l'eucaristia. També és anomenat Corpus Christi. Com que és una festa, s'escriu amb majúscula inicial.
La festivitat del Corpus, establerta el 1316, és la diada religiosa més important en terres catalanes, com ho demostra la gran quantitat d'actes que se celebren al llarg de tot el territori. Tots aquests actes, propis i diferents en cada lloc, han donat peu a la creació de moltes paraules relacionades amb les processons que s'hi fan: la moma i els momos, la degolla, la mulassa, les roques, la patum, la cuca fera, les àguiles, la carxofa...
Però el mot corpus també té altres significats, escrits en aquest cas amb minúscula. Es refereixen, en general, a un conjunt d'escrits o de textos: aquells que conformen una col·lecció, tots els relacionats amb una matèria i també el recull d'enunciats o de textos a partir del qual el lingüista estableix l'anàlisi i la descripció d'una llengua.


El ball de la moma a Picanya (foto de l'Ajuntament de Picanya, a l'Horta Sud: http://www.picanya.org/informacio/publicacions/fotografies/galeries-d-imatges/i/780/219/activitats)  



22 de maig del 2013

Mot del dia: POLO

Ara que sembla ja s'estabilitza la calor, un mot propi d'aquest temps: polo. La paraula serveix tant per referir-se a un gelat de pal com a un tipus de samarreta, tot i que, curiosament, el DIEC no recull cap dels dos significats (només el defineix com un esport practicat a cavall). El GDLC, en canvi, sí que els inclou.

Pel que fa al gelat, el diccionari el defineix com un 'gelat de pal elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita'. Es tracta d'un nom derivat d'una marca registrada. 
I quant a la peça de roba, el diccionari el defineix com la 'samarreta de punt, amb mànigues o mitges mànigues i amb coll camiser que, a vegades, es pot tancar amb cremallera o amb dos o tres botons'. L'origen del mot està relacionat amb l'esport, ja que els jugadors de polo porten aquesta camisa. El nom prové de l'anglès, que alhora el va prendre del tibetà phol, 'pilota'.

Tant en un cas com en l'altre, cal evitar sempre el vulgarisme *pol.


Polos per jugar a polo (imatge extreta de http://malaysian-americandelivery.blogspot.com.es/2010/12/hackett-gb-sash-multi-short-sleeve-polo.html)

21 de maig del 2013

Mot del dia: TORNADO

Avui, un mot d'actualitat: tornado. Es tracta d'una borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l'aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes. Com s'ha demostrat a Oklahoma, pot tenir una potència devastadora i arrasar-ho tot.
El mot el van crear els navegants anglesos al segle XVI, a partir del castellà tronada i amb influència del verb tornar ('girar').


Imatge del tornado d'Oklahoma extreta de http://www.cbsnews.com/8301-201_162-57585402/massive-okla-tornado-had-windspeed-up-to-200-mph/

20 de maig del 2013

Mot del dia: REFLEX

Avui proposem un mot de l'àmbit de la imatge personal: reflex. Entre els diversos significats que té, ens centrarem en el que diu "línia de tenyit d’un to més clar que el color natural dels cabells" segons el DIEC, i "cadascuna de les línies de tenyit d'un to més clar que el color natural dels cabells que es fan amb la punta de la pinta", segons el Termcat. Hem de conèixer aquest mot perquè, molt sovint, es fa servir un barbarisme per referir-s'hi: *metxa
Cal observar que la majoria de vocabularis (i el Termcat també) donen com a traducció del castellà mecha el mot ble, que és un floc de cabells tenyits d’un color més suau que el natural. Però normalment, quan anem a la perruqueria diem que volem fer-nos uns reflexos als cabells, no uns blens. El Termcat mateix defineix fer reflexos com "tenyir alguns blens amb la punta de la pinta amb un preparat d'un to més clar que el color natural dels cabells."
També és cert, però, que  segons els entesos en perruqueria, en els reflexos la decoloració dels cabells és més tènue, mentre que en les mal anomenades metxes la decoloració es nota més. De tota manera, nosaltres recomanem utilitzar el genèric reflexos acompanyat del complement de nom adequat: reflexos d'un to, de dos tons, etc.

