26 de setembre del 2012

L'estoig i el material escolar

Som a setembre i els nens i nenes ja omplen les escoles de nou. Això comporta, sovint, renovar alguna part del material escolar, que durant el curs passat es va acabar, es va trencar, es va perdre... Cal conèixer, doncs, la manera correcta d'anomenar tots els estris:

- Comencem pel mateix estoig que inclou tot el material. Heu d'evitar el barbarisme *estuig, que tant se sent, però també podeu fer servir un mot que, ara per ara, quasi sona arcaic: plomer, la forma adaptada del gal·licisme plumier ('lloc per a guardar-hi plomes, llapis...). El plumier és correcte en castellà, però no en català.  Ah, i si heu d'escriure el plural d'estoig, recordeu que és estotjos.
- Seguim pel llapis, l'element d'escriptura més bàsic: en aquest cas, hem de recordar que és un mot de gènere invariable, per tant en plural direm "els llapis".
- Quan s'acaba la punta del llapis l'hem d'afilar amb la maquineta de fer punta, l'estri que té un forat amb una fulla per on s'introdueix el llapis. Ara bé, també podem fer-ho amb els antics afilallapis, aquells estris amb forma de U que també contenen una peça tallant per a esmolar-lo.
- I com esborrem el que hem escrit amb llapis? Doncs amb la goma d'esborrar. El verb *borrar no és correcte en català.
- Uns altres estris que es fan servir són el regle (sempre en singular), l'escaire i el cartabò. L'escaire és un instrument de dibuix que té forma de triangle rectangle, mentre que el cartabò (amb accent obert) té forma de triangle isòsceles. És curiós, perquè en castellà, segons la RAE, són justament el contrari, tingueu-ho en compte.
- Si canviem d'instruments d'escriptura podem parlar dels retoladors de colors, estris de la família de rètol, retolar, etc. Per tant, eviteu el barbarisme *rotulador (i els de la resta de la família).
- Finalment, els estotjos també solen contenir pega o goma d'enganxar (o goma d'apegar, segons d'on sigueu). Aquest és un altre terme que se sol utilitzar malament, ja que sovint se sent a les escoles parlar de *pegament. És un altre barbarisme que convé desterrar.

Ensenyeu tots aquests mots als vostres fills, néts o nebots: ells també han de conèixer el català correcte.

24 de setembre del 2012

Sobre mercès i gràcies

Avui, dia de la Mercè, recomanem la lectura d'un article que va publicar Albert Pla de Nualart al diari Ara l'any passat, sobre els mots mercès i gràcies: http://www.ara.cat/premium/opinio/Merci-gracies-merces-sho-val_0_449955034.html

Posem aquí el text complet de l'article per si no hi esteu registrats:
Merci, gràcies, mercès: de res, no s'ho val!Voler-ho etiquetar tot de correcte o incorrecte acaba fent tenir una relació neuròtica amb la llengua. S'expressa bé qui sap tri ar la forma més adequada per a cada situació, i poc que podrem triar si el filtre normatiu se'ns carrega bona part del que diem. Un català més ric és també un català amb més registres. Confondre incorrecte amb informal expulsa de l'estàndard gran part d'un col·loquial que avui, per exemple en ficció, és imprescindible.El català correcte pot dir gràcies i mercès. Un gràcies neutre que sempre fa el fet i un mercès que, tret d'ocasions molt solemnes, so na arcaic i una mica pedant. Però a gran part de Catalunya, sobretot a l'àrea de Girona, es diu unmerci copiat del francès pronunciat pla i amb e oberta. El merci treu importància a l'agraïment. És com un gràcies de col·lega. Ja l'admeten TV3 i el D62 però fins que no l'ad meti el DIEC durà l'estigma d'incorrecte. Un estigma que ja ha fet retrocedir tantes marques d'informalitat que ara el català té problemes perquè els diàlegs sonin autèntics.
Pel que fa a les respostes, merci és tan informal que gairebé no en demana,gràcies convida a un discret de res i, si algun dia ens diuen mercès , sempre podem quedar bé amb un no es mereixenPas de quoi i no hay de qué ens empenyen a un poc genuí no hi ha de què, però tenim no s'ho val , que si bé per falta d'ús sona una mica postís, potser encara som a temps de recuperar.