Postil·la
Noteu que el plural és reflexos, no *reflexes.


17 de maig del 2013

N'hem de dir LOMCE o LOMQE?

La resposta d'aquesta pregunta és senzilla: LOMCE, perquè les sigles no es tradueixen: RENFE, UNICEF, SERVEF... Sí que podem traduir, però, la denominació completa del que representen; en el cas de les sigles esmentades, direm Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols, Fons Internacional d'Ajuda a la Infància i Servei Valencià d'Ocupació i Formació.
Hi ha hagut algunes sigles, però, que s'han creat a partir de la traducció al català: PNB (Partit Nacionalista Basc), EUA (Estats Units d'Amèrica), ONU (Organització de les Nacions Unides), OTAN (Organització per al Tractat de l'Atlàntic Nord), OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina)... Es tracta d'una llista de sigles, reduïda i tancada, que conformen una excepció.
Per regla general, doncs, no hem de traduir les sigles, de manera que no direm LOMQE ni tampoc LOHAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), sinó LOMCE i LOAPA. La majoria de mitjans catalans utilitzen aquesta denominació: TV3, vilaweb.cat, diari Ara, diari El Periódico, etc.
Pel que fa la pronúncia, es recomana fer-ho amb la fonètica catalana: així, direm "lomse", tal com recomana el portal esadir.cat: http://esadir.cat/noms/entitats/entitatscultura/LOMCE/view?searchterm=

Matisació
Quan parlem de sigles que no es tradueixen, ens referim a sigles creades a partir de noms propis. Quan són sigles creades a partir de noms comuns (en la denominació dels quals no s'utilitza la majúscula), sí que es poden traduir: expedient de regulació d'ocupació (ERO), document nacional d'identitat (DNI), etc.

Mot del dia: XAVALLA

Avui parlarem del mot xavalla, arran de les últimes notícies sobre la possible retirada del mercat de les monedes d'1 i 2 cèntims. Utilitzem aquesta paraula per referir-nos a les monedes fragmentàries de poc valor (terme recollit pel GDLC, però no pel DIEC); de fet, és un nom col·lectiu derivat de xavo (hi ha molts exemples de mots col·lectius acabats en -alla: antigalla, bocinalla, bretolalla, cosinalla, ferralla, jovenalla, menudalla, nebodalla. quitxalla... i tants altres). El mot xavo prové del castellà ochavo, moneda que equivalia a la meitat d'un quart.
Utilitzeu xavalla en comptes de *calderilla o *solt (o encara pitjor, *suelto). També podeu dir-ne monedes menudes o metralla, una forma força estesa que recull el DCVB però no els altres diccionaris normatius, amb aquest significat.



Xavalla d'1 i 2 cèntims (imatge de http://www.naciodigital.cat/noticia/54818/xavalla/dos/centims/amb/dies/comptats)


16 de maig del 2013

Mot del dia: PAÍS

Des de Matèria de Llengua ens sumem a la reivindicació de la denominació País Valencià dedicant-li el mot del dia. Un país és el territori on viu un poble, una nació; no ha d'estar lligat necessàriament a un estat, tot i que sovint són sinònims. És el cas, per exemple, del País Basc o el País Valencià. També s'utilitza aquest mot per referir-se a una unitat paisagística ("Els Ports són un país muntanyós") o bé a qualsevol contrada o terra: "Xai del país", o "El país de l'olivera".
Aquest últim significat es troba en l'origen del mot: país deriva del francés pays, provinent del llatí pagensis, 'pagès'. 
Alerta amb la grafia: en singular s'escriu amb accent, però en plural porta dièresi i una sola s (països).


Comarques del País Valencià (font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:Atles_geopol%C3%ADtic_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0)

15 de maig del 2013

Mot del dia: FEIXISME

Avui parlem del mot feixisme, arran de l'agressió que va haver-hi ahir contra un acte d'homenatge a Estellés a Burjassot (llegiu-ho ací). El feixisme és un moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l’exaltació del nacionalisme i per l’eliminació violenta de l’oposició política i social. La seva ideologia política té per objectiu instaurar un règim autoritari, de base corporativista, imperalista, racista, etc.
Té l'origen en el sistema polític implantant per Mussolini després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc. Es tracta del mateix règim que van seguir més endavant dictadors com Hitler, Franco, Salazar, Metaxas...
Actualment, s'entén per feixisme qualsevol actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc. amb què algú s'imposa a una persona o un grup.
El nom deriva de l'italià fascismo, provinent de fascio, 'feix', perquè els nuclis d'homes que iniciaren aquell règim s'anomenaven fasci di combattimento. En català, doncs, a partir de feix es va crear feixisme, per imitació. Per tant, cal evitar sempre el mot *fascisme, que és incorrecte. Igualment, cal dir feixista i no *fascista.



Agressió feixista contra l'estàtua d'Estellés a Burjassot (imatge extreta de http://www.vilaweb.cat/noticia/4115313/20130515/agressio-feixista-lacte-dhomenatge-estelles-burjassot.html)

13 de maig del 2013

Mot del dia: TÍTOL

Avui, un mot de l'esport: títol. És cert que no es limita només a aquest àmbit, però el campionat de lliga guanyat pel Barça aquest cap de setmana ens ha portat a parlar-ne. Es tracta d'una paraula  derivada del llatí titulus, amb el mateix significat (mèrit, distinció, etc.).
És un mot que sovint crea confusió a l'hora d'escriure'l, atès que no tots els de la seva família s'escriuen igual: així, s'escriuen amb o el mot títol i els que porten un prefix: subtítol, sobretítol, a banda del diminutiu titolet ('títol petit'). En canvi, s'escriuen amb u la resta de mots de la família, com ara els verbs titular, intitular i subtitular (i totes les seves formes, sense excepció); els substantius titular, titulació i titularitat; i l'adjectiu titulat.


Passadís als guanyadors del títol de lliga (foto de http://www.ara.cat/esports/barca/BARCA-ATLETIC_DE_MADRID-LLIGA_0_917908408.html)

10 de maig del 2013

Mot del dia: TRIPIJOC

Avui proposem un mot curiós: tripijoc. Té a veure amb males arts o pràctiques d'engany: la definició és 'maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.', i també 'Situació embullada i moguda'. Té un significat semblant a estratagema, ardit  o tracamanya (mot, aquest últim, que ens ha fet arribar la Mònica Font).
Aquests dies es parla de tripijocs en el món del futbol per falsejar resultats de partits: en aquest sentit, cal evitar barbarismes com *amanyar o *amanyament, que són incorrectes (per bé que el DCVB els recull, derivats de manya).
L'origen probable del mot tripijoc és la combinació d'un postverbal *trep 'saltironeig', der. de l'ant. trepar 'saltironar' amb joc,trep-i-joc, assimilat en tripijoc, que ha tingut les variants tripajoc, tribajoc.



Tripijocs en el futbol (Imatge extreta de http://eldiario.deljuego.com.ar/submenunoticiadelmundo/5739-nuevos-arrestos-por-partidos-amanados.html)

8 de maig del 2013

Mot del dia: PAERIA

Avui dediquem el mot als lleidatans: paeria. Segons el DIEC, la definició és bàsica: 'ajuntament' o bé 'temps de govern d'un paer'. Ara bé, la història del mot va molt més enllà. 
A l'edat mitjana, les paeries eren els òrgans governants pels paers. Els paers eren els regidors de les ciutats medievals i així s'anomenaven en moltes ciutats catalanes, inclosa Barcelona (a la capital, eren els quatre prohoms als quals Jaume I confià l'administració comunal, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec). Més endavant, però, el nom de paers va ser substituït arreu pel de consellers, jurats, etc., tret de Lleida i la seva comarca, on van mantenir el nom fins més enllà del segle XVI. Aquesta és la denominació que reben actualment els regidors a Lleida; l'alcalde és el paer en cap
Ara mateix, també rep el nom de paeria l'ajuntament de Cervera.
L'origen dels mots paer i paeria es troba en el llatí paciariu, 'pacificador' o 'home de pau'. De fet, el DCVB indica que paer és sinònim de pacífic.


7 de maig del 2013

Terme del dia: PETJADA ECOLÒGICA

Avui proposem un nou terme de l'àmbit de l'ecologia: petjada ecològica. La definició que en fa el Termcat és llarga però clara: es tracta d'un indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.
De forma resumida, diríem que és una unitat de mesura que ens ajuda a definir la quantitat de superfície que cal cultivar per a cobrir les nostres necessitats de consum (per a menjar, desplaçar-nos, treballar, etc.). Ara que s'està posant de moda la responsabilitat social empresarial, un dels valors en alça és tenir una petjada ecològica molt baixa: és a dir, fer un consum d'energia sostenible.
Sobre el terme en qüestió, és la traducció del mot encunyat pels científics canadencs M. Wackernagel i W. Rees el 1996 ecological footprint, de manera que la forma en català correcta, adoptada pel Termcat, és petjada ecològica i no *empremta ecològica, que també se sol utilitzar.




(Imatge extreta de http://www.xtec.cat/~jherna24/6_la%20petjada%20ecologica.htm)

6 de maig del 2013

Mot del dia: CIMERA

Avui parlem d'un dels mots que ompliran les pàgines de la premsa del dia: cimera. Es tracta d'un adjectiu que ha esdevingut substantiu: cimer (-a) vol dir 'situat al cim', i els grups reunió cimera o conferència cimera han passat a anomenar-se, simplement, cimera: 'reunió o conferència d'alt nivell o al més alt nivell'. 
Cal anar alerta de no fer una traducció literal del castellà i no utilitzar els mots cim o cimera per referir-se a aquests tipus de reunions.


Imatge: http://www.ara.cat/politica/cimera_anticorrupcio_0_860914003.html

3 de maig del 2013

Mot del dia: TRELLAT

Avui proposem un mot ben nostre: trellat. D'una banda, té el mateix significat que entrellat ('treure l'entrellat d'una situació'; és a dir, la manera com s'ha realitzat); de l'altra, vol dir 'judici, seny, raó, profit'... Per les terres valencianes és una paraula molt utilitzada, amb aquest segon sentit: "Això no trau trellat!", "No fas res de trellat!", "Aquest xic té molt de trellat".
Sobre l'origen del mot hi ha diverses variants: uns l'atorguen a una variant de trasllat, pel fet que un dels orígens antics del mot és 'còpia o trasllat d'un escrit'; d'altres, l'atorguen a una variant d'entrellat, derivat del llatí trichila: 'teixit de tiges embrancades'.
De la mateixa família són els mots destrellat ('disbarat, acció pròpia d'una persona destrellatada') i destrellatat ('sense trellat'). Aquests mots, però, no els recull el DIEC (sí el GDLC i el DCVB).



(Imatge extreta de http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/la-bruixa-sense-trellat.html)
  

2 de maig del 2013

Mot del dia: HUMILIACIÓ

Després d'una derrota global per set a zero, molts diaris (forans, sobretot) parlen avui d'humiliació. Es tracta d'un mot dur, potser exagerat, que implica abatre l'orgull d'algú, rebaixar-lo d'una manera mortificant. No sé quant seguidors blaugranes deuen haver sentit avui aquesta rebaixa mortificadora, de segur que no gaires. Amb tot, si volem utilitzar aquest mot per a descriure els nostres sentiments, o bé els dels altres, hem de recordar que nosaltres no hem d'utilitzar-hi el dígraf ll, sinó el grup li: humiliar, no *humillar. En català hem mantingut la forma llatina plena i no hem palatalitzat la i.

PD: casualment, avui fa 4 anys del 2-6 del Barça al Bernabeu. Allò sí que va ser una humiliació...



(Imatge extreta de http://diarigran.cat/2013/04/desfeta-majuscula-i-humiliant-bayern-4-fc-barcelona-0/)